Va
ser una festa molt viscuda, amb molta participació i emoció, on la gresca no va
estalviar les reivindicacions. Feia anys que no anava a Tarragona per aquestes
dates. Raons de treball o motius familiars m’ho havien impedit. Aquest any,
però, els canvis en la meva vida personal i professional han propiciat que
passés aquest cap de setmana i pogués gaudir de la festa major de Tarragona. Hi
havia tants actes que era difícil seguir-los tots, s’havia de triar i jo vaig
escollir, com es pot imaginar allò que més m’interessava.
La
festa havia començat a principi de setmana, així que els actes inicials, que de
ben segur van escalfar l’ambient, no els vaig poder seguir. Novament la feina
no m’ho va permetre. Però, el dissabte al matí vaig poder veure L’Entrada de
Músics que va consistir en unes actuacions de totes les formacions musicals que
intervenien en els diversos actes de l’anomenat Seguici. Aquestes bandes,
grallers, sacaires, xeremiers, dolçainers i sonadors feien un recorregut pel
casc antic fins la plaça de les cols on interpretaven una peça destacada.  |
| Banda de Cardona |
La
primers sorpresa va ser descobrir el gran nombre que hi havia i que estaven formats
majoritàriament per joves. La gralla era un dels instruments més tocats, no en
va a Tarragona hi ha quatre colles castelleres, però també hi havia sacs de
gemecs, altres instruments de vent i fins i tot algun violí. Però, de tots ells, la que més va lluir va
ser la banda de música de Cardona ja que es va posar el públic a la butxaca
quan va entrar a la plaça al so de les cançons de la Trinca. L’audiència que a
més d’ocupar els carrers adjacents s’asseia a les escales de la Catedral va
irrompre en aplaudiments tot demanant una altra cançó.
L’acte
va concloure amb la banda municipal que va interpretar el tradicional pasdoble Amparito Roca. Però ni aquest ni un
altre pasdoble conegut com Morenito de
València van fer cap mena d’ombra al destacat paper de la banda de Cardona
no sols en aquest acte sinó també en altres desfilades i processons. Es diria
que a la banda de Tarragona li cal inspirar-se en la seva homòloga de Cardona i
introduir més innovació en els temes per aconseguir aixecar el clamor popular.
Dames i
vells
Un
dels espectacles estrella va ser el ball de dames i vells. Val dir que, d’entrada, el nom no és engrescador,
però tanmateix mou molta gent i té la seva gràcia. Sembla un acte antic i
carrincló, en canvi és fresc, té enginy i és molt punyent. Aquest espectacle
pertany a la recuperació d’uns balls parlats iniciats en el Renaixement per la
festa de Corpus i per Santa Tecla i reinstaurat en la dècada dels 80 del segle
XX. Es tracta de representacions teatrals fetes en carrers o places per un grup d’actors disfressats de personatges masculins i femenins que representen figures destacades de l’esfera política o eclesiàstica local. Semblen representacions de la Commedia dell’Arte on els actors, en aquest cas, reciten en vers crítiques de les institucions i dels personatges públics.
El nivell el
posaven els actors i director com Oriol Grau i Fermí Fernández coneguts per les
seves participacions en programes d’humor de la TV3. Van parlar amb molt
d’humor però amb molt sentit crític de l’alcalde, a propòsit de les paneroles i
de la seva gestió, de l’arquebisbe i les seves declaracions sobre els
matrimonis entre persones del mateix sexe, dels poders civils i militats i
també de la independència de Catalunya, que va arrencar aplaudiments entre els
assistents.  |
| Un element de l'ampli bestiari |
El
que em va semblar simptomàtic és que aquestes representacions en vers es van
repetir en actuacions d’altres grups com el Ball de Sant Miquel i els Diables,
els parlaments del Ball de Gitanes, el del Ball de Serrallonga i el Ball de
Pastorets amb arguments crítics també contundents sobre la realitat social. Vet
aquí un exemple molt reduït d’alguns d’aquests versets:
 |
| Ball de Pastorets |
“Tarragona està
patint
Una plaga
pestilent,
La d’uns éssers
repulsius
I d’aspecte
repel·lent
Te’ls trobes pels
carrers, places...
