divendres, 30 de desembre de 2011

dijous, 29 de desembre de 2011

Dels museus també se n'apren

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una sala que conté les pintures murals que Xavier Nogués (1873-1914) va crear el 1915 pel celler de les Galeries Laietanes.Una d'elles té una inscripció molt curiosa.
LA CARN FA CARN E LO PA FA PANÇA MAS LO VI MENA LA DANÇA

Una felicitació de Nadal

divendres, 11 de novembre de 2011

UNA FLASHMOB ANTIGA I UNA DE MODERNA

Al 1908, en feien però no els hi deien FLASHMOB. Ara hem triat el nom anglés perquè fa més modern. Un exemple el podeu veure a youtube:
http://youtu.be/lprJhp2BAMU
És l'Escola del Treball el 2011.

diumenge, 6 de novembre de 2011

Configuracions de climatització, calefacció i ACS

Ja podeu consultar els apunts que vaig elaborar pel Mòdul 5 del CFGS de Projectes d'instal.lacions tèrmiques i de fluid que vaig impartir el curs 2010-2011.
Està disponible en 7 arxius comprimits i aquest és el sumari general

Sumari

1.-CONFIGURACIÓ BÀSICA D’EDIFICIS
1.1.- Escales i cotes........................................................................................................... 5
1.1.1.- Escales: natural, d’ampliació i de reducció
1.1.2.- Cotes: sèrie, paral·lel i acumulades
1,2.- Plànol de situació i emplaçament
1.3.- Normativa urbanística
1.4.- Ordenances d’aplicació a la zona metropolitana de Barcelona
1.4.1. Superfície útil
1.4.2.-Alçada
1.4.3.-Compartimentació d’espais
1.4.4.- Buits
1.4.5.- Dimensions mínimes dels altres espais
1.4.6.- Superfície d’espais comuns: Cuines i banys.
1.4.7.- Aïllaments
1.4.8.- Plantes baixes habitades
1.4.9.- Vestíbuls
1.4.10.- Escales
1.4.11.- Càlcul d’escales: Trams, replans i passamans
1.5.- Ascensors
1.6.- Edificis d’oficines
1.6.1.- Escales en oficines
1.6.2.- Condicions higièniques
1.6.3.- Ventilació d’oficines
1.7.- Disseny d’un edifici d’oficines
1.7.1. -Programa funcional
1.7.2.- Tipus bàsics de distribució dels espais
1.7.3.- Espais modulars
1.7.4.- Nuclis de rigidesa verticals
1.7.5.- Patis i xemeneies de ventilació destinats a muntants d’instal·lacions
1.7.6.- Tipus de plantes
1.7.7.- Plantes tècniques
1.7.8.- Requeriments d’instal·lacions contra incendis
1.8.- Limitacions de la demanda energètica
1.8.1.- Zones climàtiques
1.8.2.- Paràmetres característics: Transmitància i factor solar
1.8.3.- Càlcul dels paràmetres característics
1.8.4.- Transmitància tèrmica de tancaments en contacte amb l’aire exterior
1.8.5.- Resistència tèrmica de cambres d’aire dels tancaments
1.8.6.- Transmitància tèrmica de mitgeres
1.8.7.- Transmitància tèrmica de tancaments en contacte amb el terreny.
1.8.8.- Transmitàncies de murs en contacte amb el terreny
1.8.9.- Cobertes enterrades
1.8.10.- Particions interiors en contacte amb espais no habitables
1.8.11.- Particions interiors
1.8.12.- Terres en contacte amb cambres sanitàries
1.8.13.- Transmitància tèrmics de buits
1.8.14.- Factor solar modificat de buits i claraboies
1.8.15.- Taules de factors d’ombra
1.9.- Característiques constructives en edificis
1.9.1.-Parets exteriors
1.9.2.- Parets interiors
1.9.3.- Cobertes inclinades
1.9.4.- Buits
1.9.5.- Discontinuïtats
1.10.- Comprovació del compliment de les limitacions de la demanda.........................79
1.10.1.- Opció simplificada
1.10.2.- Condensacions
1.10.3.- Programa LIDER

