dissabte, 3 de novembre de 2012

ARTICLES PUBLICATS



ARTICLES

   1991
BARCA SALOM, Francesc X. “Onofre Novellas y El Compendio de Matemáticas” Llull, vol. 14, 1991,  449-477. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=62094

1992
BARCA SALOM, Francesc X. “Un crèdit d’història de la matemàtica per a l’ensenyament secundari” Dins ROCA, Adrià (1992). Actes de les Jornades Història i filosofia de la ciència i de la tècnica a l’ensenyament secundari. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament; Casal del Mestre, 30-42.


1993
BARCA SALOM, Francesc X. “La Càtedra de Matemàtiques de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1766-1870). Més de cent anys de docència de les matemàtiques”. Dins: NAVARRO, V. et al. (coords.) (1993) Actes de les II Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT. 91-106

BARCA SALOM, Francesc X.BARCA, F. et al. “La invenció del gasogen d’aspiració. Jaume Arbós i Tor (1824-1882), un científic oblidat. Dins: NAVARRO, V. et. al (coords.) (1993) Actes de les II Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT. 123-130.

1995 
 BARCA SALOM, Francesc X. “La visita de Vito Mangiamele a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1841”. Dins PUIG-PLA, C. et al. (coords.) (1995) Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 275-286.

 BARCA, F. et al. “La preocupació per l’elevació de l’aigua al primer quart del segle XIX: divulgació i aportacions catalanes” Dins PUIG-PLA, C. et al. (coords.) (1995) Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 441,456.

1996
BARCA SALOM, Francesc X. “Aspectes de l’obra manuscrita d’Onofre J. Novellas (1787-1849). Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques. Vol. 11, núm. 1, 1996, 19-31.

BARCA SALOM, Francesc X. “L’Escola de Matemàtiques de la Junta de Comerç 1819-1850”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol. I, 1996, 83-126.

BARCA SALOM, Francesc X. “La longitud, una coordenada conflictiva” Dins ACHÚTEGUI, J.J. (1996) I simposio de historia de las técnicas: La construcción naval y la navegación. Cantabria: Universidad, 267-277.

1997
BARCA SALOM, Francesc X. “Els ensenyaments de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: una alternativa a la universitat.” Dins BLANES, G. et. al (coords.) (1997) Actes de les IV Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 35-44.

2000
BARCA SALOM, Francesc X. “La política nuclear espanyola: el cas del reactor nuclear Argos”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol. IV, 2000, 15-56.

BARCA SALOM, Francesc X. “La càtedra Ferran Tallada (1955-1962). La innovació tecnològica i la formació de l’enginyer” Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 69 (4), 2000. Universitat de Barcelona.

2002
BARCA SALOM, Francesc X.“Les matemàtiques i la navegació: una estreta col·laboració” Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2002) Actes de les V Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 121-132.

2003
BARCA SALOM, Francesc X. “Dels càlculs d’estima a l’astronomia nàutica. L’ensenyament de les ciències nàutiques a l’Escola de Nàutica de Barcelona”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2003) Actes de les VII Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 43-63.

2004
BARCA SALOM, Francesc X. “Argos, un reactor nuclear a la Diagonal”. Empreses de la Cambra de Comerç de Barcelona, núm. 1001, febrer 2004, 18-19.

BARCA SALOM, Francesc X. “Societat civil i progrés tecnològic: L'enginyeria nuclear a Catalunya (1955-1962)” Afers 49 (2004) 711-718.

2005
BARCA SALOM, Francesc X. “Nuclear Power for Catalunya: The role of the Official Chamber of Industry of Barcelona (1953-1962) ” Minerva  (2005) 43 (2), 163-181.

BARCA SALOM, Francesc X. “Aplicacions dels isòtops a la indústria durant el franquisme” Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol, VII,  (2005) 1-44.

2006
BARCA SALOM, Francesc X. “Una baula entre la nàutica i l’astronomia: Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787- Barcelona, 1849)” Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia. SCHCT. Associació Astronòmica d’Osona. 2006, 27-38. ISBN 84-611-0889-2    http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2563742

BARCA SALOM, Francesc X. “La actitud de cuadradores y académicos en Barcelona durante el siglo XIX” Arbor núm. 718, (2006). http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2170609

BARCA SALOM, F.X. ; ROCA ROSELL, A.; LUSA MONFORTE, G. “Cent anys de l’Escola Industrial de Barcelona (1994-2004): deu etapes”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coords.) (2006) Actes de les VIII Trobades d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: SCHCT, 363-370.

