diumenge, 6 de juliol del 2014
Auca de la politica catalana el 1914
No se si podem dir que hagi canviat gaire. L'auca que adjuntem va ser publicada a la Campana de Gràcia i ens indica algunes coses que encara ens semblen vigents
dilluns, 21 d’abril del 2014
HISTÒRIES CIENTÍFIQUES BARCELONINES DE FA CENT ANYS
L’OBSERVATORI FABRA
Fa cent anys que l’Observatori Fabra s’equipava
amb uns aparell nous per determinar la sismologia. Es tractava del microsismògraf
Vicentini que havia regalat l’Ajuntament, dos pèndols bifilars Mainka adquirits
per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un d’elèctric sistema
Wiechert per trametre l’hora internacional de manera exacta. Eduard Fontserè (1870-1970) i Ramon Jardí (1881-1972) van ser els dos
científics que se’n feren càrrec. La premsa gràfica en donava fe amb aquesta imatge. La
Il·lustració Catalana (17 de 1914, p.305 ).
LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS DE
BARCELONA
El 31 d’Octubre de 1914 a la RACAB es va fer la
sessió inaugural del curs 1914-1915 en la qual es va lliurar el premi Agell al
Dr Marian Faura i Sans per la monografia titulada Prodomus palaezoicus
Florae et Faunae fossiliuna Cataloniae. Aquesta obra contenia i descrivia
unes 300 fotografies de diferents fòssils trobats a Catalunya. La
Il·lustració Catalana (8 de Novembre de 1914, p.587 ).
LA SOCIETAT ASTRONÒMICA DE BARCELONA
La Societat Astronòmica de Barcelona va fotografiar
el transit de Mercuri pel Sol. Aquest fet va succeir el dia 7 de Novembre i el
temps va acompanyar de manera que es van poder agafar imatges simultàniament a
Barcelona i València. Hi va intervenir Ignasi Tarragona, catedràtic de la
Universitat de València, i Salvador Raurich (1869-1945), que aleshores exercia
de secretari de la Societat, des de Barcelona ajudat per J.M. Francolí. No era,
però, el primer cop que es feia això. Raurich ja havia fet el mateix per primer
cop al 1907 des de Barcelona. Ara però en fer-ho des de dues ciutats els
resultats esdevenien més interessants ja que permetien un estudi comparatiu.
La Il·lustració Catalana (15 de Novembre de 1914, p.609 ).
HISTORIES TARRAGONINES
De petit em portaven a jugar al Parc Saavedra
i molts cops m’havia mirat el bust enfilat sobre un alt pedestal que presidia
el centre. L’estàtua, obra de Julio Antonio, corresponia a Eduard Saavedra Moragas (1829-1912) un
tarragoní il·lustre. Saavedra era
enginyer de camins i arabista. Una mescla aquesta d’enginyer i historiador que
sembla que es repeteix al llarg de generacions. Que deuen tenir aquestes dues
disciplines per anar de la ma? Potser el que li manca a una, li sobra a
l’altra. Per be que totes dues són necessàries per a la vida.
Com enginyer, Saavedra va escriure: Lecciones
sobre la resistencia de materiales (1853); Instrucciones sobre la
estabilidad de las construcciones (1866); entre els seus escrits sobre
temes arabistes hi trobem Escritos de los musulmanes sometidos al domínio
cristiano (1872); Estudios sobre la invasión de los árabes en España
(1892); I sobre el nou mon destaca el seu escrit: Ideas de los antiguos
sobre las tierras atlánticas (1892). Va treballar com a enginyer de camins
a Sòria on hi va descobrir les runes de Numància i la via romana de Uxama a
Augustóbriga (és a dir del Burgo de Osma a Muro de Agreda). Posteriorment va
ser professor de Mecànica a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid. També va
treballar per a la Companyia de Ferrocarril de Palència a Ponferrada i va fer el
projecte de la línia de Torralba a Sòria. Va presidir de la Real Academia de la
Historia a Madrid i fou un dels redactors de la Bibliografía Colombina. Hi
trobareu més dades biogràfiques a
MAÑAS MARTÍNEZ, José (2007) «Eduardo Saavedra
y su entorno». Ingeniería y Territorio, 79, 86-89. http://www.ciccp.es/revistait/textos/pdf/13-Jos%C3%A9%20Ma%C3%B1as%20Mart%C3%ADnez.pdf
Quan jo hi anava a jugar, amb pocs anys i
acompanyat del meu avi Maties, l’estàtua en tenia prop dels cinquanta anys.
