diumenge, 19 de juliol de 2015

LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA FA CENT ANYS





No penseu que fa cent anys la Festa Major de Gràcia fos gaire diferent d’ara. Els trets que la caracteritzen i pels qual la coneixem ara ja hi eren aleshores.



 La Travessera i el carrer Bonavista guarnits

El 15 d’agost de 1915 alguns carrers de la Vila van aparèixer guarnits, molt ben guarnits. Congost, Bonavista, Culebra (ara Francisco Giner), Travessera, Joan Blancas, Ramón i Cajal, Torrijos es varen il·luminar i guarnir i les places de la Trilla i la de Rius i Taulet (ara de la Vila) acolliren les festes populars i els concerts, com el de la banda municipal o el d’algunes societats corals. Al carrer Bruniquer, per exemple, els veïns es van despertar a les set  amb el toc de diana i una traca. Al mig dia va haver música i es van llençar coloms. A la tarda hi va haver ball pels joves i a la nit, amb el carrer ben il·luminat, ball per als grans. Al carrer Tordera preferiren una festa taurina, mentre que als locals de la Mare de Deu de Pompeia a la Travessera va tenir lloc una representació teatral a càrrec d’alumnes de l’Escola de Declamació d’aquella entitat.

 El carrer Bonavista guarnit i els balcons plens de flors


Hi va haver també espai per la solidaritat. La Veu de Catalunya del dia següent ens explica que“A la plaça del Diamant es va fer una qüestació per la família de la pobra noieta que morí la nit del dissabte per haver-li caigut al damunt un tros de barana d’un terrat”. A la Plaça de la Revolució hi va haver un envelat on l’Orfeó Gracienc va fer un concert amb la cobla Principal Barcelonina destinat a beneficència.

L’animació de la festa, que va durar dia i nit, no va impedir espais per a la cultura i al centre “El Artesano” (creiem que deu ser el precedent de l’actual Centre Artesà Tradicionarius) es va celebrar uns Jocs Florals. L’acte va començar amb un concert de la banda de música. A l’acte assistiren representants d’entitats locals i regidors de l’ajuntament. Després de l’obertura de l’acte pel tinent d’alcalde Sr Matons, el president dels Jocs, Joaquim Anyé Rabell (1867-1936), comediògraf, poeta i periodista, va fer un discurs en el qual va elogiar la poesia, “censurà la tauromàquia i entonà un himne a la pau i a la fraternitat humana” com ens explica el diari El Poble Català.

El secretari Sr. Francolí, que n’era el president de l’Artesà, va procedir a llegir el nom dels poetes premiats. La flor natural se la va endur Ramon Torres Rosell pel poema Cercant Vida. Aquest poeta, com era tradicional la hi va oferir a la senyora Pilar Pérez de Arús que als acords de la banda municipal va pujar a ocupar el tron acompanyada de la Cort d’Amor. Tot seguit l’actor Sr Tort va llegir la poesia premiada cosa que aixecà grans aplaudiments.

Ramon Torres Rosell


L’englantina la va guanyar la poesia titulada A una catalana de l’escriptor Claudi Omar i Barrera (1861-1931). La viola d’or va ser per la poesia Arpegis de Pere Palau González de Quijano  (1851-1928).  Hi va haver també una desena de poemes premiats més.

 Claudi Omar i Barrera

Després de llegides la majoria de les poesies pels seus autors, l’escriptor, crític i pintor Sr, Josep Maria de Sucre (1886-1969) va cloure l’acte recitant una bonica poesia. Els poetes premiats, la Reina de la festa i la Cort d’Amor van ser obsequiats amb un refrigeri.

 Josep Maria de Sucre

La festa, cent anys després, manté molts trets d’aquella època. Hi ha carrers guarnits, balls i concerts. Sortosament no hi ha festes taurines, però malauradament tampoc jocs floral