ROCA-ROSELL, A.; LUSA-MONFORTE, G.; BARCA SALOM, F. PUIG-PLA, C. “Industrial Engineering in Spain in the First Half of the Twentieth Century: From Renewal to Crisis” History of Technology, (27) 2006, 147-161.

2007
BARCA SALOM, Francesc X. “Sobre la utilitat de les matemàtiques” . Dins GRAPÍ, P. MASSA, M.R. (2007) Actes de la II Jornada sobre la història de la ciència i l’ensenyament Antoni Quintana Marí. Barcelona: SCHCT, 15-29.

2008
BARCA SALOM, Francesc X. “Quadratura i trisecció a la Barcelona vuitcentista”. Actes d’Historia de la Ciència i de la Tècnica. Núm.1 (2) 2008. 167-179.


2009
BARCA SALOM, Francesc X. “Dreams and needs: The application of isotopes to industry in Spain in the 1960s”. Dynamis, vol. 29: 1-5, 2009, 307-336.

BARCA SALOM, Francesc X. “Ezequiel Calbet i la mesura de l’eclipsi de 1842”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coord) Actes d’història de la ciència i de la tècnica, vol. 2(1), 2009, 31-52.

BARCA SALOM, Francesc X. “Materials per a una història del fred”. Dins BATLLÓ, J. et al. (coord) Actes d’història de la ciència i de la tècnica, vol. 2(1), 2009, 279-298.

 BARCA SALOM, Francesc X. “Innovació en temps de crisi: El cas del comptador de gas de Catalana”. Comunicació presentada a la VIII Jornada d’Arqueologia Industrial de Catalunya. 29-31 d’Octubre de 2009. http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/7200/1/4_COMPTADORGAS_FBARCA.pdf

BARCA SALOM, Francesc X."Divulgació científica per a dames. L'Astronomia des dames de Jérome Lalande. Comunicació presentada a les III Jornades d'Astronomia i Meterologia. Vic, 18 d’octubre de 2009. http://hdl.handle.net/2117/9720


2010
BARCA SALOM, Francesc X. “Un matemàtic i astrònom torellonenc: Onofre Jaume Novellas i Alavau (1787-1849)” AUSA. Vol. XXIV, núm. 163, 2010, 127-149.

BARCA SALOM, Francesc X. “Introducción de innovaciones e implicación social. La Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona en el segundo tercio del siglo XIX”. Eä Revista de Humanidades Médicas & Estudios Sociales de la Ciencia y la Tecnologia. Journal of Medical Humanities  Social Studies of Science and Technology. Vol. I , núm. 3 (abril 2010) p.1-38. (ISSN 1852-4689) http://www.ea-journal.com/art1.3/Introduccion-de-innovaciones-e-implicacion-social.pdf

BARCA SALOM, Francesc X. “Secrecy or Discretion: The Transfer of Nuclear Technology to Spain during the Franco Period. History of Technology, vol. 30, 2010, 179-196.

BARCA SALOM, Francesc X. “Simposio sobre la industria del gas y su evolución científico-técnica”. Revista de Historia Transportes, Servicios y Telecomunicaciones. Núm. 19 desembre de 2010, p.22-25.

BARCA SALOM, Francesc X. (2010) “Presentació de Fàbrica, Taller i Laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1768-1851)”. Barcelona. http://hdl.handle.net/2117/15274

2011
BARCA SALOM, Francesc X. La difusió dels coneixements matemàtics a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Departaments de Matemàtica Aplicada - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de recerca, 2011.

BARCA SALOM, Francesc X. Tres memòries sobre la utilitat de les matemàtiques. Departaments de Matemàtica Aplicada. Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica, 2011. http://hdl.handle.net/2117/12445

BARCA SALOM, Francesc X. ARGOS un reactor a la diagonal. Departaments de Matemàtica Aplicada. Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica. 2011.

BARCA SALOM, Francesc X. (2011) “Los valores en la enseñanza: ¿inmutables o cambiantes?”. En: CELADA, Pablo (ed) Arte y oficio de ensenyar. Dos siglos de perspectiva histórica. XVI Coloquio Nacional de Historia de la Educación. El Burgo de Osma: Universidad de Valladolid, p. 487-496. http://upcbarcelona.academia.edu/francescBarca/Papers/778407/LOS_VALORES_EN_LA_ENSENANZA_INMUTABLES_O_CAMBIANTES

BARCA SALOM, Francesc Xavier; ALAYO MANUBENS, Joan Carles. “La tecnología utilizada en las fábricas de gas españolas”. Quaderns d’història de l’enginyeria, 2011, vol. XII, p. 53-92. http://hdl.handle.net/2099/11716

2012
BARCA SALOM, Francesc X. (2012) “El testament acadèmic de Josep Oriol Bernadet (1811-1860). Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació núm. 19, gener.juny 2012, 155-201.

