divendres, 17 de maig del 2013
dimarts, 30 d’abril del 2013
diumenge, 28 d’abril del 2013
ESPANYA LA SOMÀLIA D’EUROPA
Fa uns set anys que
l’historiador Josep Fontana escrivia a propòsit dels efectes de la
globalització sobre el desenvolupament el paràgraf que recullo
aquí. El tema tractat i el mateix paràgraf son de gran vigència ara i aquí. Per
comprendre el que dic sols caldria que hi féssiu algunes substitucions al text.
En lloc de Somàlia poseu-hi Espanya.
“Fins cap 1970,
Somàlia era autosuficient en matèria d’alimentació. El 50% de la seva població
es dedicava a la ramaderia nòmada i fins 1983 el ramat proporcionava el 80%
dels ingressos de les seves exportacions, adreçades sobretot a Aràbia Saudita i
als emirats del Golf. Tot va començar quan l’FMI els va imposar un programa
d’austeritat que estava destinat a reunir recursos per pagar el deute exterior
que tenien, en especial amb el mateix FMI. D’entrada es va obligar el govern a
disminuir tota la despesa, per exemple la sanitària i l’educativa (la població
escolaritzada va minvar el 41% entre 1981 i 1989).
Els salaris dels funcionaris
es van reduir del 90% -el 1989 el salari mitjà al sector públic era d’uns 3
dòlars al mes- i la solució que es va proposar al govern per remeiar-ho va
ésser la d’augmentar els salaris dels funcionaris però acomiadant el 40% dels
que hi havia, per manera de mantenir estable el total assignat a aquesta
despesa. En aquestes condicions de destrucció de l’administració i
d’abandonament de la prestació de serveis socials no té res d’estrany que
l’estructura de l’estat acabés desfent-se (això passaria a qualsevol lloc del
mon i no solament a Àfrica)” FONTANA, J. (2006). La construcció de la identitat. Barcelona: Ed. Base, 72-73.
Després de llegir
això em pregunto: cap a on ens porten els nostres polítics? Si aquestes mesures
ja han estat aplicades abans i van produir resultats funestos, com és que
insisteixen? Que pretenen, convertir-nos en els nous esclaus de l’Unió Europea?
dissabte, 16 de març del 2013
Física del segle XX
La Física del segle XX a Espanya ja té un monogràfic:
També us podeu mirar l'índex que està dividit en quatre apartats:
1.- Física i indústria
2.- Els físics
3.- L'ensenyament
4.- Les relacions internacionals
Bona lectura
1.- Física i indústria
2.- Els físics
3.- L'ensenyament
4.- Les relacions internacionals
Bona lectura
dilluns, 28 de gener del 2013
Any Espriu
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
dijous, 17 de gener del 2013
A SANT ANTONI DES DE MALLORCA
El dimoni de l'infern
du un quilo de gomina
un bombero se barrina
i fa feina an es Govern.
Ajudau-mos Sant Antoni
noltros som molt bona gent
però tenim un president
que és més dolent que el dimoni.
Jo qui som bon forastero
toc es ous als mallorquins
i manguera, cul i pits
els hi toc a nes bombero.
En Bauzà vol un tassó
no vol un got de Menorca
vaja cervellera eixorca
això és de ser coió.
Segons mos diu en Bauzà
ara haurem de glosar així
mitja glosa en mallorquí
i mitja glosa en castellà.
Ara Bauzà a tota s'illa
vols que xerrem foraster
Idò, saps lo que has de fer?
'gafa barco de rejilla!
Sant Antoni de gener
que curau es mal de foc
podríeu curar es PP
o dur-lo a un altre lloc.
Sant Antoni sant valent
que xerrau amb animals
feis que aquests quatre pardals
recobrin l´enteniment.
Sou patró dels animals
els de pél i dels de ploma
als que ens foten l´idioma
estrenyeu-los pels senyals.
Tot ha de ser en castellano
tornam a n´es cristià
ara el president Bauzà
a n´es cul li fa dir s´ano.
San Antonio en castellano
hase muy mal de cantà
per dir porc en castellà
tengo que disir marrano.
Deixau anar aquest animal
no hi heu de perdre es temps
i si voleu a n'aquest pardal
el podeu cremar amb es fems.
Sant Antoni vull cantar
n´he de mester un que soni
per fer fugir un dimoni
que la llengua ens vol tallar.
Es castellà p’en Bauçà
és la lengua de su imperio
i s’ha près sa tasca en sèrio
d’exterminar es català.
