L’any 1886 la revista francesa Annales
Industrielles publicava a la secció Appareils Divers un article titulat:
“Robinet de jauge de précision système E. Clausolles, ingénieur à Barcelone (Espagne)”.
Es tractava d’un invent que servia per mesurar amb exactitud els cabals d’aigua
per a consums petits de 500 a 1000 litres/dia en els casos en què la pressió del
conducte fos molt gran. Aquesta aixeta acabava de ser adoptada per la xarxa
de subministrament d’aigua a Barcelona després d’assajar 150 d’elles a Badalona
durant un any. Una de les seves característiques era que podia funcionar tant
per pressions molt petites com molt grans i per a qualsevol tipus de cabal d’aigua.
Fig. 1. Vista exterior i lateral. Fig. 2 Vista en planta. Fig.
3. La caixa de l’aixeta vista per sota havent tret la tapa i l’obturador. Fig.
4. Secció vertical longitudinal segons l’eix QP de la fig.2 Fig. 5. Vista des
del costat de l’entrada del líquid. Fig. 6. Vista lateral de l’obturador. Fig.7.
Vista en planta de l’obturador.
L’aixeta es compon d’un cos cilíndric amb dos prolongacions tubulars
connectades amb la canonada de líquid per tots dos costats i que permeten el seu
pas a través del cos. Aquest té una tapa enroscada per fer el tancament estanc.
Dins del cilindre hi ha els disc obturador que és el que regula la sortida exacta
del líquid. A la part superior del disc hi ha una obertura i un solc que permet
regular el cabal amb només girar l’obturador mitjançant una roda dentada i
graduada que hi ha a la part superior del cilindre.
El funcionament es senzill. L’aigua entra per P fins al cos A.
Si en aquest moment la posició de la roda dentada B és la corresponent a O no
sortirà cap gota de líquid per Q perquè aquesta obertura estarà obstruïda per l’obturador
E. Però si es fa girar la roda B de forma que l’agulla indiqui la divisió 1
aleshores la punta del solc es posarà sota l’orifici O i el líquid entrarà, recorrerà
el solc i sortirà per R cap a Q. En la divisió 1 el cabal serà molt feble i es
podrà augmentar amb les successives divisions de la roda B. El màxim tindrà
lloc quan l’obertura R coincideixi amb la O. Amb aquesta aixeta es pot també determinar
exteriorment el cabal cosa que no passava amb les que hi havia fins aleshores.
Una taula adjunta permetia determinar el cabal en 24 hores segons la pressió
(des de 0,10 mca a 40 mca) i el numero triat de la roda dentada (de 1 a 21).
L’autor
L’inventor d’aquesta aixeta no era enginyer sinó metge. Es
tractava d’Emili Clausolles Pontet (1823-1903) que va començar els estudis a Perpinyà i el 1835 era a Barcelona degut al trasllat de la seva
família. El 1846 va aprovar el batxiller en medicina i al 1849 es va llicenciar. Es va casar amb
Leonor Heras de St Andreu del Palomar. El 1871 feia d'instrumentista a la Facultat
de Medicina de Barcelona i tenia un establiment ortopèdic quirúrgic a la Rambla
Caputxins cantonada Colom. Va exercir com a metge cirurgià.
Pertanyia a una família que s’havia
dedicat a fabricar instruments mèdics. La Casa Clausolles va ser fundada en
1830 per Pau Clausolles i tenia un taller al carrer del Pi núm. 2 i el despatx
al núm. 11. Es dedicava a la fabricació d’instruments
quirúrgics i ortopèdics i havia proporcionat pròtesis a alguns malalts de l’Hospital
de la Santa Creu. Al taller dels Clausolles es va fabricar el primer aparell d’inhalador d’èter utilitzat
per anestèsia per encàrrec del doctor Antonio Mendoza (catedràtic d’operacions
a la Universitat de Barcelona) el qual ho va aplicar en l’amputació d’un avantbraç d’una nena (Hervas, 1986: 86-95).
