DARRERES PUBLICACIONS

 

2022

·       BARCA SALOM, Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2022) El gas en Baleares, de la euforia a la realidad (1859-1927). En: BARTOLOMÉ RODRÍGUEZ, I, FERNANDEZ-PARADAS, M., MIRÁS ARAUJO, J. (eds.).  Bajo la cálida luz del gas: los mercados regionales de la industria gasista en España (siglos XIX y XX) págs. 89-118. Madrid: Silex. [ISBN 978-84-19077-24-0]

 

·       BARCA SALOM, Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2022) Gas y electricidad en Baleares: la consolidación del sistema energético (1927-1960). En: BARTOLOMÉ RODRÍGUEZ, I, FERNANDEZ-PARADAS, M., MIRÁS ARAUJO, J. (eds.). Bajo la cálida luz del gas: los mercados regionales de la industria gasista en España (siglos XIX y XX) págs. 119-148. Madrid: Silex, [ISBN 978-84-19077-24-0]

·       BARCA SALOM, Francesc X. (2022) “Los vínculos entre los ingenieros industriales y la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona en la segunda mitad del siglo XIX”. En: MEDINA-RUIZ, I.D.; PINTO TORTOSA, A.J.; RAVINA RIPOLL, R.; RODRIGUEZ MARTIN, N. (eds.) Los ingenieros en la Europa del sur (siglos XIX-XX) págs. 197-225.  Valencia: Tirant lo Blanch. [ISBN: 978-84-19226-08-2]

2023

·       BARCA SALOM, Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2023) “Gas as a Goal: The Evolution of Gas Technology in Sain Until 1936”. En: CARDOSO DE MATOS, Ana; FERNANDEZ, Alexandre; PINTO TORTOSA, Antonio Jesús (2023) The Gas Sector in Latin Europe’s Industrial History. Lighting and Heating the World., págs 117-134. Switzerland: Springer. 

• BARCA SALOM, Francesc Xavier; ALAYO MANUBENS, Joan Carles. “El progrés i la implantació dels motors de gas segons les notícies de la premsa tècnica espanyola i francesa de l’època (1860-1910)”. Quaderns d’història de l’enginyeria, 2023, vol. XXI, p. 243-277.

• BARCA SALOM, Francesc X. (2023) "Victor Delfino i la divulgació d'astronomia i meteorologia" En: Francesc X. Barca Salom, Josep Batllí, Pasqual Bernat i Carles Puig Pla /eds) Núvols, estels i planetes.Estudis sobre història de l'astronimia i de la meteorologia. (pp. 111-134) Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tecnica.  Agrupació Astronòmica d'Osona. 

 

2024

·       BARCA SALOM, Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2025) “Electricity and gas in Spain, between competition and complementarity”. En: MARTÍNEZ-LOPEZ, Alberte, MIRÁS-ARAUJO, Jesús, RODRÍGUEZ-MARTÍN, Nuria (eds.) Economic History of the European Energy Industry. Lighting up western Europe 19th to 21st centuries.,pàgs. 41-58, London and New York: Roudledge.

    

• BARCA SALOM, Francesc X. (2024) : “El gas de agua : entre la alternativa y la decepción a mediados del siglo XIX”, Llull: vol. 47, nº 93 (2024)

PRIMER RETRAT D’UN PINÇANÀS

 

A la sala adjacent de la sagristia de l’església de Sant Nicolau de la ciutat de Treviso (Itàlia) hi ha un fresc que representa el capítol complet dels quaranta monjos dominics que hi eren el 1352. L’autor és el pintor Tommaso Barsini (1325- c.1379) que també se’l coneix com Tomasso di Modena.

Entre tots els frares dominics pintats n’hi ha un que destaca per portar ulleres, es tracta del cardenal Hug de Provença. No sÉ si en lloc d’ulleres hauríem de dir binocles, pinçanàs o con diuen en francès « lorgnette ».