Sant Antoni gloriós
donau seny a n´en Bauzà
pot esser no haguem de fer-vos
les gloses en castellà.
El vell regne de Mallorques
el voldrien fer bocins
per això la Història crida:
siau qui sou, mallorquins.
A en Bauzà li vull dir
que se'n pot anar a cagar
i li dic en mallorquí
que és el nostre català.
No hi vol mallorquí el dimoni
en el govern balear
no vos deixeu trepitjar
i que visca Sant Antoni!
du un quilo de gomina
un bombero se barrina
i fa feina an es Govern.
Ajudau-mos Sant Antoni
noltros som molt bona gent
però tenim un president
que és més dolent que el dimoni.
Jo qui som bon forastero
toc es ous als mallorquins
i manguera, cul i pits
els hi toc a nes bombero.
En Bauzà vol un tassó
no vol un got de Menorca
vaja cervellera eixorca
això és de ser coió.
Segons mos diu en Bauzà
ara haurem de glosar així
mitja glosa en mallorquí
i mitja glosa en castellà.
Ara Bauzà a tota s'illa
vols que xerrem foraster
Idò, saps lo que has de fer?
'gafa barco de rejilla!
Sant Antoni de gener
que curau es mal de foc
podríeu curar es PP
o dur-lo a un altre lloc.
Sant Antoni sant valent
que xerrau amb animals
feis que aquests quatre pardals
recobrin l´enteniment.
Sou patró dels animals
els de pél i dels de ploma
als que ens foten l´idioma
estrenyeu-los pels senyals.
Tot ha de ser en castellano
tornam a n´es cristià
ara el president Bauzà
a n´es cul li fa dir s´ano.
San Antonio en castellano
hase muy mal de cantà
per dir porc en castellà
tengo que disir marrano.
Deixau anar aquest animal
no hi heu de perdre es temps
i si voleu a n'aquest pardal
el podeu cremar amb es fems.
Sant Antoni vull cantar
n´he de mester un que soni
per fer fugir un dimoni
que la llengua ens vol tallar.
Es castellà p’en Bauçà
és la lengua de su imperio
i s’ha près sa tasca en sèrio
d’exterminar es català.
Sant Antoni gloriós
donau seny a n´en Bauzà
pot esser no haguem de fer-vos
les gloses en castellà.
El vell regne de Mallorques
el voldrien fer bocins
per això la Història crida:
siau qui sou, mallorquins.
A en Bauzà li vull dir
que se'n pot anar a cagar
i li dic en mallorquí
que és el nostre català.
No hi vol mallorquí el dimoni
en el govern balear
no vos deixeu trepitjar
i que visca Sant Antoni!
(Versets populars enviats des de Mallorca)
dissabte, 3 de novembre del 2012
ARTICLES PUBLICATS
ARTICLES
1991
BARCA SALOM, Francesc X. “Onofre
Novellas y El Compendio de Matemáticas” Llull, vol. 14, 1991, 449-477. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=62094
1992
BARCA SALOM, Francesc X. “Un
crèdit d’història de la matemàtica per a l’ensenyament secundari” Dins ROCA,
Adrià (1992). Actes de les Jornades
Història i filosofia de la ciència i de la tècnica a l’ensenyament secundari. Santa
Coloma de Gramenet: Ajuntament; Casal del Mestre, 30-42.
1993
BARCA SALOM, Francesc X. “La Càtedra de Matemàtiques de
la Reial Acadèmia
de Ciències i Arts de Barcelona (1766-1870). Més de cent anys de docència de
les matemàtiques”. Dins: NAVARRO, V. et al. (coords.) (1993) Actes de les II
Trobades d’Història de la
Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT. 91-106
BARCA SALOM, Francesc X.BARCA, F.
et al. “La invenció del gasogen d’aspiració. Jaume Arbós i Tor (1824-1882), un
científic oblidat. Dins: NAVARRO, V. et. al (coords.) (1993) Actes de les II
Trobades d’Història de la
Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT. 123-130.
1995
BARCA SALOM, Francesc X. “La
visita de Vito Mangiamele a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el
1841”.
Dins PUIG-PLA, C. et al. (coords.) (1995) Actes de les III Trobades
d’Història de la Ciència
i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 275-286.
BARCA, F. et al. “La preocupació
per l’elevació de l’aigua al primer quart del segle XIX: divulgació i
aportacions catalanes” Dins PUIG-PLA, C. et al. (coords.) (1995) Actes de
les III Trobades d’Història de la
Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 441,456.