2.- CONFIGURACIÓ D’INSTAL·LACIONS D’AIGUA
2.1.- Disseny d’una instal·lació d’aigua.......................................................................95
2.1.1.- Parts d’una instal·lació d’aigua
2.1.2.- Classificació de les escomeses
2.1.3.- Instal·lacions interiors
2.1.4.- Representació gràfica d’una instal·lació d’aigua
2.1.5.- Càlcul del consum
2.1.6.- Xarxa de retorn
2.1.7.-Dimensionat de trams
2.1.8.- Dimensionat d’equips
2.1.9.- Determinació de la pressió disponible a cada tram
2.1.10.- Determinació de les pèrdues de càrrega admissibles
2.1.11.- Taules i àbacs.

3 CONFIGURACIÓ D’INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ I CALEFACCIÓ
3.1.- Selecció de sistemes de climatització.................................................................133
                                              3.1.1.-Tipus de sistemes de climatització
                                              3.1.2.- Dimensionat d’una instal·lació d’aire condicionat.
3.1.3.- Càlcul de conductes
3.1.4.- Àbacs i taules
3.2.- Ventilació d’aparcaments...................................................................................175
3.2.1.-Utilitat de la ventilació natural i forçada
3.2.2.- Xarxa d’extracció
3.2.3.- Guia d’un projecte de ventilació d’un aparcament


4.- ELABORACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ D’UN PROJECTE
4.1.- Manual de manteniment preventiu...................................................................189
4.1.1.- Manteniment d’instal·lacions
4.1.2.- Tipus de manteniment
4.1.3.- Metodologia del manteniment
4.1.4.- Manteniment correctiu
4.1.5.- Manteniment preventiu
4.1.6.- Evolució del manteniment
4.1.7.- Pla de manteniment preventiu
4.1.8.- Exemple de confecció d’un pla de manteniment específic
4.1.9.- Taules

4.2.- Elaboració de la  documentació d’un projecte...................................................239
4.2.1.-Memòria
4.2.2.- Pressupost
4.2.3.- Plànols
4.2.4.- Plec de condicions

Per accedir als documents podeu clicar a l'enllaç 
http://dl.dropbox.com/u/41169621/M5-PER%20DEIXAR.rar

Per citar aquest treball 
BARCA SALOM, Francesc X. (2011). Configuracions de climatització, calefacció i ACS. Apunts del CFGS de Projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids. http://dl.dropbox.com/u/41169621/M5-PER%20DEIXAR.rar

dijous, 15 de setembre de 2011

El Cant del Ocells i l'Himne de les Nacions Unides

 En aquest enllaç podeu sentir el Cant del ocells interpretat al Palau de la Música amb el violoncel de Pau Casals i L'Himne de les Nacions Unides

http://www.vilaweb.cat/noticia/3928465/20110915/violoncel-pau-casals-torna-barcelona-73-anys.html

dimecres, 14 de setembre de 2011

GLOBUS I DIRIGIBLES

Vet aquí dos aparells per fer realitat el somni d'Icar:
El globus dels germans Montgolfier 


Un anunci de viatges en dirigible

dimecres, 17 d’agost de 2011

Els valors a l'ensenyament.

Ja podeu llegir la meva comunicació presentada al XVI Col.loqui d'Història de la Educació que va tenir lloc a El Burgo de Osma del 11 al 13 de juliol de 2011.


LOS VALORES EN LA ENSEÑANZA: ¿INMUTABLES O CAMBIANTES?

Francesc X. BARCA SALOM
Universitat Politècnica de Catalunya

En 1860, solo quince años después de la promulgación del Plan Pidal, y a tres de la Ley Moyano, con las que se organizaba la enseñanza en España, el profesor José Oriol Bernadet, leyó una memoria en la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona  titulada Sobre los sistemas generales de la enseñanza  en la que se planteaba diversas cuestiones básicas alrededor de tres temas principales: 1) Las cualidades del profesor, 2) las facultades a potenciar en el alumno, y 3) las necesidades que requiere un buen sistema de enseñanza.
La vigencia de estos contenidos 150 años después, nos ha llevado a analizar las respuestas ofrecidas por José Oriol Bernadet y contrastarla con las que podríamos sugerir hoy en día. Esta comparación nos permite dar una respuesta, aunque parcial y matizada, al título de la comunicación y precisar algunos valores que parece que han cambiado y otros que se diría que permanecen invariables.


