diumenge, 28 d’abril del 2013

ESPANYA LA SOMÀLIA D’EUROPA



Fa uns set anys que l’historiador Josep Fontana escrivia a propòsit dels efectes de la globalització sobre el desenvolupament el paràgraf que recullo aquí. El tema tractat i el mateix paràgraf son de gran vigència ara i aquí. Per comprendre el que dic sols caldria que hi féssiu algunes substitucions al text. En lloc de Somàlia poseu-hi Espanya.

“Fins cap 1970, Somàlia era autosuficient en matèria d’alimentació. El 50% de la seva població es dedicava a la ramaderia nòmada i fins 1983 el ramat proporcionava el 80% dels ingressos de les seves exportacions, adreçades sobretot a Aràbia Saudita i als emirats del Golf. Tot va començar quan l’FMI els va imposar un programa d’austeritat que estava destinat a reunir recursos per pagar el deute exterior que tenien, en especial amb el mateix FMI. D’entrada es va obligar el govern a disminuir tota la despesa, per exemple la sanitària i l’educativa (la població escolaritzada va minvar el 41% entre 1981 i 1989).
Els salaris dels funcionaris es van reduir del 90% -el 1989 el salari mitjà al sector públic era d’uns 3 dòlars al mes- i la solució que es va proposar al govern per remeiar-ho va ésser la d’augmentar els salaris dels funcionaris però acomiadant el 40% dels que hi havia, per manera de mantenir estable el total assignat a aquesta despesa. En aquestes condicions de destrucció de l’administració i d’abandonament de la prestació de serveis socials no té res d’estrany que l’estructura de l’estat acabés desfent-se (això passaria a qualsevol lloc del mon i no solament a Àfrica)” FONTANA, J. (2006). La construcció de la identitat. Barcelona: Ed. Base, 72-73.



Després de llegir això em pregunto: cap a on ens porten els nostres polítics? Si aquestes mesures ja han estat aplicades abans i van produir resultats funestos, com és que insisteixen? Que pretenen, convertir-nos en els nous esclaus de l’Unió Europea?