BARCA SALOM, Francesc X. (2012) “Narcís Vidal i Campderros i l'aurora boreal observada a Barcelona el 1839”..Ausa, vol. 25, núm. 169 (2012), 541-560. http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/258784/346080.

Llibres publicats



LLIBRES

    1993
BARCA, F; MORENO, X. (1993) El dic flotant i deposant del port de Barcelona. Construcció i posada en funcionament. Barcelona: Associació d’Enginyers Industrials. Col·lecció Techne núm. 6.
  
2002
BARCA SALOM, Francesc X  Els inicis de l’enginyeria nuclear a Barcelona. La Càtedra Ferran Tallada (1955-1962) Tesi doctoral dirigida per Guillermo Lusa. Barcelona, 2002. ISBN: 84-699-9289-9. http://www.tesisenxarxa.net/

2005
BARCA SALOM, Francesc X Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló,1787 - Barcelona,1849) Matemàtiques i Astronomia Durant La Revolució Liberal. Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tècnica núm 4. Barcelona:  SCHCT, 2005

2008 
 BARCA SALOM, Francesc X.; GRAUS ROVIRA, Ramon; LUSA MONFORTE, Guillermo; ROCA ROSELL, Antoni; ROSELL COLOMINA; Jaume, VILLAVERDE REY, Montserrat. L’Escola Industrial de Barcelona. Cent anys d’ensenyament tècnic i d’arquitectura. Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, CEIB, 2008.

2009
BARCA SALOM, Francesc X.; PONT ESTRADERA, Maria; PUIG-PLA, Carles; BERNAT, Pasqual (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

2011 
 ALAYO, Joan Carles; BARCA, Francesc X. (2011) La tecnología del gas a través de su historia.  Historia del Gas nº6. Barcelona: Fundación Gas Natural Fenosa; LID. 535p. [ISBN: 978-84-615-4279-6]


CAPÍTOLS DE LLIBRES

1995
BARCA, F; LUSA, G. “Ramón de Manjarrés i de Bofarull (1827-1918): La química agrícola i la professionalització dels enginyers industrials. Dins ROCA, A.; CAMARASA, J.M. (1995) Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. vol. I, 381-423.

BARCA SALOM, Francesc X. “Josep Comas i Solà (1868-1937): L’astronomia de posició” Dins ROCA, A.; CAMARASA, J.M. (1995) Ciència i Tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. vol. II, 793-825

2000
BARCA SALOM, Francesc X. “La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a cos docent”. Dins NIETO, A.; ROCA, A. (2000) La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII i XIX. Història, ciència i societat. Barcelona: IEC. 165-196.

2009
BARCA SALOM, Francesc X.; PONT ESTRADERA, Maria. “Perfeccionar el comerç”. Dins BARCA SALOM, Francesc X.  et al. (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

BARCA SALOM, Francesc X.; PUIG PLA, Carles. “Aprendre a navegar”. Dins: BARCA SALOM, Francesc X.  et al. (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

BARCA SALOM, Francesc X. “Completar la formació en Matemàtiques”. Dins: BARCA SALOM, Francesc X.  et al. (coord) Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851) Barcelona: Cambra de Comerç, 2009.

2010
BARCA SALOM, Francesc.X; LUSA MONTFORTE, Guillermo (2010) “Ensenyament de les Matemàtiques: recepció de noves tendències”. Dins: VERNET, Joan i PARÉS,  Ramon. La ciència en la història dels Països Catalans. Volum: 3 : De l'inici de la industrialització a l'època actual. Publicacions de la Universitat de València, Institut d'Estudis Catalans. 355-396. ISBN:  978-84-370-7677-5.


