Com va ser l’onze
de setembre de fa cent anys? Els diaris
de l’època ens donen una resposta a aquesta pregunta. En ells hem trobat quin
era el sentir popular en aquell moment.
Aquest sentiment girava al voltant de la commemoració dels fets del 1714. Però
també com ens diu el Poble Català volia ser “la festa patriòtica on els
catalans trobin encoratjament per a continuar l’obra de la reconstitució de la
Pàtria”. La Veu de Catalunya va dedicar la primera plana a la memòria
dels herois del 1714 i va aprofitar per comparar la Catalunya del 1714 amb el
que succeïa a Bèlgica, ocupada per Alemanya, degut a la Primera Guerra Mundial
i vaticinava als belgues un futur semblant al que havien sofert els catalans
dos-cents anys abans:
“Per
això un hom, davant del cas de Bèlgica no sap fer-se gaires il·lusions respecte
a la sort final d’aquell país. Les potències fortes, quan arriba l’hora
d’entendre’s solen prescindir dels sacrificis cavallerescs com el de Catalunya
en 1714 i el de Bèlgica als dos segles cabals”,
Amb aquest
sentiment es va dur a terme els actes centrals de la diada que varen
concentrar-se en l’ofrena floral, en sessions literàries i patriòtiques i en el
descobriment d’una placa commemorativa.
L’ofrena floral,
tradicional, havia canviat de lloc atès que l’estàtua de Rafel Casanova, obra
de l’escultor Rossend Nobas i Ballbé (1849-1891), s’havia traslladat des del
costat de l’Arc de Triomf en el passeig de Sant Joan, on havia estat ubicada fins
aleshores, fins al nou emplaçament situat a la cruïlla dels carrers Ali-Bey i
Ronda de Sant Pere. Un acord municipal del 2 de juliol de l’any anterior havia
aprovat el seu trasllat per iniciativa de les associacions patriòtiques.
Aprofitant el trasllat i per donar-li relleu,
l’arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949) havia dissenyat un
basament que estava decorat amb uns alt relleu de Josep Llimona (1864-1934) en
el que es representava una matrona (Catalunya) que allarga la ma al poble
animant-lo a reconquerir les llibertats. Cal afegir que el 1915 el trasllat
estava fet, però el conjunt encara no estava acabat i no es va inaugurar fins
l’any següent. Tot i així fou en aquest nou emplaçament on es va fer l’ofrena
floral.
La nit anterior es
varen celebrar els actes en les diferents associacions. Així el Centre
Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria va celebrar una vetllada
patriòtica en la qual es van llegir poemes de Manel Serra i Moret (1884-1963),
hi va haver parlaments de l’Associació Catalana de Beneficència i de
l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. En acabar els assistents van
entonar Els Segadors. També l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí van celebrar
una altra festa amb un parlament de Lluis Jover Nonell (1890-1984) i amb la
representació de l’obra de teatre “Un jefe de la Coronela” d’Anton Ferrer i
Codina (1832-1905). En el entreacte el Quintet Casanova va interpretar unes
sardanes. Per la seva banda, el Centre Regionalista de Sarrià va commemorar
l’onze de setembre amb una vetllada patriòtica en la qual es va representar el
drama històric “L’últim Conseller, En Rafel Casanova” de Joaquim Ayné Rabell
(1867-1936) i tot seguit Ramon Amenós va amenitzar la vetllada cantant algunes
cançons.
Al vespre, sortint
de la vetllada de la Associació de Dependents de la Industria i del Comerç uns
joves van anar al monument de Rafel Casanova i es van trobar envoltats per la policia que va carregar contra ells a
bastonades i cops de sabre. Hi va haver un jove ferit. La premsa de Barcelona
recriminava l’acte i criticava l’actuació policial, en canvi la premsa de
Madrid en concret el diari La Epoca explicava l’incident d’una altra
manera i justificava l’actuació policial pel fet que el jove havia cridat
“Visca Catalunya Lliure” i al ser detingut els companys seus el defensaren
enfrontant-se a la policia i també foren detinguts.
