dijous, 27 de setembre del 2012

ENTRANYABLE SANTA TECLA 2012




Va ser una festa molt viscuda, amb molta participació i emoció, on la gresca no va estalviar les reivindicacions. Feia anys que no anava a Tarragona per aquestes dates. Raons de treball o motius familiars m’ho havien impedit. Aquest any, però, els canvis en la meva vida personal i professional han propiciat que passés aquest cap de setmana i pogués gaudir de la festa major de Tarragona. Hi havia tants actes que era difícil seguir-los tots, s’havia de triar i jo vaig escollir, com es pot imaginar allò que més m’interessava.
La festa havia començat a principi de setmana, així que els actes inicials, que de ben segur van escalfar l’ambient, no els vaig poder seguir. Novament la feina no m’ho va permetre. Però, el dissabte al matí vaig poder veure L’Entrada de Músics que va consistir en unes actuacions de totes les formacions musicals que intervenien en els diversos actes de l’anomenat Seguici. Aquestes bandes, grallers, sacaires, xeremiers, dolçainers i sonadors feien un recorregut pel casc antic fins la plaça de les cols on interpretaven una peça destacada. 

Banda de Cardona
La primers sorpresa va ser descobrir el gran nombre que hi havia i que estaven formats majoritàriament per joves. La gralla era un dels instruments més tocats, no en va a Tarragona hi ha quatre colles castelleres, però també hi havia sacs de gemecs, altres instruments de vent i fins i tot algun violí.  Però, de tots ells, la que més va lluir va ser la banda de música de Cardona ja que es va posar el públic a la butxaca quan va entrar a la plaça al so de les cançons de la Trinca. L’audiència que a més d’ocupar els carrers adjacents s’asseia a les escales de la Catedral va irrompre en aplaudiments tot demanant una altra cançó.

L’acte va concloure amb la banda municipal que va interpretar el tradicional pasdoble Amparito Roca. Però ni aquest ni un altre pasdoble conegut com Morenito de València van fer cap mena d’ombra al destacat paper de la banda de Cardona no sols en aquest acte sinó també en altres desfilades i processons. Es diria que a la banda de Tarragona li cal inspirar-se en la seva homòloga de Cardona i introduir més innovació en els temes per aconseguir aixecar el clamor popular.

Dames i vells

Un dels espectacles estrella va ser el ball de dames i vells. Val  dir que, d’entrada, el nom no és engrescador, però tanmateix mou molta gent i té la seva gràcia. Sembla un acte antic i carrincló, en canvi és fresc, té enginy i és molt punyent. Aquest espectacle pertany a la recuperació d’uns balls parlats iniciats en el Renaixement per la festa de Corpus i per Santa Tecla i reinstaurat en la dècada dels 80 del segle XX. 


Es tracta de representacions teatrals fetes en carrers o places per un grup d’actors disfressats de personatges masculins i femenins que representen figures destacades de l’esfera política o eclesiàstica local. Semblen representacions de la Commedia dell’Arte on els actors, en aquest cas, reciten en vers crítiques de les institucions i dels personatges públics. El nivell el posaven els actors i director com Oriol Grau i Fermí Fernández coneguts per les seves participacions en programes d’humor de la TV3. Van parlar amb molt d’humor però amb molt sentit crític de l’alcalde, a propòsit de les paneroles i de la seva gestió, de l’arquebisbe i les seves declaracions sobre els matrimonis entre persones del mateix sexe, dels poders civils i militats i també de la independència de Catalunya, que va arrencar aplaudiments entre els assistents. 
Un element de l'ampli bestiari

El que em va semblar simptomàtic és que aquestes representacions en vers es van repetir en actuacions d’altres grups com el Ball de Sant Miquel i els Diables, els parlaments del Ball de Gitanes, el del Ball de Serrallonga i el Ball de Pastorets amb arguments crítics també contundents sobre la realitat social. Vet aquí un exemple molt reduït d’alguns d’aquests versets:
Ball de Pastorets
“Tarragona està patint
Una plaga pestilent,
La d’uns éssers repulsius
I d’aspecte repel·lent
Te’ls trobes pels carrers, places...
Fins i tot a les escoles,
I no es tracta de coloms,
Ni tampoc de paneroles:
És la xusma que ens governa,
Que mereix ser exterminada
Com rates de claveguera
I extingi’s d’una vegada.”
 (Versots del Ball de Sant Miquel i Diables)