El pare de l’Emili, Pau Clausolles
Arnaud havia nascut a Tolosa de Llenguadoc
el 1793 i havia vingut a Barcelona als nou anys. Al 1830 va fundar l’ortopèdia
a Barcelona que era taller i botiga i estava situada al carrer Hospital 22. Va
fer estudis al Reial Col·legi de Cirurgia entre 1836 i 1839. Es va casar amb Rosalia Pontet que era de Perpinyà.
D’aquest matrimoni van néixer quatre fills. Eugeni (1816), Emili (1823), Josep
(1825) tots tres a Perpinyà i el petit Camil (1834) que va néixer a Barcelona. Tots
els germans van estar vinculats d’alguna manera a la medicina. Eugeni
Clausolles Pontet va obtenir el títol de cirurgia sagnador o cirurgià menor a
Barcelona el 1868 i es va establir al carrer Hostal del Sol, 8. Josep
Clausolles Pontet (1825-1907) va obtenir el títol de cirurgià sagnador el 1852 i
consta com a professor d’ortopèdia. Va tenir un establiment al carrer Canuda 13
i després a carrer Llibertat cantonada passatge Madoz. Va organitzar un servei
d’informació d’adreces i especialitats dels metges de Barcelona i fou autor d’un
Atlas y catalogo de instrumentos quirúrgicos (Barcelona 1879). Camil
Clausolles Pontet es va llicenciar en medicina i cirurgia en 1859 i va exercir
a Buenos Aires durant uns 34 anys i va tornar a Barcelona en 1895. Practicava
la homeopatia (Hervas, Calbet, 1997, 165-170).
Cap a 1842, a més del taller d’ortopèdia, Pau Clausolles tenia
un centre gimnàstic i una escola femenina que, amb l’ajut de la seva dona
Rosalia Pontet, tractava les dones de les deformacions d’esquena i de cames
aplicant un mètode basat en jocs gimnàstics. (Vicente, Torrebadella, 2017, 172)
Els diaris de l’època elogiaven el treball del taller dels
Clausolles. En 1847, el Diario de Murcia dedicava unes línies a aquesta
empresa amb el títol de “Brazos y piernas artificiales”
“El Sr. Clausolles nos enseñó después varias piernas,
brazos, manos máquinas para la curación de las torciones del espinado, de los pies
de piña, de las piernas dobladas y encogidas, y una multitud de otras piezas,
como bragueros, orinales portátiles de su invención y toda clase de
instrumentos de cirugía que estábamos muy lejos de pensar se fabricasen en nuestro
país.
Agradecemos a los Sres. Clausolles el obsequio que nos ha hecho, y pueden quedar persuadidos que continuando su noble tarea merecerán siempre la confianza y el aprecio de los Sres. profesores del arte de curar, y recibirán los elogios y bendiciones de millares de familias. Barcelona puede gloriarse de poseer en su seno esta fábrica única que existe en España.”
Entre 1879 i 1880, el catedràtic de Fisiologia de la
Universitat de Barcelona va presentar un nou aparell que facilitava la transfusió
de sang funcionant com si fos un cor extern. Aquest dispositiu estava construït
i comercialitzat a Barcelona també pel taller de Clausolles (Fernández & Sabaté,
2017: 3).
Però no solament es dedicaren als dispositius ortopèdics,
també inventaren instruments aplicables a altres usos. A l’Exposició Universal
de 1855 un dels dos expositors de la secció de Higiene, Farmàcia, Medicina i
Cirurgia fou Emili Clausolles que va rebre una menció d’honor per uns instruments
de cirurgia. A l’Exposició Universal de 1867 van tornar a presentar-se amb
aparells ortopèdics i també amb una pedra d’afilar i un liquometre que va presentar Eugeni Clausolles rebent tots dos
les respectives mencions d’honor. Al 1889 a l’Exposició d’aquest any també hi
participaren i reberen una medalla de plata pels seus aparells ortopèdics (Lasheras,
2009: 629).