La revista Ibérica de 24 de maig de 1924 (p.325) ens explica que va ser Giusseppe Albertotti (1851-1936), professor d’Oftalmologia de la Universitat de Pàdua, qui va afirmar que es tractava de la primera imatge en què es representava una persona fent servir aquesta mena d’ulleres.

PUBLICACIONS DEL 2021

  

• BARCA-SALOM, Francesc X.; BATLLÓ, Josep; BERNAT, Pasqual; PUIG-PLA, Carles (eds) (2021) Del cel i del aire. Estudis sobre història de l’astronomia i de la meteorologia. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Agrupació Astronòmica d’Osona. [ISBN 978-84-9965-584-0]

• BARCA SALOM, Francesc X.  (2021) “El género en los anuncios de aparatos sanitarios. El caso de la empresa Roca ”. Questiones Publicitarias, vol. 4, nº 28, pp.73-87. https://questionespublicitarias.es/article/view/v4-n28-barca/366-pdf-es

• BARCA SALOM, Francesc X. (2021) Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787 – Barcelona, 1849). Un home de ciència torellonenc oblidat. Torelló: Associació d’Estudis Torellonencs. [ISBN 978-84-09-25756-0]

• ALAYO MANUBENS, Joan Carles; BARCA SALOM, Francesc Xavier (2021) “El gas de hulla en la Europa Latina hasta mediados del siglo XX, historia, tecnología e innovación”, Asclepio, 73 (2), julio-diciembre 2021: p560   https://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/view/1090

• ALAYO MANUBENS, Joan Carles; BARCA SALOM, Francesc Xavier (2021) “Gas y electricidad. La evolución de su tecnología a partir de los artículos y noticias aparecidas en publicaciones periódicas de carácter técnico en España y Francia entre 1855 y 1910”, Asclepio, Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia 73 (2), julio-diciembre 2021: p565. https://doi.org/10.3989/asclepio.2021/22. https://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/view/1096

LA CAIXA D’OLI SISTEMA ROUVIERE

 

Luis Rouviere Bulla (1837-1904) era un enginyer industrial barceloní polifacètic. Exercí la seva professió en companyies de ferrocarril i també a la companyia naviliera Transatlàntica. Fou un destacat col·laborador de la Revista Tecnològico Industrial. Va estar estretament vinculat a les més rellevants institucions cultural catalanes com l’Ateneu Barcelonès, l’Associació d’Enginyers Industrials, fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i va prendre part molt activa en l’organització de l’Exposició Universal de 1888.

No abundaré en la seva biografia perquè està abastament descrita a l’Enciclopèdia Catalana  (https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057087.xml) i també en el Vikipèdia versió catalana del Wikipedia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Rouvi%C3%A8re_i_Bula).

 

Retrat de Luis Rouviere Bula

Tanmateix hi ha un aspecte poc estudiat d’aquest personatge que son les patents o privilegis d’invenció que va obtenir a la Oficina Espanyola de Patents i Marques i que recollim en la taula següent:

Data	Privilegi d’Invenció
14/08/1866	Sistema para la aglomeración de menudo de carbones y desperdicios de otros combustibles
01/10/1875	Caja de engrase de aceite aplicable a los ejes de los vehículos de todas clases que circulan en los ferrocarriles
07/07/1886	Un buque de formas geométricas con el propulsor situado en la proa
08/01/1887	Perfeccionamientos introducidos en el procedimiento para transformar el calor desarrollado en la combustión, empleando los fluidos como órganos de transmisión de movimiento.
24/05/1887	Un inyector-bomba aspirante impelente.
31/01/1887	Mecheros para gas, aceite o petróleo con múltiples tránsitos cónicos para alimentar la llama, con aire caliente y graduador para la entrada de aire.
31/01/1888	Unos caloríferos de gas alimentando la combustión con aire caliente.
22/04/1887	Perfeccionamientos introducidos en los mecheros para gas, aceite o petróleo con múltiples tránsitos cónicos para alimentar las llamas con aire caliente.
14/01/1891	Un aparato para la calefacción y ventilación de habitaciones.