L'AURORA BOREAL DEL 1839

NARCÍS VIDAL I CAMPDERROS I L’AURORA BOREAL OBSERVADA A BARCELONA EL 1839

Les aurores són uns resplendors que apareixen en el cel a la nit principalment en latituds properes al pol. Se les anomena aurores per la seva semblança amb el naixement del dia i se’ls hi diu boreal si tenen lloc a l’hemisferi nord i austral si apareixen al sud. Les aurores presenten formes i colors molt variats i canvien al llarg de la nit. Poden començar amb un arc que canvia de forma, d’intensitat i de lluentor. Pot ser que es generin ones o rinxols en l’arc o que apareguin uns feixos llargs i prims de llum vertical. Poden produir franges i espirals que tremolin i es moguin en l’horitzó. Tota aquesta activitat tan espectacular pot durar pocs minuts o fins i tot algunes hores donant lloc a una varietat de colors i de formes enorme. Sovint van acompanyades d’un soroll particular que s’assembla al frec d’una peça de seda i de vegades d’una olor característica que recorda la de l’Ozò.
En aquest article recollim les dades sobre l’aurora boreal que va observar, per encàrrec de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l’acadèmic Narcís Vidal i Campderrós a Barcelona el 22 d’octubre de 1839. Analitzem el seu contingut, tot considerant les raons d’aquest encàrrec i les interpretacions que en fa l’autor. Finalment, ens detenim a valorar la difusió de la memòria a través de la premsa tant en el camp científic com en el de divulgació.


 Narcís Vidal i Campderrós and the aurora borealis observed in Barcelona in 1839
Abstract

The aurora borealis is an intense light in latitudes near the poles. It is known as the aurora australis in the southern hemisphere. An aurora is arch-shaped and undergoes intense colour changes. It is often accompanied by a sound resembling that of silk being rubbed and emits an odour characteristic of ozone. Although an aurora usually occurs in high latitudes, it sometimes takes place in lower latitudes.
This paper focuses on the report made by Narcís Vidal i Campderrós (1792-1876), who was commissioned by the Royal Academy of Sciences and Arts of Barcelona to observe the aurora borealis on 22 October 1839 in Barcelona. The significance of the report is analyzed and its diffusion in the press is addressed.  

El text complet a  
AUSA  Vol. 25, Núm. 169 (2012): Astronomia, meteorologia i història. Punt de trobada historiogràfic. p. 541-560 
 http://www.raco.cat/index.php/Ausa/issue/view/19221/showToc

Citeu-lo com:
BARCA SALOM, Francesc X. “Narcís Vidal i Campderros i l'aurora boreal observada a Barcelona el 1839”.Ausa, vol. 25, núm. 169 (2012), 541-560.
http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/258784/346080



dijous, 27 de setembre de 2012

ENTRANYABLE SANTA TECLA 2012




Va ser una festa molt viscuda, amb molta participació i emoció, on la gresca no va estalviar les reivindicacions. Feia anys que no anava a Tarragona per aquestes dates. Raons de treball o motius familiars m’ho havien impedit. Aquest any, però, els canvis en la meva vida personal i professional han propiciat que passés aquest cap de setmana i pogués gaudir de la festa major de Tarragona. Hi havia tants actes que era difícil seguir-los tots, s’havia de triar i jo vaig escollir, com es pot imaginar allò que més m’interessava.
La festa havia començat a principi de setmana, així que els actes inicials, que de ben segur van escalfar l’ambient, no els vaig poder seguir. Novament la feina no m’ho va permetre. Però, el dissabte al matí vaig poder veure L’Entrada de Músics que va consistir en unes actuacions de totes les formacions musicals que intervenien en els diversos actes de l’anomenat Seguici. Aquestes bandes, grallers, sacaires, xeremiers, dolçainers i sonadors feien un recorregut pel casc antic fins la plaça de les cols on interpretaven una peça destacada. 

Banda de Cardona
La primers sorpresa va ser descobrir el gran nombre que hi havia i que estaven formats majoritàriament per joves. La gralla era un dels instruments més tocats, no en va a Tarragona hi ha quatre colles castelleres, però també hi havia sacs de gemecs, altres instruments de vent i fins i tot algun violí.  Però, de tots ells, la que més va lluir va ser la banda de música de Cardona ja que es va posar el públic a la butxaca quan va entrar a la plaça al so de les cançons de la Trinca. L’audiència que a més d’ocupar els carrers adjacents s’asseia a les escales de la Catedral va irrompre en aplaudiments tot demanant una altra cançó.

L’acte va concloure amb la banda municipal que va interpretar el tradicional pasdoble Amparito Roca. Però ni aquest ni un altre pasdoble conegut com Morenito de València van fer cap mena d’ombra al destacat paper de la banda de Cardona no sols en aquest acte sinó també en altres desfilades i processons. Es diria que a la banda de Tarragona li cal inspirar-se en la seva homòloga de Cardona i introduir més innovació en els temes per aconseguir aixecar el clamor popular.

