Abans que els frigorífics formessin part fonamental de les nostres vides, les famílies utilitzaven neveres de gel. El fonament d’aquests aparells es trobava en les bones condicions tèrmiques del moble on s’havien de dipositar el gel i els aliments a mantenir.
La revista Industria e
Invenciones del 4 d’agost de 1906 ens parla d’unes neveres perfeccionades. Es
tracta d’uns mobles que fabricava un industrial local, Eudald Torrallas, i que,
amb l’ús del gel, servien per conservar els aliments i refredar les begudes
principalment a l’estiu.
La tecnologia era senzilla, ja que les neveres Torrallas estaven construïdes amb unes parets aïllants que impedien la transmissió del calor. Per aconseguir això, aquestes parets eren buides i emplenades de suro. A més portaven instal·lat un serpentí connectat a l’aigua corrent de manera que s’obtenia aigua freda.
Encara que el sistema de producció de fred
per compressió i expansió d’un líquid refrigerant ja estava inventat, no va ser
fins 1913 que a Chicago, Fred W.
Wolf va patentar el primer frigorífic que anomenà DOMELRE. La primera marca de
frigorífics de masses que hi va haver en el mercat va ser l’americana Monitor
Top de la General Elèctric que va ser introduïda el 1927. No obstant això, les neveres de gel van seguir sent emprades majoritàriament
fins que el desenvolupament econòmic ho va permetre.