Si voleu llegir la resta us podeu baixar el text gratuitament a:
http://upcbarcelona.academia.edu/francescBarca/Papers/778407/LOS_VALORES_EN_LA_ENSENANZA_INMUTABLES_O_CAMBIANTES

Podeu citar aquest treball així:
BARCA SALOM, Francesc X. (2011) “Los valores en la enseñanza: ¿inmutables o cambiantes?”. En: CELADA, Pablo (ed) Arte y oficio de ensenyar. Dos siglos de perspectiva histórica. XVI Coloquio Nacional de Historia de la Educación. El Burgo de Osma: Universidad de Valladolid, p. 487-496. http://upcbarcelona.academia.edu/francescBarca/Papers/778407/LOS_VALORES_EN_LA_ENSENANZA_INMUTABLES_O_CAMBIANTES


divendres, 22 de juliol de 2011

Un mon al reves

 La canço de Paco Ibañez s'hi adiu molt amb la filosofia de les imatges que m'han arribat i que adjunto. Pero els exemple no van en la mateixa direcció.
Érase una vez
un lobito bueno
al que maltrataban
todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.
Todas estas cosas
había una vez.
Cuando yo soñaba
un mundo al revés.

dilluns, 20 de juny de 2011

Aixi quedarà l'Ensenyament després de les retallades

Sense aules 


Així segur que aconseguim que l'alumne sàpiga més que el mestre

Cal que hi reflexioneu

Bones vacances

divendres, 20 de maig de 2011

El Archivo Diocesano de Osma-Soria, una vergüenza


He visto con profunda tristeza cuan desatendidos se encuentran algunos archivos episcopales. Recientemente he pretendido, sin éxito, consultar datos de mis antepasados del Archivo Diocesano de Osma-Soria. Este archivo dice estar abierto solo los viernes de 9 a 14 horas. Pero cuando se llama por teléfono un viernes por la mañana, la persona que te atiende no te sabe decir si dispone o no de la documentación que buscas. El archivero te comenta que si la documentación existe está sin clasificar en cajas de múltiples expedientes sin catalogar con lo cual debes personarte en el archivo de viernes en viernes para ir consultando uno a uno los casi –dice- 5.000 expedientes mezclados, lo que resulta casi imposible cuando vives a más de 500 kilómetros de distancia. En definitiva no sabes si estás hablando con un archivero o con un trapero o si los documentos personales que buscas se encuentran preservados en archivo o en un almacén de trastos.
A todo esto, te revistes de valor y te ofreces para hacer la búsqueda tu mismo y le suplicas al archivero que si te dejaría consultar otro día de la semana aprovechando que tienes previsto pasar unos días en esta población. La respuesta es nada amable, muy contundente y expeditiva: No es posible, solo está abierto los viernes. Se diría que el primer interesado en que no hagas la consulta es el archivero ya que percibes que la sola idea de buscar los papeles le agobia.
Entonces te pasa por la cabeza que hay una ley que obliga a poner a disposición de los particulares los archivos de las instituciones. Reflexionas un poco y te das cuenta que esta ley seguramente no dice que no estará permitido poner trabas a la consulta, o a ocultar información. Por todo ello te sientes desatendido y huérfano, porqué la ley que te debería proteger como usuario resulta que te deja desprotegido y favorece el oscurantismo.
Triste país este en donde los archivos que no fueron quemados por la guerra, la ignominia de las instituciones y la incompetencia de los archiveros los ha convertido en inutilizables.  Un siglo paradójico este en que te puedes bajar desde casa un manuscrito medieval digitalizado en la otra parte del mundo y, en cambio no puedes conseguir unos documentos personales de menos de 100 años de antigüedad de un archivo de una ciudad cercana.
Le pediría a los responsables de la política de archivos que estableciesen mecanismos para evitar este desorden y descuido de buena parte de los archivos de este país, principalmente en los Episcopales.

