dimarts, 19 d’agost de 2014

NOUS COLORS PER A L’AUGUST DE PRIMA PORTA



 

Tarragona ens sorprèn cada dia. Des de fa uns anys el Museu d’Història i l’Ajuntament d’aquesta ciutat mediterrània organitzen una sèrie de visites teatralitzades dels monuments romans i no romans sota el nom de Tarraco Viva. Aquests actes, un entremig entre la cultura i l’esbarjo, solen anar adreçats als turistes per tal de revitalitzar l’economia de la ciutat.
No obstant, aquest any hi ha alguns d’aquests actes que van un xic mes enllà. M’estic referint a les xerrades que duen el títol de Els colors d’August. No es tracta d’una representació teatralitzada més o menys ben documentada, es tracta d’una ponència sobre un treball de recerca rigorós dut a terme per gent  molt preparada. 


Uns arqueòlegs i restauradors han agafat l’escultura d’August i l’han pintat com creuen que era en el seu moment. Ho han fet basant-se en la escultura de bronze que hi ha al Passeig Arqueològic, una peça regalada per Mussolini a la ciutat, que era còpia de l’original de marbre trobat fa cent cinquanta anys a Roma a Prima Porta i que ara es conserva al Vaticà.
Els autors d’aquest treball de recerca, MV Arte i Argos serveis culturals, ens expliquen que aquesta estàtua en ser trobada fou netejada de manera que es va eliminar bona part dels seus colors. No obstant hi quedaven algunes petites restes de colors que són els que ja havien permès de fer una primera interpretació de la seva policromia.
Aquests experts tarragonins, convenientment preparats en coneixements tècnics i històrics han fet una nova interpretació que presenten com molt més ajustada a la realitat ja que no sols l’han basat en les restes de pintura sinó en les policromies i iconografies de l’època grega i romana tant anteriors com posteriors a l’escultura que Livia, esposa d’August, va encarregar per venerar com a deu qui havia governat l’Imperi. 
 
Sobre la tècnica pictòrica emprada en aquesta reconstrucció, els autors expliquen que han donat diverses capes de colors diferents. Per exemple la pell l’han pintat primer de verd, a sobre de groc i finalment d’un color similar a la carn. Tot això per seguir les tècniques pictòriques emprades en altres escultures d’època grega i romana i continuades pels bizantins.
Crec que el treball que han fet es molt seriós i que mereix ser presentat en cercles especialitzats per tal que se li faci el reconeixement que es mereix.  Enhorabona als investigadors pel seu treball.