El proper dia 3 de juny farà cent
anys de la mort de Camile Flammarion succeïda a Juvicy (França) el 3/6/1925.
Tot i la relació que aquest
científic va tenir amb altres astrònoms espanyols com Josep Comas i Solà, Flammarion només va visitar Espanya un cop, en concret la
ciutat alacantina d’Elx, amb motiu de l’eclipsi total de Sol del 28 de maig de
1900.
Va venir amb la seva dona en
vaixell fins a València on el van rebre amb flors que cobrien els carrers per
on va passar. La Universitat i l’Ateneu valencià li van oferir un banquet. El
viatge de València a Alacant el varen fer en cotxe i per cada població que
passaven els hi llençaven flors. A Alacant va ser rebut pel governador civil i
a Elx per l’alcalde i gairebé tota la població.
De tornada va anar a Madrid on els
estudiants li van fer una serenata i la revista Blanco y Negro va fer-li
una recepció on van assistir ministres, professors i distingits convidats.
També van ser rebut per la reina mare, el rei i la família reial i li varen
atorgar la creu d’Isabel la Catòlica.
La fama de Flammarion es deu a l'observació i mesura de les estrelles dobles i dels planetes majors. No se li
pot atribuir gaire res en quant a la teoria astronòmica. Fou autor d’un treball
sobre Mart i la seva habitabilitat on es
recullen les observacions marcianes des de 1636 a 1900. Però el més rellevant
del seu treball rau en la vulgarització. La
seva obra més coneguda és Astronomie Populaire, i també Rêves
étoiles.
Flammarion va encarregar-se des de
1863 de la redacció dels articles d’Astronomia i meteorologia de la revista Cosmos
i des de 1864 de la part astronòmica de Magasin pittoresque. El
suplement d’aquesta revista va donar lloc a l’Anuari Astronòmic.
Al 1889 va fundar la revista L’Astronomie
que fou el butlletí de la Société Astronomique de France de la que Flammarion
en fou el president des de 1867 i
després secretari.
A Flammarion se l’ha qualificat com
l’apòstol de l’astronomia. Va escriure Dieu dans la Nature per combatre
el materialisme de Büchner i Moleschott. Flammarion reconeix
l’existència d’un ser suprem però per a ell Deu és el gran desconegut.
Flammarion havia nascut a Montigny
el 26/2/1842, Va aprendre llatí amb el capellà del seu poble i després entre
1853 i1856 va anar al Seminari menor de Langres. Després va marxar amb els seus
pares arruïnats a Paris on va haver de treballar d’aprenent a casa d’un
gravador. Als dinou anys anava a classes de dibuix als Germans de Sant Roc i es
va començar a interessar per la geologia i l’astronomia. Va sol·licitar una
plaça d’alumne astrònom a Leverrier, director de l’Observatori de París, i fou
admès. Al 1862 va passar al Bureau des Longitudes on va fer de
calculista durant tres anys. Al 1867 va tornar a l’Observatori per estudiar les
estrelles dobles.
Meret de Burdeus li va regalar una
quinta a Juvisy on va fixar la seva residència i va aixecar un observatori
astronòmic que va ampliar a estació meteorològica i climatològica.
La seva darrera obra fou La mort
et son mystère on es declara partidari de la reencarnació. A l’encarnar-se
novament l’anima conserva aptituds de coneixements d’altres vides anteriors.
Mentre les ànimes estan a l’atmosfera en forma de monades i es manifesten a
través de mèdiums i altres fenòmens espiritistes.