Aquestes representacions em van fer veure que la societat tarragonina ja ha deixat de ser la ciutat apàtica que jo recordava de la meva joventut i que ara els joves s’arrelen a les tradicions i s’impliquen en el present per tal d’impulsar-lo cap endavant amb un gran sentit crític.

Seguicis i processons
Ball de Turcs i Cavallers
El Seguici Popular va desfilar en diverses ocasions entre les qual i més destacada la processó on es treu el tabernacle del braç incorrupte de Santa Tecla. Aquest Seguici de vegades desfilava i d’altres feia actuacions de lluïment i estava compost per un bon nombre de grups diversos que mostraven la relació de la societat tarragonina amb les seves veïnes del nord i del sud. Hi havia diversos grups de diables, i tot un ampli bestiari com l’Aliga, la Mulassa i la Cucafera. No van faltar trabucaires i diversos grups de ball com el de Pastorets i el de Gitanes, dels quals ja n'he parlat abans. El ball dels Cossis i les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals que posaven alegria i humor.
Ball de Valencians
També va lluir pels seus vestits el ball de Turcs i Cavallers, que em va recordar els moros i cristians d’Alcoi. Aquest lligams amb el País Valencià es veia també al ball de Valencians i la Moixiganga, que rememoren l’origen dels castells. I no van faltar els tradicionals Magí de les timbales, els gegants, amb el negrito i la negrita, els capgrossos, que a Tarragona en diuen nans, el ball de bastons i les colles castelleres al complet. 

El diumenge 23, dia de la festivitat de Santa Tecla, el Seguici va sortir a mitja tarda i va recórrer uns carrers del casc antic per anar a la Catedral a la recerca del tabernacle amb el braç de la santa i incorporar totes les autoritats civils, militar i per suposat religioses. En aquest moment es va tornar a repetir el mateix incident que vaig poder veure a l’estiu per les festes de Sant Magí. Davant de la porta principal de la Catedral es va situar un grup de persones indignades amb pancartes de crítica a l’alcalde, al cardenal i de retruc a la classe política en general. 
No va haver violència, un bon destacament de mossos d’esquadra i de guàrdia urbana s’encarregaren de mantenir l’ordre, més alterat pels petards dels diables que pels crits dels indignats. L’alcalde, que lluïa un ampli somriure amb tot el consistori, degudament endiumenjats, van accedir a la Catedral i una estona després sortia el braç de la santa acompanyat per tota la cúria i  per les autoritats al darrera. Fou a les hores que alguns ciutadans, no precisament dels manifestants, increparen a l’alcalde fins al punt que el somriure se li va quedar congelat. 

El somriure de l'Alcalde
No faré valoracions d’aquests actes, solament vull destacar que en aquí també es veu que alguna cosa es mou a Tarragona, una ciutat on l’alcalde te’l podies creuar pel carrer perquè era un ciutadà més. Ara, segurament ens el trobarien, però acompanyat d’uns guàrdies de seguretat. Malaguanyades aquelles autoritats democràtiques que no generen afecte i simpatia entre els electors. Cal que pensin en fer les maletes aviat. No creguin que vull posar més llenya al foc. Aquest ja hi era a la cercavila del dissabte, a la processó del diumenge, al castell de focs, al correfoc i a la traca final del dilluns. 


Potser tenia una imatge de les festes de Santa Tecla de fa quinze o vint anys. Per això, la sorpresa va ser molt gran. Molts actes, molta gent i el que és més important molta participació activa de grups diversos. No calia cercar grans noms, ni actuacions singulars, els grups locals cobrien amb escreix les expectatives.