dijous, 1 de gener de 2015

FA CENT ANYS. VIDA CULTURAL

 
Dos poemes

Un antic, dedicat als Reis d’Orient i publicat a la Revue Catalane, i l’altre de Josep Massó i Ventós dedicat al mes de gener aparegut el primer dia de l’any 1915 al diari El Poble Català.

Aquest diari també ens anuncia que Narcís Verdaguer i Callís està enllestint la traducció al català de La Divina Comèdia de Dante. Tanmateix, aquesta obra no va veure la llum fins 1921.

Mentre, Margarita Xirgu entretenia els aficionats al teatre amb la representació de la Dama de les Camèlies de Dumàs al Teatre Principal.






FA CENT ANYS




Comença el 2015 i com cada cop que iniciem un any ens fem bons propòsits. El que els anglesos diuen “New years resolutions”. Aquestes línies son un d’aquests nou projectes que em rondava pel cap des de feia temps i que m’agradaria dur-lo a terme definitivament. M’agradaria recuperar imatges, notícies i esdeveniments que hagin succeït fa cent anys i donar-los a conèixer a través de les pàgines d’aquest bloc.


He començat per algunes imatges de gener de 1915. La primera correspon a l’Esquella de la Torratxa i en ella es veu la caricatura de Prat de la Riba i d’un pinxo que se li ofereix per ajudar-lo a recuperar alguns recursos econòmics. Potser hauríem de repetir la imatge canviant el protagonista per la caricatura Artur Mas. En el lloc del pinxo hi hauria moltes possibilitats: tresorers com Barcenas, banquers com Blesa o Rato, membres nobiliaris com Urdangarin o potser substituir-lo per un assessor d’empreses com Pujol Jr. Sembla que la història no canvia tant.
 

On si que hi ha hagut canvis és en la tecnologia. En 1915 era notícia la inauguració d’una estació de telegrafia sense fils com la que ens recollia la revista Ibérica. Ara en canvi les comunicacions no es fan telegràficament sinó per WhatsApp l’ús del qual s’està imposant a tot el mon com el mitjà millor de comunicar-se. Un sistema que fa el mon petit.

Afegirem dues notícies que ens han semblat interessants. La primera la recollia el diari La Publicidad i feia referència a problemes entre l’Ajuntament i les empreses que llogaven cotxes. 

 
La segona la explicava La Veu de Catalunya i feia referència al preu d’un aliment tan bàsic com és el pa. Sembla que havia pujat el preu de la farina i que això havia de repercutir amb el preu del pa. Cal tenir present Europa estava en guerra i el subministrament de farina que habitualment venia de l’Argentina o dels Estats Units o s’havia tallat o havia incrementat els preus. Per això es demanava reduir els arancels que gravaven la farina.

   
Bon any  2015