No penseu que fa
cent anys la Festa Major de Gràcia fos gaire diferent d’ara. Els trets que la
caracteritzen i pels qual la coneixem ara ja hi eren aleshores.
La Travessera i el carrer Bonavista guarnits
El 15 d’agost de
1915 alguns carrers de la Vila van aparèixer guarnits, molt ben guarnits. Congost, Bonavista, Culebra (ara Francisco
Giner), Travessera, Joan Blancas, Ramón i Cajal, Torrijos es varen il·luminar i
guarnir i les places de la Trilla i la de Rius i Taulet (ara de la Vila)
acolliren les festes populars i els concerts, com el de la banda municipal o el
d’algunes societats corals. Al carrer Bruniquer, per exemple, els veïns es van
despertar a les set amb el toc de diana
i una traca. Al mig dia va haver música i es van llençar coloms. A la tarda hi
va haver ball pels joves i a la nit, amb el carrer ben il·luminat, ball per als
grans. Al carrer Tordera preferiren una festa taurina, mentre que als locals de
la Mare de Deu de Pompeia a la Travessera va tenir lloc una representació
teatral a càrrec d’alumnes de l’Escola de Declamació d’aquella entitat.
El carrer Bonavista guarnit i els balcons plens de flors
Hi va haver també
espai per la solidaritat. La Veu de Catalunya del dia següent ens
explica que: “A la plaça del Diamant es
va fer una qüestació per la família de la pobra noieta que morí la nit del
dissabte per haver-li caigut al damunt un tros de barana d’un terrat”. A la
Plaça de la Revolució hi va haver un envelat on l’Orfeó Gracienc va fer un
concert amb la cobla Principal Barcelonina destinat a beneficència.
L’animació de la
festa, que va durar dia i nit, no va impedir espais per a la cultura i al
centre “El Artesano” (creiem que deu ser el precedent de l’actual Centre Artesà
Tradicionarius) es va celebrar uns Jocs Florals. L’acte va començar amb un
concert de la banda de música. A l’acte assistiren representants d’entitats
locals i regidors de l’ajuntament. Després de l’obertura de l’acte pel tinent
d’alcalde Sr Matons, el president dels Jocs, Joaquim Anyé Rabell (1867-1936),
comediògraf, poeta i periodista, va fer un discurs en el qual va elogiar la poesia,
“censurà la tauromàquia i entonà un himne a la pau i a la fraternitat humana”
com ens explica el diari El Poble Català.
El secretari Sr. Francolí, que n’era el
president de l’Artesà, va procedir a llegir el nom dels poetes premiats. La
flor natural se la va endur Ramon Torres Rosell pel poema Cercant Vida.
Aquest poeta, com era tradicional la hi va oferir a la senyora Pilar Pérez de
Arús que als acords de la banda municipal va pujar a ocupar el tron acompanyada
de la Cort d’Amor. Tot seguit l’actor Sr Tort va llegir la poesia premiada cosa
que aixecà grans aplaudiments.
Ramon Torres Rosell
L’englantina la va
guanyar la poesia titulada A una catalana de l’escriptor Claudi Omar i
Barrera (1861-1931). La viola d’or va ser per la poesia Arpegis de Pere
Palau González de Quijano (1851-1928). Hi va haver també una desena de poemes
premiats més.
Claudi Omar i
Barrera
Després de llegides
la majoria de les poesies pels seus autors, l’escriptor, crític i pintor Sr,
Josep Maria de Sucre (1886-1969) va cloure l’acte recitant una bonica poesia.
Els poetes premiats, la Reina de la festa i la Cort d’Amor van ser obsequiats
amb un refrigeri.
Josep Maria de Sucre
La festa, cent anys
després, manté molts trets d’aquella època. Hi ha carrers guarnits, balls i
concerts. Sortosament no hi ha festes taurines, però malauradament tampoc jocs
floral