Bona part dels invents dedicats a l’aigua corresponen a Emili Clausolles Pontet el qual va patentar-ne alguns. Ja en 1871 i 1874 havia patentat un hidròmetre i un liquòmetre a Espanya. Però també a França en 1871 va registrar un perfeccionament pels comptadors d’aigua. Precisament aquests eren els anys en què l’aigua corrent arribava a Barcelona. El 1871 va arribar primer al dipòsit de 8000 m3 de Gràcia. L’empresa subministradora volia instal·lar comptadors de consum com havia pel gas. Pensaven en dos models un de la Siemens i un altre de Clausolles que feia una lectura precisa del consum. Al 1873 ja arribava l’aigua al Carrer Casp i poc després a la plaça de Catalunya (Ramis, 2018, 252-263).
L’aixeta que hem presentat abans la va patentar el 1885 com a
“Una llave de aforo de precisión” i va tornar a patentar-la el 1900,
suposadament amb algunes millores. També va dissenyar làmpades portàtils de gas
acetilè i va col·laborar amb l’empresa d’aparells auxiliars del gas Federico
Ciervo la qual li va comprar algun invent (Sánchez, 2018).
El taller dels Clausolles va
passar a mans de Josep Clausolles Pontet, un dels quatre germans i es traslladà al carrer Santa Anna núm. 30 i amb sucursals al carrer Ferran, a la Rambla i
també a Madrid. Els Clausolles publicaven la Revista il·lustrada de instrumental
quirúrgico que contenia propaganda dels productes que fabricaven. Cap a
1916 aquesta empresa va passar a dir-se Valls, Jordana i Cia. (Hervas & Cahisa,
1993: 149).
Bibliografia
FERNÁNDEZ PÉREZ, Paloma, SABATÉ
CASELLAS, Ferran, (2017) “Entrepreneurship and management in the therapeutic
revolution: The modernisation of laboratories and hospitals in Barcelona,
1880–1960”. Investigaciones de Historia Económica – Economic History Research. https://doi.org/10.1016/j.ihe.2017.09.001
HERVAS PUYAL, Carles i CAHISA MUR, Manuel (1993) “Ciencia e industria:
aportaciones de profesionales sanitarios y fabricantes de Cataluña al utillaje anestesiologico”.
Gimbernat, any XIX, p. 143-151
HERVAS PUYAL, Carles i CALBET i CAMARASA, Josep M. (1997). “Tres
revistes mèdiques poc conegudes”. Gimbernat, any 28, p. 165-170.
HERVAS PUYAL, Carlos (1986). La anestesia en
Cataluña. Historia y evolución (1847-1901) [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat
de Barcelona.
LASHERAS PEÑA, Ana
Belén (2009) España en París. La imagen nacional en las exposiciones
universales 1855-1900. [Tesi doctoral]. Santander: Universidad de Cantabria.
https://www.tdx.cat/handle/10803/10660#page=1
LOPEZ GOMEZ, José
Luis (1992) “La matricula de medico-cirujanos
del Real Colegio de Medicina
y
Cirugia de Barcelona de
1828 A
1842”. Gimbernat, any XVIII, p. 217-256.
RAMIS NIETO, Josep (2018 ) “Aguas de Dosrius: la iniciativa privada
empresarial al servei de les emergents necessitats hídriques de la ciutat de Barcelona
(1857-1882)”. Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, “Aigua”
“Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme”. núm. 12, p. 252-263
https://www.raco.cat/
index.php/TrobadaMaresme/article/view/353581/444591
SÁNCHEZ TALLÓN,
Jesús (2012) Los instrumentos de física en los manuales y enlos gabinetes
del s. XIX en España. Estudio de caso: El gabinete del I.E.S. “P. Suarez” de Granada.
[Tesi doctoral] Granada: Facultad de Ciencias de la Educación, Universidad
de Granada.
SANCHIS, Jose Manuel Lámparas de mina españolas MYIEDIT.
https://www.bocamina.es/ doc/lamparas.pdf
VICENTE PEDRAZ, Miguel i TORREBADELLA FLIX, Xavier (2017) “El dispositivo gimnástico en
el contexto de la medicina social decimonónica española. De las políticas
higiénicas a los discursos fundacionales de la “educación física”. Asclepio.
Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia 69 (1), enero-junio, p. 172. http://dx.doi.org/10.3989/
asclepio.2017.04
