L’OBSERVATORI FABRA
Fa cent anys que l’Observatori Fabra s’equipava
amb uns aparell nous per determinar la sismologia. Es tractava del microsismògraf
Vicentini que havia regalat l’Ajuntament, dos pèndols bifilars Mainka adquirits
per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un d’elèctric sistema
Wiechert per trametre l’hora internacional de manera exacta. Eduard Fontserè (1870-1970) i Ramon Jardí (1881-1972) van ser els dos
científics que se’n feren càrrec. La premsa gràfica en donava fe amb aquesta imatge. La
Il·lustració Catalana (17 de 1914, p.305 ).
LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS DE
BARCELONA
El 31 d’Octubre de 1914 a la RACAB es va fer la
sessió inaugural del curs 1914-1915 en la qual es va lliurar el premi Agell al
Dr Marian Faura i Sans per la monografia titulada Prodomus palaezoicus
Florae et Faunae fossiliuna Cataloniae. Aquesta obra contenia i descrivia
unes 300 fotografies de diferents fòssils trobats a Catalunya. La
Il·lustració Catalana (8 de Novembre de 1914, p.587 ).
LA SOCIETAT ASTRONÒMICA DE BARCELONA
La Societat Astronòmica de Barcelona va fotografiar
el transit de Mercuri pel Sol. Aquest fet va succeir el dia 7 de Novembre i el
temps va acompanyar de manera que es van poder agafar imatges simultàniament a
Barcelona i València. Hi va intervenir Ignasi Tarragona, catedràtic de la
Universitat de València, i Salvador Raurich (1869-1945), que aleshores exercia
de secretari de la Societat, des de Barcelona ajudat per J.M. Francolí. No era,
però, el primer cop que es feia això. Raurich ja havia fet el mateix per primer
cop al 1907 des de Barcelona. Ara però en fer-ho des de dues ciutats els
resultats esdevenien més interessants ja que permetien un estudi comparatiu.
La Il·lustració Catalana (15 de Novembre de 1914, p.609 ).