Fins i tot a les
escoles,
I no es tracta de
coloms,
Ni tampoc de
paneroles:
És la xusma que
ens governa,
Que mereix ser
exterminada
Com rates de
claveguera
I extingi’s d’una vegada.”
(Versots del Ball de Sant Miquel i Diables)
Aquestes
representacions em van fer veure que la societat tarragonina ja ha deixat de
ser la ciutat apàtica que jo recordava de la meva joventut i que ara els joves
s’arrelen a les tradicions i s’impliquen en el present per tal d’impulsar-lo
cap endavant amb un gran sentit crític.
Seguicis
i processons
 |
| Ball de Turcs i Cavallers |
El
Seguici Popular va desfilar en diverses ocasions entre les qual i més destacada
la processó on es treu el tabernacle del braç incorrupte de Santa Tecla. Aquest
Seguici de vegades desfilava i d’altres feia actuacions de lluïment i estava
compost per un bon nombre de grups diversos que mostraven la relació de la
societat tarragonina amb les seves veïnes del nord i del sud. Hi havia diversos
grups de diables, i tot un ampli bestiari com l’Aliga, la Mulassa i la
Cucafera. No van faltar trabucaires i diversos grups de ball com el de
Pastorets i el de Gitanes, dels quals ja n'he parlat abans. El ball dels Cossis i
les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals que posaven alegria
i humor.
 |
| Ball de Valencians |
També va lluir pels seus vestits el ball de Turcs i Cavallers, que em
va recordar els moros i cristians d’Alcoi. Aquest lligams amb el País Valencià
es veia també al ball de Valencians i la Moixiganga, que rememoren l’origen dels
castells. I no van faltar els tradicionals Magí de les timbales, els gegants,
amb el negrito i la negrita, els capgrossos, que a Tarragona
en diuen nans, el ball de bastons i
les colles castelleres al complet.
El
diumenge 23, dia de la festivitat de Santa Tecla, el Seguici va sortir a mitja
tarda i va recórrer uns carrers del casc antic per anar a la Catedral a la
recerca del tabernacle amb el braç de la santa i incorporar totes les autoritats civils,
militar i per suposat religioses. En aquest moment es va tornar a repetir el mateix
incident que vaig poder veure a l’estiu per les festes de Sant Magí. Davant de
la porta principal de la Catedral es va situar un grup de persones indignades amb
pancartes de crítica a l’alcalde, al cardenal i de retruc a la classe política
en general.
No va haver violència, un bon destacament de mossos d’esquadra i de
guàrdia urbana s’encarregaren de mantenir l’ordre, més alterat pels petards
dels diables que pels crits dels indignats. L’alcalde, que lluïa un ampli
somriure amb tot el consistori, degudament endiumenjats, van accedir a la
Catedral i una estona després sortia el braç de la santa acompanyat per tota la
cúria i per les autoritats al darrera.
Fou a les hores que alguns ciutadans, no precisament dels manifestants,
increparen a l’alcalde fins al punt que el somriure se li va quedar congelat.  |
| El somriure de l'Alcalde |
No
faré valoracions d’aquests actes, solament vull destacar que en aquí també es
veu que alguna cosa es mou a Tarragona, una ciutat on l’alcalde te’l podies
creuar pel carrer perquè era un ciutadà més. Ara, segurament ens el trobarien,
però acompanyat d’uns guàrdies de seguretat. Malaguanyades aquelles autoritats
democràtiques que no generen afecte i simpatia entre els electors. Cal que
pensin en fer les maletes aviat. No creguin que vull posar més llenya al foc.
Aquest ja hi era a la cercavila del dissabte, a la processó del diumenge, al
castell de focs, al correfoc i a la traca final del dilluns.
Potser
tenia una imatge de les festes de Santa Tecla de fa quinze o vint anys. Per
això, la sorpresa va ser molt gran. Molts actes, molta gent i el que és més
important molta participació activa de grups diversos. No calia cercar grans
noms, ni actuacions singulars, els grups locals cobrien amb escreix les expectatives.