1996
BARCA SALOM, Francesc X. “Aspectes
de l’obra manuscrita d’Onofre J. Novellas (1787-1849). Butlletí de la Societat Catalana
de Matemàtiques. Vol. 11, núm. 1, 1996, 19-31.
BARCA SALOM, Francesc X. “L’Escola
de Matemàtiques de la Junta
de Comerç 1819-1850”.
Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol. I, 1996, 83-126.
BARCA SALOM, Francesc X. “La
longitud, una coordenada conflictiva” Dins ACHÚTEGUI, J.J. (1996) I simposio
de historia de las técnicas: La construcción naval y la navegación. Cantabria:
Universidad, 267-277.
1997
BARCA SALOM, Francesc X. “Els
ensenyaments de la
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: una
alternativa a la universitat.” Dins BLANES, G. et. al (coords.) (1997) Actes
de les IV Trobades d’Història de la
Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 35-44.
2000
BARCA SALOM, Francesc X. “La
política nuclear espanyola: el cas del reactor nuclear Argos”. Quaderns
d’Història de l’Enginyeria, vol. IV, 2000, 15-56.
BARCA SALOM, Francesc X. “La
càtedra Ferran Tallada (1955-1962). La innovació tecnològica i la formació de
l’enginyer” Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias
Sociales, núm. 69 (4), 2000. Universitat de Barcelona.
2002
BARCA SALOM, Francesc X.“Les
matemàtiques i la navegació: una estreta col·laboració” Dins BATLLÓ, J. et al.
(coords.) (2002) Actes de les V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona:
SCHCT, 121-132.
2003
BARCA SALOM, Francesc X. “Dels
càlculs d’estima a l’astronomia nàutica. L’ensenyament de les ciències
nàutiques a l’Escola de Nàutica de Barcelona”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.)
(2003) Actes de les VII Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona:
SCHCT, 43-63.
2004
BARCA SALOM, Francesc X. “Argos,
un reactor nuclear a la
Diagonal”. Empreses de la Cambra de Comerç de
Barcelona, núm. 1001, febrer 2004, 18-19.
BARCA SALOM, Francesc X. “Societat civil i progrés tecnològic: L'enginyeria
nuclear a Catalunya (1955-1962)” Afers
49 (2004) 711-718.
2005
BARCA SALOM, Francesc X. “Nuclear
Power for Catalunya: The
role of the Official Chamber of Industry of Barcelona (1953-1962) ” Minerva
(2005) 43 (2), 163-181.
BARCA SALOM, Francesc X. “Aplicacions dels isòtops a la indústria
durant el franquisme” Quaderns d’Història
de l’Enginyeria, vol, VII, (2005) 1-44.
2006
BARCA SALOM, Francesc X. “Una baula entre la nàutica i l’astronomia:
Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787- Barcelona, 1849)” Actes de la Primera Jornada
d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia. SCHCT. Associació Astronòmica d’Osona. 2006, 27-38. ISBN
84-611-0889-2 http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2563742
BARCA SALOM, Francesc X. “La actitud de cuadradores y académicos en Barcelona durante el siglo XIX” Arbor núm. 718, (2006). http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2170609
BARCA SALOM, F.X. ; ROCA ROSELL,
A.; LUSA MONFORTE, G. “Cent anys de l’Escola Industrial de Barcelona
(1994-2004): deu etapes”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2006) Actes de
les VIII Trobades d’Història de la
Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 363-370.
ROCA-ROSELL, A.; LUSA-MONFORTE,
G.; BARCA SALOM, F. PUIG-PLA, C. “Industrial Engineering in Spain in the First
Half of the Twentieth Century: From Renewal to Crisis” History of Technology, (27) 2006, 147-161.
2007
BARCA SALOM, Francesc X. “Sobre la
utilitat de les matemàtiques” . Dins GRAPÍ, P. MASSA, M.R. (2007) Actes de la
II Jornada sobre la història de la ciència
i l’ensenyament Antoni Quintana Marí. Barcelona: SCHCT, 15-29.
2008
BARCA SALOM, Francesc X.
“Quadratura i trisecció a la
Barcelona vuitcentista”. Actes
d’Historia de la Ciència
i de la Tècnica. Núm.1 (2) 2008. 167-179.
2009
BARCA SALOM, Francesc X. “Dreams
and needs: The application of isotopes to industry in Spain in the 1960s”. Dynamis, vol. 29: 1-5, 2009, 307-336.