divendres, 6 de maig de 2011

APUNTS DE CLASSE I RAPORTS DE RECERCA

ENLLAÇ DE LA PUBLICACIÓ

APUNTS DE CLASSE

·        Gestió de la Qualitat. Apunts del CFGS de Projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids, 2010. http://hdl.handle.net/2117/8937

·        Processos i Gestió de Projectes. Apunts del CFGS de Projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids, 2010 .http://hdl.handle.net/2117/8935

·        Trisecció, quadratura i duplicació: tres problemes clàssics de la matemàtica grega, 2010. Apunts de l’assignatura de lliure elecció “Historia de la Ciència” impartida a la Facultat de Matemàtiques i Estadística entre 1991 i 2009. Barcelona: Departament de Matemàtica Aplicada I - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica.  http://hdl.handle.net/2117/10355

·        Les màquines del Renaixement. Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de recerca. Material per a l’ALE Els enginyers del Renaixement. http://hdl.handle.net/2117/10462

·         Leonardo da Vinci, enginyer. Departaments de Matemàtica Aplicada - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica 2011. http://hdl.handle.net/2117/12444

ARTICLES I RESSENYES

 Publicacions

ARTICLES

·        “Onofre Novellas y El Compendio de Matemáticas” Llull, vol. 14, 1991,  449-477. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=62094

·        “Un crèdit d’història de la matemàtica per a l’ensenyament secundari” Dins ROCA, Adrià (1992). Actes de les Jornades Història i filosofia de la ciència i de la tècnica a l’ensenyament secundari. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament; Casal del Mestre, 30-42.

·        “La Càtedra de Matemàtiques de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1766-1870). Més de cent anys de docència de les matemàtiques”. Dins: NAVARRO, V. et al. (coords.) (1993) Actes de les II Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT. 91-106

·        BARCA, F. et al. “La invenció del gasogen d’aspiració. Jaume Arbós i Tor (1824-1882), un científic oblidat. Dins: NAVARRO, V. et. al (coords.) (1993) Actes de les II Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT. 123-130.

·        “La visita de Vito Mangiamele a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1841”. Dins PUIG-PLA, C. et al. (coords.) (1995) Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 275-286.

·        BARCA, F. et al. “La preocupació per l’elevació de l’aigua al primer quart del segle XIX: divulgació i aportacions catalanes” Dins PUIG-PLA, C. et al. (coords.) (1995) Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 441,456.

·        “Aspectes de l’obra manuscrita d’Onofre J. Novellas (1787-1849). Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques. Vol. 11, núm. 1, 1996, 19-31.

·        “L’Escola de Matemàtiques de la Junta de Comerç 1819-1850”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol. I, 1996, 83-126.

·        “La longitud, una coordenada conflictiva” Dins ACHÚTEGUI, J.J. (1996) I simposio de historia de las técnicas: La construcción naval y la navegación. Cantabria: Universidad, 267-277.

·        “Els ensenyaments de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: una alternativa a la universitat.” Dins BLANES, G. et. al (coords.) (1997) Actes de les IV Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 35-44.

·        “La política nuclear espanyola: el cas del reactor nuclear Argos”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol. IV, 2000, 15-56.

·        “La càtedra Ferran Tallada (1955-1962). La innovació tecnològica i la formació de l’enginyer” Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 69 (4), 2000. Universitat de Barcelona.

·         “Les matemàtiques i la navegació: una estreta col·laboració” Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2002) Actes de les V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 121-132.

·        “Dels càlculs d’estima a l’astronomia nàutica. L’ensenyament de les ciències nàutiques a l’Escola de Nàutica de Barcelona”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2003) Actes de les VII Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 43-63.

·        “Argos, un reactor nuclear a la Diagonal”. Empreses de la Cambra de Comerç de Barcelona, núm. 1001, febrer 2004, 18-19.

·        “Nuclear Power for Catalunya: The role of the Official Chamber of Industry of Barcelona (1953-1962) ” Minerva  (2005) 43 (2), 163-181.