 

De totes aquestes patents o privilegis d’invenció n’hi ha un que destaca per sobre dels altres i és la caixa d’oli que va patenta en 1875 perquè va tenir difusió en la literatura tècnica francesa. La Revue Industrielle en el número de maig de 1876 hi ha un article (“Boite a l’huile. Système L. Rouvière”, Revue Industrielle 10/05/1876, p. 193-194.) que explica aquest invent i en fa una valoració molt positiva.  

El greixatge dels eixos de les locomotores, vagons i cotxes era un tema que impedia que se realitzés una explotació racional dels trens ja que era necessari reduir la resistència passiva dels eixos. En el moment de la seva invenció Luis Rouviere era enginyer en cap de material i de tracció de la companyia de ferrocarril de Saragossa a Pamplona.

La caixa d’oli o caixa de greixatge consistia en un recipient hermèticament tancat que rebia l’oli per la part superior i solament el deixava sortir per un sol lloc de manera que l’oli anés a parar a l’extrem del fusell, es a dir a l’extrem de l’eix que suporta la roda o el coixinet. L’oli a la sortida no està sotmès a la pressió atmosfèrica. Una rosca regulava la quantitat d’oli necessari pel greixatge i una finestra vidriada situada a la part davantera de la caixa permetia veure el nivell de l’oli

 

Caixa d’oli sistema Rouviere (Revue Industrielle 10/05/1876, p. 193)

 Les avantatges estan ben descrites en aquest article en els cinc punts següents:

1. L’oli es troba completament aïllat de l’exterior. 
2. Hi ha els mitjans per regular el consum d’oli en funció de les necessitats de greixatge de cada eix.
3.  L’oli que pogués ser vesat en excés podia ser retirat, purificat i reutilitzat.
4.  L’aplicació d’una finestra de vidre permet verificar amb un cop d’ull y en tot moment la quantitat d’oli disponible a la caixa.
5.  Quan l’oli arriba al fusell està net d’impureses

Pel que ens explica l’article se’n feren molts assajos a hores diverses i estacions climàtiques  diferents a les línies de tren de Saragossa a Pamplona i també a Barcelona amb molt bons resultats cosa que li donava a aquest invent el seu valor especial.

 

LES PUBLICACIONS DELS DOS DARRERS ANYS

 

 

2020

 

·       BARCA SALOM, Francesc X.; PEIRÓ MATEU, Albert (2020) Configuración de instal·lacions de climatización, calefacción y ACS. Barcelona: Marcombo S.L. [ISBN: 978-84-267-2847-0]

• ALAYO MANUBENS, Joan C. y BARCA SALOM, Francesc (2020) “Las fábricas de gas impulsades por José Piñol y Compañía y sus sucesoras, entre 1880 y 1920. En: BARTOLOMÉ RODRÍGUEZ, I, FERNANDEZ-PARADAS, M., MIRÁS ARAUJO, J. (eds.). Cercanas però distintes. La desigual trayectoria de la industria del gas en las regiones del sur de Europa (siglos XIX-XX), pp. 183-214. Madrid: Marcial Pons.[ISBN 978-84-9123-850-8]

 

2021

 

• BARCA-SALOM, Francesc X.; BATLLÓ, Josep; BERNAT, Pasqual; PUIG-PLA, Carles (eds) (2021) Del cel i del aire. Estudis sobre història de l’astronomia i de la meteorologia. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Agrupació Astronòmica d’Osona. [ISBN 978-84-9965-584-0]

 

• BARCA SALOM, Francesc X.  (2021) “El género en los anuncios de aparatos sanitarios. El caso de la empresa Roca ”. Questiones Publicitarias, vol. 4, nº 28, pp.73-87. https://questionespublicitarias.es/article/view/v4-n28-barca/366-pdf-es

 

• BARCA SALOM, Francesc X. (2021) Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787 – Barcelona, 1849). Un home de ciència torellonenc oblidat. Torelló: Associació d’Estudis Torellonencs. [ISBN 978-84-09-25756-0]

 

 

POEMA DEL RUBAIYAT D'OMAR KHAYYAM

 

XV. Agua y sal

Cuando la sed la lengua paraliza
y el sol arroja chispas de su fragua,
toda la tierra en coro diviniza
            la gota de agua.

