Luis Rouviere Bulla (1837-1904) era un enginyer industrial barceloní
polifacètic. Exercí la seva professió en
companyies de ferrocarril i també a la companyia naviliera Transatlàntica. Fou
un destacat col·laborador de la Revista Tecnològico Industrial. Va estar
estretament vinculat a les més rellevants institucions cultural catalanes com l’Ateneu
Barcelonès, l’Associació d’Enginyers Industrials, fou nomenat membre de la
Reial Acadèmia de Ciències i Arts i va prendre part molt activa en l’organització
de l’Exposició Universal de 1888.
No abundaré en la seva biografia perquè està abastament descrita
a l’Enciclopèdia Catalana (https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057087.xml)
i també en el Vikipèdia versió catalana del Wikipedia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Rouvi%C3%A8re_i_Bula).
Retrat de Luis Rouviere Bula
Tanmateix hi ha un aspecte poc estudiat d’aquest personatge que
son les patents o privilegis d’invenció que va obtenir a la Oficina Espanyola
de Patents i Marques i que recollim en la taula següent:
|
Data
|
Privilegi d’Invenció
|
|
14/08/1866
|
Sistema para la aglomeración de menudo de carbones y desperdicios de
otros combustibles
|
|
01/10/1875
|
Caja de engrase de aceite aplicable a los ejes de los vehículos de todas
clases que circulan en los ferrocarriles
|
|
07/07/1886
|
Un buque de formas geométricas con el propulsor situado en la proa
|
|
08/01/1887
|
Perfeccionamientos introducidos en el procedimiento para transformar el
calor desarrollado en la combustión, empleando los fluidos como órganos de
transmisión de movimiento.
|
|
24/05/1887
|
Un inyector-bomba aspirante impelente.
|
|
31/01/1887
|
Mecheros para gas, aceite o petróleo con múltiples tránsitos cónicos para
alimentar la llama, con aire caliente y graduador para la entrada de aire.
|
|
31/01/1888
|
Unos caloríferos de gas alimentando la combustión con aire caliente.
|
|
22/04/1887
|
Perfeccionamientos introducidos en los mecheros para gas, aceite o
petróleo con múltiples tránsitos cónicos para alimentar las llamas con aire
caliente.
|
|
14/01/1891
|
Un aparato para la calefacción y ventilación de habitaciones.
|
De totes aquestes patents o privilegis d’invenció n’hi ha un
que destaca per sobre dels altres i és la caixa d’oli que va patenta en 1875 perquè
va tenir difusió en la literatura tècnica francesa. La Revue Industrielle en el número de maig de 1876 hi ha un article (“Boite a l’huile. Système L. Rouvière”, Revue
Industrielle 10/05/1876,
p. 193-194.) que explica aquest invent i en fa una valoració molt
positiva.
El greixatge dels eixos de les locomotores, vagons i cotxes
era un tema que impedia que se realitzés una explotació racional dels trens ja
que era necessari reduir la resistència passiva dels eixos. En el moment de la
seva invenció Luis Rouviere era enginyer en cap de material i de tracció de la
companyia de ferrocarril de Saragossa a Pamplona.
La caixa d’oli o caixa de greixatge consistia en un recipient
hermèticament tancat que rebia l’oli per la part superior i solament el deixava
sortir per un sol lloc de manera que l’oli anés a parar a l’extrem del fusell,
es a dir a l’extrem de l’eix que suporta la roda o el coixinet. L’oli a la
sortida no està sotmès a la pressió atmosfèrica. Una rosca regulava la quantitat
d’oli necessari pel greixatge i una finestra vidriada situada a la part
davantera de la caixa permetia veure el nivell de l’oli
Caixa d’oli sistema Rouviere (Revue Industrielle 10/05/1876, p. 193)
Les avantatges estan ben descrites en aquest article en els
cinc punts següents:
- L’oli es troba completament aïllat de l’exterior.
- Hi ha els mitjans per regular el consum d’oli en
funció de les necessitats de greixatge de cada eix.
- L’oli que pogués ser vesat en excés podia ser
retirat, purificat i reutilitzat.
- L’aplicació d’una finestra de vidre permet
verificar amb un cop d’ull y en tot moment la quantitat d’oli disponible a la caixa.
- Quan l’oli arriba al fusell està net d’impureses
Pel que ens explica l’article se’n feren molts assajos a hores
diverses i estacions climàtiques diferents a les línies de tren de Saragossa a
Pamplona i també a Barcelona amb molt bons resultats cosa que li donava a
aquest invent el seu valor especial.
