| |
|
NO M'OMPLIS MÉS DE FLORS: JA NO
T'ESTIMO
| Que tu plantis papers per façanes
i portes, al peu del campanar, als vidres de l'escola, als bancs
de la capella de les monges, al portaló de l'hort de l'Oriola,
a les estacions del tren de Valldoreix, a les parades del mercat
de fruita, a la sortida del funicular, damunt les cartelleres del
cinema, a la sala de ball, a la torratxa de la Casa del llamp, a
l'escrivania de la rectoria, sota els fanals del passeig, a la mateixa
porta de l'alcova... Que ho escriguis en lletra rodona, o en pal
sec, o bé a la romana, en caràcters d'impremta forastera,
en elzeverià, en lletra molt ampla, o en cursiva... Amb carbó
dur i gruixut, amb guixos exaltats o amb mangra de color de sang
donada... Què hi puc fer jo, Francesca, què haig de
dir, si amb els ulls aclucats ja sé què escrius.
No m'omplis més de flors: ja no t'estimo. |
|
|
|