·        “Societat civil i progrés tecnològic: L'enginyeria nuclear a Catalunya (1955-1962)” Afers 49 (2004) 711-718.

·        “Aplicacions dels isòtops a la indústria durant el franquisme” Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol, VII,  (2005) 1-44.

·        “Una baula entre la nàutica i l’astronomia: Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787- Barcelona, 1849)” Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia. SCHCT. Associació Astronòmica d’Osona. 2006, 27-38. ISBN 84-611-0889-2    http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2563742

·        “La actitud de cuadradores y académicos en Barcelona durante el siglo XIX” Arbor núm. 718, (2006). http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2170609

·        BARCA SALOM, F.X. ; ROCA ROSELL, A.; LUSA MONFORTE, G. “Cent anys de l’Escola Industrial de Barcelona (1994-2004): deu etapes”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2006) Actes de les VIII Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 363-370.

·        ROCA-ROSELL, A.; LUSA-MONFORTE, G.; BARCA SALOM, F. PUIG-PLA, C. “Industrial Engineering in Spain in the First Half of the Twentieth Century: From Renewal to Crisis” History of Technology, (27) 2006, 147-161.

·        “Sobre la utilitat de les matemàtiques” . Dins GRAPÍ, P. MASSA, M.R. (2007) Actes de la II Jornada sobre la història de la ciència i l’ensenyament Antoni Quintana Marí. Barcelona: SCHCT, 15-29.

·         “Quadratura i trisecció a la Barcelona vuitcentista”. Actes d’Historia de la Ciència i de la Tècnica. Núm.1 (2) 2008. 167-179.

·        “Dreams and needs: The application of isotopes to industry in Spain in the 1960s”. Dynamis, vol. 29: 1-5, 2009, 307-336.

·        “Ezequiel Calbet i la mesura de l’eclipsi de 1842”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coord) Actes d’història de la ciència i de la tècnica, vol. 2(1), 2009, 31-52.

·        “Materials per a una història del fred”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coord) Actes d’història de la ciència i de la tècnica, vol. 2(1), 2009, 279-298.

·        “Innovació en temps de crisi: El cas del comptador de gas de Catalana”. Comunicació presentada a la VIII Jornada d’Arqueologia Industrial de Catalunya. 29-31 d’Octubre de 2009. http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/7200/1/4_COMPTADORGAS_FBARCA.pdf

·         “Un matemàtic i astrònom torellonenc: Onofre Jaume Novellas i Alavau (1787-1849)” AUSA. Vol. XXIV, núm. 163, 2010, 127-149.

·         “Introducción de innovaciones e implicación social. La Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona en el segundo tercio del siglo XIX”. Eä Revista de Humanidades Médicas & Estudios Sociales de la Ciencia y la Tecnologia. Journal of Medical Humanities  Social Studies of Science and Technology. Vol. I , núm. 3 (abril 2010) p.1-38. (ISSN 1852-4689) http://www.ea-journal.com/art1.3/Introduccion-de-innovaciones-e-implicacion-social.pdf

·        "Divulgació científica per a dames. L'Astronomia des dames de Jérome Lalande. Comunicació presentada a les III Jornades d'Astronomia i Meterologia. Vic, 18 d’octubre de 2009. http://hdl.handle.net/2117/9720

·        Simposio sobre la industria del gas y su evolución científico-técnica. Revista de Historia Transportes, Servicios y Telecomunicaciones. Núm. 19 desembre de 2010, p.22-25.

·        La difusió dels coneixements matemàtics a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Departaments de Matemàtica Aplicada - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de recerca, 2011.

·        Tres memòries sobre la utilitat de les matemàtiques. Departaments de Matemàtica Aplicada. Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica, 2011. http://hdl.handle.net/2117/12445

·        ARGOS un reactor a la diagonal. Departaments de Matemàtica Aplicada. Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica. 2011.

·        “Secrecy or Discretion: The Transfer of Nuclear Technology to Spain during the Franco Period. History of Technology, vol. 30, 2010, 179-196.


RESSENYES

·        Una història sobre la legislació espanyola de patents. Quaderns d'història de l'enginyeria. ISSN 1885-4516, Vol. 1, 1996.


