dimarts, 17 de desembre de 2013

NOVES TÈCNIQUES DE CALEFACCIÓ A LA BARCELONA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX


NOVES TÈCNIQUES DE CALEFACCIÓ A LA BARCELONA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX
FRANCESC X. BARCA SALOM
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.
BARCELONA. CATALUNYA.
A la dècada de 1860, en el breu període de quatre anys, dos treballs sobre calefacció van veure la llum: Consideraciones generales acerca de las aplicaciones de ciertos principios científicos a la teoría y construcción de los aparatos de calefacció escrit per Lucas Echeverria Ugarte, i Calentamiento y ventilación de edificios, del qual fou autor Francisco de P. Rojas y Caballero Infante. El primer treball fou llegit com a memòria de torn a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 10 de març de 1864 i ha restat manuscrit fins a l’actualitat. El segon, en canvi, fou publicat i premiat per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid el 1868. Tots dos havien estat elaborats per dos professors de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. En aquest article s’analitzen aquestes dues memòries dins el seu context i es destaquen les innovacions presentades pels autors tant des del punt de vista teòric com pràctic. El nostre propòsit no és altre que provar que aquests treballs, poc coneguts i poc estudiats, estaven dins els corrents europeus de l’època. Es tracta d’un exemple més de la transmissió de coneixements que es difonien des de l’École Centrale des Arts et Manufactures de París cap als altres països de l’entorn.


ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
NOVA ÈPOCA / VOLUM 5 / 2012, p. 85-115

http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/65816/pdf_475


dissabte, 29 de juny de 2013

La poesia: una arma de futur

    J. V. Foix    
   

NO M'OMPLIS MÉS DE FLORS: JA NO T'ESTIMO
Que tu plantis papers per façanes i portes, al peu del campanar, als vidres de l'escola, als bancs de la capella de les monges, al portaló de l'hort de l'Oriola, a les estacions del tren de Valldoreix, a les parades del mercat de fruita, a la sortida del funicular, damunt les cartelleres del cinema, a la sala de ball, a la torratxa de la Casa del llamp, a l'escrivania de la rectoria, sota els fanals del passeig, a la mateixa porta de l'alcova... Que ho escriguis en lletra rodona, o en pal sec, o bé a la romana, en caràcters d'impremta forastera, en elzeverià, en lletra molt ampla, o en cursiva... Amb carbó dur i gruixut, amb guixos exaltats o amb mangra de color de sang donada... Què hi puc fer jo, Francesca, què haig de dir, si amb els ulls aclucats ja sé què escrius. No m'omplis més de flors: ja no t'estimo.


 
   
   
Darrer comunicat

diumenge, 28 d’abril de 2013

ESPANYA LA SOMÀLIA D’EUROPA



Fa uns set anys que l’historiador Josep Fontana escrivia a propòsit dels efectes de la globalització sobre el desenvolupament el paràgraf que recullo aquí. El tema tractat i el mateix paràgraf son de gran vigència ara i aquí. Per comprendre el que dic sols caldria que hi féssiu algunes substitucions al text. En lloc de Somàlia poseu-hi Espanya.

“Fins cap 1970, Somàlia era autosuficient en matèria d’alimentació. El 50% de la seva població es dedicava a la ramaderia nòmada i fins 1983 el ramat proporcionava el 80% dels ingressos de les seves exportacions, adreçades sobretot a Aràbia Saudita i als emirats del Golf. Tot va començar quan l’FMI els va imposar un programa d’austeritat que estava destinat a reunir recursos per pagar el deute exterior que tenien, en especial amb el mateix FMI. D’entrada es va obligar el govern a disminuir tota la despesa, per exemple la sanitària i l’educativa (la població escolaritzada va minvar el 41% entre 1981 i 1989).
Els salaris dels funcionaris es van reduir del 90% -el 1989 el salari mitjà al sector públic era d’uns 3 dòlars al mes- i la solució que es va proposar al govern per remeiar-ho va ésser la d’augmentar els salaris dels funcionaris però acomiadant el 40% dels que hi havia, per manera de mantenir estable el total assignat a aquesta despesa. En aquestes condicions de destrucció de l’administració i d’abandonament de la prestació de serveis socials no té res d’estrany que l’estructura de l’estat acabés desfent-se (això passaria a qualsevol lloc del mon i no solament a Àfrica)” FONTANA, J. (2006). La construcció de la identitat. Barcelona: Ed. Base, 72-73.



Després de llegir això em pregunto: cap a on ens porten els nostres polítics? Si aquestes mesures ja han estat aplicades abans i van produir resultats funestos, com és que insisteixen? Que pretenen, convertir-nos en els nous esclaus de l’Unió Europea?

dissabte, 16 de març de 2013

Física del segle XX

La Física del segle XX a Espanya ja té un monogràfic:
També us podeu mirar l'índex que està dividit en quatre apartats:
1.- Física i indústria
2.- Els físics
3.- L'ensenyament
4.- Les relacions internacionals


Bona lectura





dilluns, 28 de gener de 2013

Any Espriu

 

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
 
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
 Salvador Espriu 

dijous, 17 de gener de 2013

A SANT ANTONI DES DE MALLORCA



El dimoni de l'infern
du un quilo de gomina
un bombero se barrina
i fa feina an es Govern.
Ajudau-mos Sant Antoni
noltros som molt bona gent
però tenim un president
que és més dolent que el dimoni.
Jo qui som bon forastero
toc es ous als mallorquins
i manguera, cul i pits
els hi toc a nes bombero.
En Bauzà vol un tassó
no vol un got de Menorca
vaja cervellera eixorca
això és de ser coió.
Segons mos diu en Bauzà
ara haurem de glosar així
mitja glosa en mallorquí
i mitja glosa en castellà.
Ara Bauzà a tota s'illa
vols que xerrem foraster
Idò, saps lo que has de fer?
'gafa barco de rejilla!
Sant Antoni de gener
que curau es mal de foc
podríeu curar es PP
o dur-lo a un altre lloc.
Sant Antoni sant valent
que xerrau amb animals
feis que aquests quatre pardals
recobrin l´enteniment.
Sou patró dels animals
els de pél i dels de ploma
als que ens foten l´idioma
estrenyeu-los pels senyals.
Tot ha de ser en castellano
tornam a n´es cristià
ara el president Bauzà
a n´es cul li fa dir s´ano.
San Antonio en castellano
hase muy mal de cantà
per dir porc en castellà
tengo que disir marrano.
Deixau anar aquest animal
no hi heu de perdre es temps
i si voleu a n'aquest pardal
el podeu cremar amb es fems.
Sant Antoni vull cantar
n´he de mester un que soni
per fer fugir un dimoni
que la llengua ens vol tallar.
Es castellà p’en Bauçà
és la lengua de su imperio
i s’ha près sa tasca en sèrio
d’exterminar es català.
Sant Antoni gloriós
donau seny a n´en Bauzà
pot esser no haguem de fer-vos
les gloses en castellà.
El vell regne de Mallorques
el voldrien fer bocins
per això la Història crida:
siau qui sou, mallorquins.
A en Bauzà li vull dir
que se'n pot anar a cagar
i li dic en mallorquí
que és el nostre català.
No hi vol mallorquí el dimoni
en el govern balear
no vos deixeu trepitjar
i que visca Sant Antoni!


(Versets populars enviats des de Mallorca)