diumenge, 29 de gener del 2012

Reflexions sobre la imbecil•litat




Jonathan Swift

L’article d’Umberto Eco “El dilema de l’assassí a la porta” que publica el diari Ara de 20 de gener de 2012 (p.24) és molt interessant. Eco basa les seves reflexions en dues obres antigues però poc conegudes: Jonathan Swift, L’art de la mentida política (1712) i Immanuel Kant, Sobre el suposat dret de mentir per motius altruistes (1797).
Totes dues tracten potser de manera molt ingènua un tema que no ha deixat d’estar de candent actualitat dins el mon de la política i també en qualsevol activitat de la vida de la resta dels mortals. El tema se centrava en una lluita entre els moderats i rigoristes segons es considerés si era admissible la mentida en alguns casos o si per contra no s’havia de mentir mai. Us recomano la lectura.
Recolliré les darreres línies d’aquest article perquè ens serveixin de reflexió, com li serveix al mateix Umberto Eco:

“La imbecil•litat sempre m’ha fascinat, però veure que en els escrits dels grans homes hi apareixen manifestacions d’imbecil•litat és com experimentar una visió redemptora: el fet que fins i tot els genis puguin dir bestieses és una gran font de consol per a tots nosaltres, que cada dia dubtem del nostre sentit comú”. 

Qui no es consola és perquè no vol.


Immanuel Kant

dilluns, 23 de gener del 2012

Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos

Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos



Tot i que l’origen d’aquesta frase sembla que es remunta al segle XVII, i està lligada al manuscrit anònim titulat Viatge a l’infern de Pere Porter, avui en dia està de rabiosa actualitat.
Ramon Verdaguer a Vilaweb ens parla de l’edició d’aquest manuscrit a cura de Josep Maria Pons i Guri (1909-2005), advocat i historiador que va dedicar bona part de la seva vida a la història del dret.

 http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/213294



Cap els anys 80, una recerca sobre la història de la Escola de Nàutica de Barcelona em va portar a l’Arxiu  Fidel Fità d’Arenys de Mar i allí vaig conèixer en Pons i Guri que va obrir-me les portes de l’arxiu i em va facilitar la informació que necessitava.

La pàgina Xtec del Departament d’Ensenyament en recull la història completa de la llegenda.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/213294

dimecres, 18 de gener del 2012

HISTÒRIA DE LA TECNOLOGIA DEL GAS

Ja està publicat el llibre que varem fer conjuntament Joan Carles Alayo i jo, per encàrrec de la Fundació Gas Natural-Fenosa

Aquí teniu la portada




ALAYO, Joan Carles; BARCA, Francesc X. (2011) La tecnología del gas a través de su historia.  Historia del Gas nº6. Barcelona: Fundación Gas Natural Fenosa; LID. 535p. [ISBN: 978-84-615-4279-6]

dissabte, 14 de gener del 2012

L'obsessió per l'austeritat aprofundeix la crisi

L'editorial del New York Times del 13 de gener de 2012 ens suggereix la raó que la crisi continui i sigui cada cop més gran:

 "Alemanya s'ha de donar compte ara que sense el creixement els seus veïns assetjats mai seran capaços de pagar els seus deutes. Els problemes d'Europa s'han disparat fins ara tant fora de control que no se sap quina combinació de polítiques pot funcionar. La veritat és que unicament l'obsessió amb l'austeritat només aprofundirà la crisi".


 "Germany should realize by now that without growth its beleaguered neighbors will never be able to pay back their debts. Europe’s problems have spiraled so far out of control that no one knows what policy mix will work. What is certain is that a single-minded obsession with austerity will only deepen the crisis."

Podeu llegir la resta a 

A Long Bleak Winter

http://www.nytimes.com/2012/01/14/opinion/a-long-bleak-winter.html?_r=1&nl=todaysheadlines&emc=tha211

divendres, 6 de gener del 2012

L'origen de la Geometria

A la Història d'Heròdot Llibre II p.67-68 [109]


Hi ha un fragment on l'autor ens explica el que en la seva opinió va ser l'origen de la Geometria:

"Els sacerdots m'explicaren que aquest rei [Sesostris] havia repartit el país entre tots els egipcis, que havia donat a cadascú un lot quadrangular de terres de cultiu i que n'havia obtingut els seus propis ingressos, perquè ordenà que tothom li pagués un tribut cada any. Quan el riu rebaixava el lot de terres d'algú, l'afectat anava a trobar al rei, el qual enviava homes que ho investiguessin i mesuressin la disminució de la superfície, així des de aleshores abonaria en tal proporció el tribut imposat. Sembla que per aquesta comesa es va inventar aleshores la geometria".

dijous, 5 de gener del 2012

Sobre els sous reials

 En Sala Martin està molt encertat a

http://www.vilaweb.cat/noticia/3968206/20120105/sala-martin-aixo-insuportable.html

Destaco un fragment que m'ha resultat d'una clarividència meridiana.

"
—I la segona: l'engany del rei a l'hora d'ensenyar els seus comptes...
—Molt senzill: tu cobres cent; és el que et paga l'empresa. El rei cobra vuit milions, però diu: bé, sí, però tot no és per al rei. Tres milions són per a les despeses de la casa, dos milions són per als treballadors de la casa, cent mil són per al nen, 350.000 són la setmanada de les nenes, etc. Per tant, al final, el salari del rei resulta que és només de 140.000 euros. Si tu fas el mateix i del teu salari et descomptes les despeses de la casa, gas, electricitat, aigua, les setmanades dels nens, el salari de la minyona, etc, al final et surt un salari negatiu! Això ho fan per fer veure que el rei ens surt barat en relació amb els altres reis que corren per Europa. Però això no cola. I atenció, aquests vuit milions són els que van directament al rei, imaginem-los en un sobre, perquè després l'estat li paga seixanta milions addicionals en els cotxes, viatges, seguretat, etc, perquè és un cap d'estat i això figura que no s'ha de comptar. Un gran engany, es miri com es miri."

Reflexioneu-hi i feliç dia de Reis