Un video de la Barcelona antiga

http://youtu.be/B3sw1LWz9G8

LES PUBLICACIONS DE L'ANY PASSAT

CAPÍTOLS DE LLIBRES

2013

BARCA SALOM, Francesc.X; POCH PARES, Agustí (2012) “Física nuclear para la formación de ingenieros”. Dins: HERRAN, Nestor; ROQUÉ, Xavier. La física en la dictadura: fisicos, cultura y poderen España (1939-1975). Barcelona: Universitat Autònoma. 193-218.  

BARCA SALOM, Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2013) “La introducción del gas de alumbrado”. Dins SILVA SUAREZ, Manuel (ed.) Técnica e ingeniería en España. El ochocientos de las profundidades a las alturas, Zaragoza: Real Academia de Ingeniería, Institución Fernando el Católico. Prensas de la Universidad, Vol. VIII, 367-402

ARTICLES

2013 

BARCA SALOM, Francesc X. (2013). “The art of ventilation in Barcelona in the second half of the XIX century”. Comunicació al 39th Meeting of ICOHTEC, Barcelona 2012. http://hdl.handle.net/2117/17389  

BARCA SALOM, Francesc X. (2013). “Ovens of manufactured gas: the incorporation of new technologies in Spanish gasworks (1842-1960)” GRHCT - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de recerca http://hdl.handle.net/2117/17390   

BARCA SALOM, Francesc X. (2013), “Noves tècniques de calefacció a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX”, Actes d’història de la ciència i de la tècnica,  5, 85-115 http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/65816/pdf_475
 http://hdl.handle.net/2117/21477 



BARCA SALOM, Francesc X. (2013) "La nova història cultural en la història de la ciència a Catalunya". 2013. http://hdl.handle.net/2117/19972 
 

2014

BARCA SALOM, Francesc X. (2014),“Health and confort in the XIX century: the case of heating and ventilation in Barcelona” http://hdl.handle.net/2117/21473 

NOVES TÈCNIQUES DE CALEFACCIÓ A LA BARCELONA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

NOVES TÈCNIQUES DE CALEFACCIÓ A LA BARCELONA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

FRANCESC X. BARCA SALOM

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.

BARCELONA. CATALUNYA.

A la dècada de 1860, en el breu període de quatre anys, dos treballs sobre calefacció van veure la llum: Consideraciones generales acerca de las aplicaciones de ciertos principios científicos a la teoría y construcción de los aparatos de calefacció escrit per Lucas Echeverria Ugarte, i Calentamiento y ventilación de edificios, del qual fou autor Francisco de P. Rojas y Caballero Infante. El primer treball fou llegit com a memòria de torn a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 10 de març de 1864 i ha restat manuscrit fins a l’actualitat. El segon, en canvi, fou publicat i premiat per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid el 1868. Tots dos havien estat elaborats per dos professors de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. En aquest article s’analitzen aquestes dues memòries dins el seu context i es destaquen les innovacions presentades pels autors tant des del punt de vista teòric com pràctic. El nostre propòsit no és altre que provar que aquests treballs, poc coneguts i poc estudiats, estaven dins els corrents europeus de l’època. Es tracta d’un exemple més de la transmissió de coneixements que es difonien des de l’École Centrale des Arts et Manufactures de París cap als altres països de l’entorn.

ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA

NOVA ÈPOCA / VOLUM 5 / 2012, p. 85-115

http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/65816/pdf_475

La poesia: una arma de futur

J. V. Foix

NO M'OMPLIS MÉS DE FLORS: JA NO T'ESTIMO Que tu plantis papers per façanes i portes, al peu del campanar, als vidres de l'escola, als bancs de la capella de les monges, al portaló de l'hort de l'Oriola, a les estacions del tren de Valldoreix, a les parades del mercat de fruita, a la sortida del funicular, damunt les cartelleres del cinema, a la sala de ball, a la torratxa de la Casa del llamp, a l'escrivania de la rectoria, sota els fanals del passeig, a la mateixa porta de l'alcova... Que ho escriguis en lletra rodona, o en pal sec, o bé a la romana, en caràcters d'impremta forastera, en elzeverià, en lletra molt ampla, o en cursiva... Amb carbó dur i gruixut, amb guixos exaltats o amb mangra de color de sang donada... Què hi puc fer jo, Francesca, què haig de dir, si amb els ulls aclucats ja sé què escrius. No m'omplis més de flors: ja no t'estimo.

Darrer comunicat

ECONOMIA DOMÈSTICA

NO ÉS NOU. VE DE LLUNY

ESPANYA LA SOMÀLIA D’EUROPA

Fa uns set anys que l’historiador Josep Fontana escrivia a propòsit dels efectes de la globalització sobre el desenvolupament el paràgraf que recullo aquí. El tema tractat i el mateix paràgraf son de gran vigència ara i aquí. Per comprendre el que dic sols caldria que hi féssiu algunes substitucions al text. En lloc de Somàlia poseu-hi Espanya.

“Fins cap 1970, Somàlia era autosuficient en matèria d’alimentació. El 50% de la seva població es dedicava a la ramaderia nòmada i fins 1983 el ramat proporcionava el 80% dels ingressos de les seves exportacions, adreçades sobretot a Aràbia Saudita i als emirats del Golf. Tot va començar quan l’FMI els va imposar un programa d’austeritat que estava destinat a reunir recursos per pagar el deute exterior que tenien, en especial amb el mateix FMI. D’entrada es va obligar el govern a disminuir tota la despesa, per exemple la sanitària i l’educativa (la població escolaritzada va minvar el 41% entre 1981 i 1989).

Els salaris dels funcionaris es van reduir del 90% -el 1989 el salari mitjà al sector públic era d’uns 3 dòlars al mes- i la solució que es va proposar al govern per remeiar-ho va ésser la d’augmentar els salaris dels funcionaris però acomiadant el 40% dels que hi havia, per manera de mantenir estable el total assignat a aquesta despesa. En aquestes condicions de destrucció de l’administració i d’abandonament de la prestació de serveis socials no té res d’estrany que l’estructura de l’estat acabés desfent-se (això passaria a qualsevol lloc del mon i no solament a Àfrica)” FONTANA, J. (2006). La construcció de la identitat. Barcelona: Ed. Base, 72-73.

Després de llegir això em pregunto: cap a on ens porten els nostres polítics? Si aquestes mesures ja han estat aplicades abans i van produir resultats funestos, com és que insisteixen? Que pretenen, convertir-nos en els nous esclaus de l’Unió Europea?