dilluns, 21 d’abril del 2014

HISTÒRIES CIENTÍFIQUES BARCELONINES DE FA CENT ANYS



L’OBSERVATORI FABRA

Fa cent anys que l’Observatori Fabra s’equipava amb uns aparell nous per determinar la sismologia. Es tractava del microsismògraf Vicentini que havia regalat l’Ajuntament, dos pèndols bifilars Mainka adquirits per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un d’elèctric sistema Wiechert per trametre l’hora internacional de manera exacta. Eduard Fontserè (1870-1970) i  Ramon Jardí (1881-1972) van ser els dos científics que se’n feren càrrec. La premsa gràfica en donava fe amb aquesta imatge. La Il·lustració Catalana (17 de 1914, p.305 ).


LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS DE BARCELONA 

El 31 d’Octubre de 1914 a la RACAB es va fer la sessió inaugural del curs 1914-1915 en la qual es va lliurar el premi Agell al Dr Marian Faura i Sans per la monografia titulada Prodomus palaezoicus Florae et Faunae fossiliuna Cataloniae. Aquesta obra contenia i descrivia unes 300 fotografies de diferents fòssils trobats a Catalunya. La Il·lustració Catalana (8 de Novembre de 1914, p.587 ).


LA SOCIETAT ASTRONÒMICA DE BARCELONA

La Societat Astronòmica de Barcelona va fotografiar el transit de Mercuri pel Sol. Aquest fet va succeir el dia 7 de Novembre i el temps va acompanyar de manera que es van poder agafar imatges simultàniament a Barcelona i València. Hi va intervenir Ignasi Tarragona, catedràtic de la Universitat de València, i Salvador Raurich (1869-1945), que aleshores exercia de secretari de la Societat, des de Barcelona ajudat per J.M. Francolí. No era, però, el primer cop que es feia això. Raurich ja havia fet el mateix per primer cop al 1907 des de Barcelona. Ara però en fer-ho des de dues ciutats els resultats esdevenien més interessants ja que permetien un estudi comparatiu. La Il·lustració Catalana (15 de Novembre de 1914, p.609 ).

HISTORIES TARRAGONINES



De petit em portaven a jugar al Parc Saavedra i molts cops m’havia mirat el bust enfilat sobre un alt pedestal que presidia el centre. L’estàtua, obra de Julio Antonio, corresponia a Eduard Saavedra Moragas (1829-1912) un tarragoní  il·lustre. Saavedra era enginyer de camins i arabista. Una mescla aquesta d’enginyer i historiador que sembla que es repeteix al llarg de generacions. Que deuen tenir aquestes dues disciplines per anar de la ma? Potser el que li manca a una, li sobra a l’altra. Per be que totes dues són necessàries per a la vida.


Com enginyer, Saavedra va escriure: Lecciones sobre la resistencia de materiales (1853); Instrucciones sobre la estabilidad de las construcciones (1866); entre els seus escrits sobre temes arabistes hi trobem Escritos de los musulmanes sometidos al domínio cristiano (1872); Estudios sobre la invasión de los árabes en España (1892); I sobre el nou mon destaca el seu escrit: Ideas de los antiguos sobre las tierras atlánticas (1892). Va treballar com a enginyer de camins a Sòria on hi va descobrir les runes de Numància i la via romana de Uxama a Augustóbriga (és a dir del Burgo de Osma a Muro de Agreda). Posteriorment va ser professor de Mecànica a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid. També va treballar per a la Companyia de Ferrocarril de Palència a Ponferrada i va fer el projecte de la línia de Torralba a Sòria. Va presidir de la Real Academia de la Historia a Madrid i fou un dels redactors de la Bibliografía Colombina. Hi trobareu més dades biogràfiques a  


MAÑAS MARTÍNEZ, José (2007) «Eduardo Saavedra y su entorno». Ingeniería y Territorio,  79,  86-89.  http://www.ciccp.es/revistait/textos/pdf/13-Jos%C3%A9%20Ma%C3%B1as%20Mart%C3%ADnez.pdf

Quan jo hi anava a jugar, amb pocs anys i acompanyat del meu avi Maties, l’estàtua en tenia prop dels cinquanta anys. Actualment podem dir que és centenària ja que havia estat inaugurada el 1914 com ens ho indica la imatge apareguda a la revista La Il·lustració Catalana (21 juny 1914, p.388 ).

DE CENTENARIS I ALTRES COMMEMORACIONS



2014, any de centenaris i tricentenaris. Aquí podeu veure dues imatges del centenari de les inauguracions de la Biblioteca de Catalunya i de l’Escola del Treball, dues obres de la Mancomunitat de Catalunya. 


Les imatges van aparèixer publicades a la revista La Il·lustració Catalana (7 de juny 1914, p. 347, 350 ). Com ja us haureu adonat no és una primícia i segurament ja les havíeu vist abans, però potser no sabíeu que ja havien estat publicades en aquesta revista. Per aquells dies es posava la primera pedra del monument a Verdaguer que hi ha a la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Sant Joan.
El Bisbe Torras i Bages ho beneïa mentre un nen de l’Escola Mossèn Cinto hi llençava una palada de ciment.