Actualment podem dir que és centenària ja que havia estat inaugurada el 1914 com
ens ho indica la imatge apareguda a la revista La Il·lustració Catalana
(21 juny 1914, p.388 ).
DE CENTENARIS I ALTRES COMMEMORACIONS
2014, any de centenaris i tricentenaris. Aquí
podeu veure dues imatges del centenari de les inauguracions de la Biblioteca de
Catalunya i de l’Escola del Treball, dues obres de la Mancomunitat de
Catalunya.
El Bisbe Torras i Bages ho beneïa mentre un
nen de l’Escola Mossèn Cinto hi llençava una palada de ciment.
diumenge, 23 de març del 2014
divendres, 21 de febrer del 2014
LES PUBLICACIONS DE L'ANY PASSAT
CAPÍTOLS DE LLIBRES
2013
BARCA SALOM,
Francesc.X; POCH PARES, Agustí (2012) “Física nuclear para la formación de
ingenieros”. Dins: HERRAN, Nestor; ROQUÉ, Xavier. La física en la dictadura: fisicos, cultura y poderen España
(1939-1975). Barcelona: Universitat Autònoma. 193-218.
BARCA SALOM,
Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2013) “La introducción del gas de
alumbrado”. Dins SILVA SUAREZ, Manuel (ed.) Técnica
e ingeniería en España. El ochocientos de las profundidades a las alturas, Zaragoza:
Real Academia de Ingeniería, Institución Fernando el Católico. Prensas de la
Universidad, Vol. VIII, 367-402
ARTICLES
2013
BARCA SALOM, Francesc X. (2013). “The art of ventilation in Barcelona in the second half of the XIX century”. Comunicació al 39th Meeting of ICOHTEC, Barcelona 2012. http://hdl.handle.net/2117/17389
BARCA SALOM, Francesc X. (2013). “Ovens of manufactured gas: the incorporation of new technologies in Spanish gasworks (1842-1960)” GRHCT - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de recerca http://hdl.handle.net/2117/17390
BARCA SALOM, Francesc X. (2013), “Noves tècniques de calefacció a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX”, Actes d’història de la ciència i de la tècnica, 5, 85-115 http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/65816/pdf_475
http://hdl.handle.net/2117/21477
BARCA SALOM, Francesc X. (2013) "La nova història cultural en la història de la ciència a Catalunya". 2013. http://hdl.handle.net/2117/19972
2014
BARCA
SALOM, Francesc X. (2014),“Health and confort in the XIX
century: the case of heating and ventilation in Barcelona” http://hdl.handle.net/2117/21473
dimarts, 17 de desembre del 2013
NOVES TÈCNIQUES DE CALEFACCIÓ A LA BARCELONA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX
NOVES TÈCNIQUES DE CALEFACCIÓ A LA BARCELONA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX
FRANCESC X. BARCA SALOM
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.
BARCELONA. CATALUNYA.
A la dècada de 1860, en el breu període de quatre anys, dos treballs sobre calefacció van veure la llum: Consideraciones generales acerca de las aplicaciones de ciertos principios científicos a la teoría y construcción de los aparatos de calefacció escrit per Lucas Echeverria Ugarte, i Calentamiento y ventilación de edificios, del qual fou autor Francisco de P. Rojas y Caballero Infante. El primer treball fou llegit com a memòria de torn a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 10 de març de 1864 i ha restat manuscrit fins a l’actualitat. El segon, en canvi, fou publicat i premiat per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid el 1868. Tots dos havien estat elaborats per dos professors de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. En aquest article s’analitzen aquestes dues memòries dins el seu context i es destaquen les innovacions presentades pels autors tant des del punt de vista teòric com pràctic. El nostre propòsit no és altre que provar que aquests treballs, poc coneguts i poc estudiats, estaven dins els corrents europeus de l’època. Es tracta d’un exemple més de la transmissió de coneixements que es difonien des de l’École Centrale des Arts et Manufactures de París cap als altres països de l’entorn.
ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
NOVA ÈPOCA / VOLUM 5 / 2012, p. 85-115
http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/65816/pdf_475
Subscriure's a:
Missatges (Atom)