BARCA SALOM, Francesc X. “Ezequiel
Calbet i la mesura de l’eclipsi de 1842”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coord) Actes d’història de la ciència i de la
tècnica, vol. 2(1), 2009, 31-52.
BARCA SALOM, Francesc X. “Materials
per a una història del fred”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coord) Actes d’història de la ciència i de la
tècnica, vol. 2(1), 2009, 279-298.
BARCA SALOM, Francesc X. “Innovació en temps de
crisi: El cas del comptador de gas de Catalana”. Comunicació presentada a la VIII
Jornada d’Arqueologia Industrial de Catalunya. 29-31
d’Octubre de 2009. http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/7200/1/4_COMPTADORGAS_FBARCA.pdf
BARCA SALOM, Francesc X."Divulgació
científica per a dames. L'Astronomia des dames de Jérome Lalande.
Comunicació presentada a les III Jornades d'Astronomia i Meterologia. Vic, 18
d’octubre de 2009. http://hdl.handle.net/2117/9720
2010
BARCA SALOM, Francesc X. “Un matemàtic i astrònom torellonenc: Onofre
Jaume Novellas i Alavau (1787-1849)” AUSA. Vol. XXIV, núm. 163, 2010, 127-149.
BARCA SALOM, Francesc X. “Introducción de
innovaciones e implicación social. La Real
Academia de Ciencias y Artes de Barcelona en el segundo
tercio del siglo XIX”. Eä Revista de
Humanidades Médicas & Estudios Sociales de la Ciencia y la Tecnologia. Journal
of Medical Humanities Social Studies of
Science and Technology. Vol. I , núm. 3 (abril 2010) p.1-38. (ISSN
1852-4689) http://www.ea-journal.com/art1.3/Introduccion-de-innovaciones-e-implicacion-social.pdf
BARCA SALOM, Francesc X. “Secrecy
or Discretion: The Transfer of Nuclear Technology to Spain during the Franco
Period. History of Technology, vol.
30, 2010, 179-196.
BARCA SALOM, Francesc X. “Simposio
sobre la industria del gas y su evolución científico-técnica”. Revista de Historia Transportes, Servicios y
Telecomunicaciones. Núm. 19 desembre de 2010, p.22-25.
BARCA SALOM, Francesc X. (2010)
“Presentació de Fàbrica, Taller i
Laboratori. La Junta
de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç
(1768-1851)”. Barcelona. http://hdl.handle.net/2117/15274
2011
BARCA SALOM, Francesc X. La difusió dels coneixements matemàtics a
Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Departaments de
Matemàtica Aplicada - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de
recerca, 2011.
BARCA SALOM, Francesc X. Tres memòries sobre la utilitat de les
matemàtiques. Departaments de Matemàtica Aplicada. Grup de Recerca
d´Història de la Ciència
i de la Tècnica,
2011. http://hdl.handle.net/2117/12445
BARCA SALOM, Francesc X. ARGOS un reactor a la diagonal. Departaments
de Matemàtica Aplicada. Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica. 2011.
BARCA SALOM, Francesc X. (2011)
“Los valores en la enseñanza: ¿inmutables o cambiantes?”. En: CELADA, Pablo (ed)
Arte y oficio de ensenyar. Dos siglos de
perspectiva histórica. XVI Coloquio Nacional de Historia de la Educación. El Burgo de Osma:
Universidad de Valladolid, p. 487-496. http://upcbarcelona.academia.edu/francescBarca/Papers/778407/LOS_VALORES_EN_LA_ENSENANZA_INMUTABLES_O_CAMBIANTES
O
també a: http://hdl.handle.net/2117/13166
BARCA SALOM, Francesc Xavier;
ALAYO MANUBENS, Joan Carles. “La tecnología utilizada en las fábricas de gas
españolas”. Quaderns d’història de
l’enginyeria, 2011, vol. XII, p. 53-92. http://hdl.handle.net/2099/11716
2012
BARCA SALOM, Francesc X. (2012)
“El testament acadèmic de Josep Oriol Bernadet (1811-1860). Educació i Història. Revista d’Història de
l’Educació núm. 19, gener.juny 2012, 155-201.
BARCA SALOM, Francesc X. (2012)
“Narcís Vidal i Campderros i l'aurora boreal observada a Barcelona el 1839”..Ausa, vol. 25,
núm. 169 (2012), 541-560. http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/258784/346080.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)