Des de primera hora
del matí, tot i la lleugera pluja que hi va caure, van començar les ofrenes
florals de diverses institucions. Durant tot el matí es van comentar els
successos de la nit anterior a l’11 de setembre en la qual uns policies
injustificadament van promoure desordres. La Veu de Catalunya va demanar
al governador que ho castigués:
“no
hi ha dret que els que cobren sou per mantenir l’ordre públic siguin els
primers a pertorbar-lo i que amarats amb una credencial del Govern Civil puguin
insultar als ciutadans pacífics amb paraules grolleres pròpies solament dels
bordells més infectes”
Durant tot el dia les
diverses comissions i entitats van dipositar les seves corones de forma que ja
a les nou del matí l’estàtua estava gaire bé coberta de flors. Mes tard hi va
haver l’ofrena de l’Ajuntament presidida pel tinent d’alcalde Sr. Matons al que
acompanyaven altres regidors custodiats pel cap de la guàrdia urbana. Després
de dipositar les flors el Sr Matons va pronunciar un discurs patriòtic que fou agraït
pel secretari de la Lliga Regionalista, Ferran Agulló Vidal (1863-1933) amb
unes paraules de resposta. Durant tot el dia nombrosos grups de persones
s’aturaven davant de l’estàtua i
diverses personalitat del nacionalisme català rendiren tribut als
màrtirs del 1714. Van portar corones de flors L’Ateneu Obrer Català de Sant
Martí, El Foment Autonomista Català i l’Escola Catalana Mossèn Cinto. També hi
van anar nens de les Escoles Catalanes de la Sagrada Família a dipositar una
corona. Entre els que dipositaren flors hi havia un pare i la seva filla
d’origen Belga que feien homenatge a Catalunya. Aquell any els diaris constaven
que també hi havia hagut més dones que havien participat en l’ofrena floral.
Els incidents succeïts
la nit anterior es van repetir al llarg del dia següent. Una colla de policies
de la secreta ordenaren a la gent retirar-se i començaren a donar bastonades a
tort i a dret. Davant dels aldarulls vingueren molts més policies i van ordenar
a la gent retirar-se. Els organitzadors van comunicar a la policia que tenien
autorització per celebrar aquest acte i aquesta els va respondre que no podia
permetre que la gent s’estacionés ni que es formessin grups. Finalment, davant
dels aplaudiments de la gent, la policia va acceptar que les ofrenes
continuessin sempre que no hagués ni crits, ni cants, ni cap altra alteració
pública. Les càrregues policials van succeir dues o tres vegades durant el dia
11. Tractaven d’impedir que els ciutadans poguessin contemplar la col·locació
de les ofrenes florals.
Al vespre, però van
tornar a haver incidents amb la policia i hi va haver càrrega policial i algun
detingut empaitat i apallissat. Com va ser el cas de Daniel Cardona i Civit (1890-1943) que havia estat president de la Joventut
Catalanista. El Poble Català del dia 12 considerava l’actuació policial
de “conducta inqualificable dels agents de l’autoritat” i afirmava que:
“atropellar
a pacífics ciutadans que no cometen altre delicte que reunir-se a l’entorn
d’una estàtua per a tributar en silenci un homenatge als seus records, té la
importància d’un atropell per l’autoritat quan deuria ésser exemple de
moderació respectant a tots els ciutadans”.
El Governador Civil
Sr. Rafael Andrade, però, va justificar les detencions perquè segons ell,
l’acte prenia el caire de manifestació no autoritzada i, per això, la força
pública va haver de donar un toc d’atenció a fi d’evitar complicacions.
El dia 12, al
Fossar de les Moreres es va descobrir una placa commemorativa. A l’acte van
assistir representants de l’Ajuntament i de la Diputació i la Banda Municipal.
Però sembla que poc públic. Els diaris ho atribueixen a un error en l’hora
anunciada que era les 11 del matí i finalment l’acte es va avançar una hora. A
més els carrers del voltant estaven presos per la policia fins el punt
d’impedir el pas del públic.
Els promotors de
l’acte van ser els membres de la Junta de “Els Nets dels Almogàvers” els quals
van situar la làpida a nivell del primer pis del núm. 6 de la plaça coberta amb
una bandera catalana. Els veïns havien guarnit els balcons amb senyeres i
domassos per donar relleu a l’acte. Va
ser el president de la Unió Catalanista Domènec Martí i Julià (1861-1917) qui
es va encarregar de descobrir la làpida i el que va dirigir unes paraules als
assistents. Després, adreçant-se al representant de l’Ajuntament Sr. Matons, va
lamentar que no hagués assistit tot el ple de la corporació a un acte
commemoratiu d’un acte heroic de ciutadans que van perdre la vida en defensa de
la ciutat. La làpida portava la inscripció:
“Als màrtirs anònims del MDCCXIV.
Al Fossar de les Moreres
no s’enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.
Els
Nets dels Almogàvers”
Sembla que no tots
els òrgans oficials van rebre de bon grat aquest acte. El diari Poble Català recull les paraules del
governador Rafael Andrade que qualificava als catalanistes de “gent tant tonta
que fins posa làpides als herois anònims”.
Després de cent anys, sembla que hi ha hagut
canvis quant a la participació ciutadana i a les actuacions policials. Encara
que hi ha formes d’actuar i declaracions que diríem que malauradament es continuem mantenint.