Yo aplico el labio a la impregnada greda,
bebo con ansia convulsiva y larga;
y es la última gota -la que queda-
            la gota amarga.

El hambre fui a saciar de mis faenas,
a consumir el pan de mi salario,
mezclando con la sangre de mis venas
            todo mi ideario;

Lo impregné de la sal de los sabores,
por propiciar los númenes felices,
y la sal reabrió en sangrientas flores
del corazón las viejas cicatrices.

Rubaiyat OMAR JAYYAM

ESCUPIDORA HIGIÈNICA ESCUDER

 

Catàleg d'escopidores Hardlan Company 1893

Fa força anys que en alguns locals públics, com bars, teatres, bancs i hospital, havia uns recipients de ceràmica o de llauna que es feien servir per escopir. Dúiem que ja n’hi havia a la Xina al segle XVII. A Europa. el costum de mastegar tabac i escopir la resta al terra va portar com a conseqüència que se n’instal·lessin habitualment en alguns locals per facilitar la recollida d’aquests expectoracions. L’aparició de la tuberculosi va conferir a les escopidores un paper higiènic ja que era una manera d’evitar la seva propagació. Els metges recomanaven fer-ne servir aquelles que tinguessin les ranures més estretes.

Escopidora de ceràmica

La revista La Ilustración Española y Americana de 30 de juliol de 1900 parlava d’una escopidora utòpica, la de butxaca:

“Otra utopía que también es de lamentar que sea inaplicable, es la escupidera de bolsillo y de vía pública, inventada ambas para facilitar la observancia de las órdenes de la prefectura de policía prohibiendo la expectoración sobre la vía pública, órdenes prudentes y aparatos ingeniosos, pero ¡cualquiera le pone puertas al campo!...” (pàg. 54)

La revista Industria e Invenciones de 24 de octubre de 1908 (pàg.158-159) presentava un modelo de escopidora automàtica que havia patentat Joan Escuder. Volia oferir un aparell higiènic tancat, que evités que les mosques poguessin propagar infeccions.

Escuder havia dissenyat tres models d’escopidora. Un de més senzill que consistia en una columna que acabava amb una esfera metàl·lica formada per dues semiesfèriques articulades que s’obrien amb el peu per mitjà d’un pedal. Després de fer-la servir es tancava, evitant les emanacions.

Escopidora higiènica Escuder model senzill

Escuder també oferia una altra més completa que requeria accés a aigua corrent y a un desguàs. Aquest model era aparentment semblant a l’anterior però, a l’obrir les dues semiesferes, un raig d’aigua a pressió netejava la matèria orgànica i l’enviava per un tub a les clavegueres o, si no es disposava d’aquesta opció, a un dipòsit del lateral de la columna que de tant en tant hauria de buidar-se.

Hi havia un tercer model intermedi pensat per aquells casos que no fos possible ni disposar d’aigua corrent ni d’accés al clavegueram. Aleshores s’incorporava adjunt a la columna un dipòsit d’aigua en un costat, connectat a una petita bomba que, en accionar el pedal per obrir les semiesferes, llençava un raig d’aigua. A l’altre costat de la columna hi havia un dipòsit tancat per recollir els residus. Solament calia algú que se’n fes càrrec d’emplenar el dipòsit d’aigua i de buidar el de les restes.

Escopidora higiènica Escuder model amb bomba d'aigua

No tenim evidencies que se n’instal·lessin gaires escopidores higièniques model Escuder. El que si n’estem segur que a la segona meitat del segle XX l’ús d’aquests aparells tant en les versions automàtiques com en les més senzilles van desaparèixer. Els ajuntaments propugnaven ordenances que prohibien escopir al mateix temps que es milloraven les condicions sanitàries i la higiene de la població.