·        Ciència políticament interessant i científics interessats en política. Quaderns d'història de l'enginyeria. ISSN 1885-4516, Vol. 2, 1997.

·        França i l'armament nuclear. Quaderns d'història de l'enginyeria. ISSN 1885-4516, Vol. 2, 1997. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2188325

·       Present, passat i futur de l'energia nuclear. Quaderns d'història de l'enginyeria. ISSN 1885-4516, vol. 4 (2000), 234-236.

·        Del Monopolio al libre mercado. La historia de la industria petrolera española. Historia Industrial, 24, 2003.231-235.

·        Quadrar en cercle: la raó contra el lliure albir. Quaderns d'història de l'enginyeria. ISSN 1885-4516, vol. 8 (2007) 371-375.

·        Un clergue Il.lustrat". Ictineu, Butlletí de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. núm. 23, Primavera 2006, pàg. 6.

·         Ciència. Tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració. Plecs d’història local, núm. 132, febrer 2009, 13 [ISSN 1130-5150]

·       Ciència. Tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració. (1766-1821). Llull, 32 (69) 2009, 170-173.

·         A History of Royal Dutch Shell. Investigaciones de Historia Económica, núm. 14, 2009, 179-183. http://www.aehe.net/publicaciones/ihe/ihe14.html



LLIBRES PUBLICATS


Publicacions


LLIBRES

·        BARCA, F; MORENO, X. (1993) El dic flotant i deposant del port de Barcelona. Construcció i posada en funcionament. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials. Col·lecció Techne núm. 6.

·        Els inicis de l’enginyeria nuclear a Barcelona. La Càtedra Ferran Tallada (1955-1962) Tesi doctoral dirigida per Guillermo Lusa. Barcelona, 2002. ISBN: 84-699-9289-9. http://www.tesisenxarxa.net/

·        Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló,1787 - Barcelona,1849) Matemàtiques i Astronomia Durant La Revolució Liberal. Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tècnica núm 4. Barcelona:  SCHCT, 2005

·        BARCA SALOM, Francesc X.; GRAUS ROVIRA, Ramon; LUSA MONFORTE, Guillermo; ROCA ROSELL, Antoni; ROSELL COLOMINA; Jaume, VILLAVERDE REY, Montserrat. L’Escola Industrial de Barcelona. Cent anys d’ensenyament tècnic i d’arquitectura. Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, CEIB, 2008.

·        BARCA SALOM, Francesc X.; PONT ESTRADERA, Maria; PUIG-PLA, Carles; BERNAT, Pasqual (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.



CAPÍTOLS DE LLIBRES

·        BARCA, F; LUSA, G. “Ramón de Manjarrés i de Bofarull (1827-1918): La química agrícola i la professionalització dels enginyers industrials. Dins ROCA, A.; CAMARASA, J.M. (1995) Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. vol. I, 381-423.

·        “Josep Comas i Solà (1868-1937): L’astronomia de posició” Dins ROCA, A.; CAMARASA, J.M. (1995) Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. vol. II, 793-825

·        “La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a cos docent”. Dins NIETO, A.; ROCA, A. (2000) La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat. Barcelona: IEC. 165-196.

·        BARCA SALOM, Francesc X.; PONT ESTRADERA, Maria. “Perfeccionar el comerç”. Dins BARCA SALOM, Francesc X.  et al. (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

·        BARCA SALOM, Francesc X.; PUIG PLA, Carles. “Aprendre a navegar”. Dins: BARCA SALOM, Francesc X.  et al. (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

·        BARCA SALOM, Francesc X. “Completar la formació en Matemàtiques”. Dins: BARCA SALOM, Francesc X.  et al. (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

·        BARCA SALOM, Francesc.X; LUSA MONTFORTE, Guillermo (2010) “Ensenyament de les Matemàtiques: recepció de noves tendències”. Dins: VERNET, Joan i PARÉS,  Ramon. La ciència en la història dels Països Catalans. Volum: 3 : De l'inici de la industrialització a l'època actual. Publicacions de la Universitat de València, Institut d'Estudis Catalans. 355-396. ISBN:  978-84-370-7677-5.