Dames i vells

Un dels espectacles estrella va ser el ball de dames i vells. Val  dir que, d’entrada, el nom no és engrescador, però tanmateix mou molta gent i té la seva gràcia. Sembla un acte antic i carrincló, en canvi és fresc, té enginy i és molt punyent. Aquest espectacle pertany a la recuperació d’uns balls parlats iniciats en el Renaixement per la festa de Corpus i per Santa Tecla i reinstaurat en la dècada dels 80 del segle XX. 


Es tracta de representacions teatrals fetes en carrers o places per un grup d’actors disfressats de personatges masculins i femenins que representen figures destacades de l’esfera política o eclesiàstica local. Semblen representacions de la Commedia dell’Arte on els actors, en aquest cas, reciten en vers crítiques de les institucions i dels personatges públics. El nivell el posaven els actors i director com Oriol Grau i Fermí Fernández coneguts per les seves participacions en programes d’humor de la TV3. Van parlar amb molt d’humor però amb molt sentit crític de l’alcalde, a propòsit de les paneroles i de la seva gestió, de l’arquebisbe i les seves declaracions sobre els matrimonis entre persones del mateix sexe, dels poders civils i militats i també de la independència de Catalunya, que va arrencar aplaudiments entre els assistents. 
Un element de l'ampli bestiari

El que em va semblar simptomàtic és que aquestes representacions en vers es van repetir en actuacions d’altres grups com el Ball de Sant Miquel i els Diables, els parlaments del Ball de Gitanes, el del Ball de Serrallonga i el Ball de Pastorets amb arguments crítics també contundents sobre la realitat social. Vet aquí un exemple molt reduït d’alguns d’aquests versets:
Ball de Pastorets
“Tarragona està patint
Una plaga pestilent,
La d’uns éssers repulsius
I d’aspecte repel·lent
Te’ls trobes pels carrers, places...
Fins i tot a les escoles,
I no es tracta de coloms,
Ni tampoc de paneroles:
És la xusma que ens governa,
Que mereix ser exterminada
Com rates de claveguera
I extingi’s d’una vegada.”
 (Versots del Ball de Sant Miquel i Diables)

Aquestes representacions em van fer veure que la societat tarragonina ja ha deixat de ser la ciutat apàtica que jo recordava de la meva joventut i que ara els joves s’arrelen a les tradicions i s’impliquen en el present per tal d’impulsar-lo cap endavant amb un gran sentit crític.

Seguicis i processons
Ball de Turcs i Cavallers
El Seguici Popular va desfilar en diverses ocasions entre les qual i més destacada la processó on es treu el tabernacle del braç incorrupte de Santa Tecla. Aquest Seguici de vegades desfilava i d’altres feia actuacions de lluïment i estava compost per un bon nombre de grups diversos que mostraven la relació de la societat tarragonina amb les seves veïnes del nord i del sud. Hi havia diversos grups de diables, i tot un ampli bestiari com l’Aliga, la Mulassa i la Cucafera. No van faltar trabucaires i diversos grups de ball com el de Pastorets i el de Gitanes, dels quals ja n'he parlat abans. El ball dels Cossis i les representacions al·legòriques dels Set Pecats Capitals que posaven alegria i humor.
Ball de Valencians
També va lluir pels seus vestits el ball de Turcs i Cavallers, que em va recordar els moros i cristians d’Alcoi. Aquest lligams amb el País Valencià es veia també al ball de Valencians i la Moixiganga, que rememoren l’origen dels castells. I no van faltar els tradicionals Magí de les timbales, els gegants, amb el negrito i la negrita, els capgrossos, que a Tarragona en diuen nans, el ball de bastons i les colles castelleres al complet. 

El diumenge 23, dia de la festivitat de Santa Tecla, el Seguici va sortir a mitja tarda i va recórrer uns carrers del casc antic per anar a la Catedral a la recerca del tabernacle amb el braç de la santa i incorporar totes les autoritats civils, militar i per suposat religioses. En aquest moment es va tornar a repetir el mateix incident que vaig poder veure a l’estiu per les festes de Sant Magí. Davant de la porta principal de la Catedral es va situar un grup de persones indignades amb pancartes de crítica a l’alcalde, al cardenal i de retruc a la classe política en general. 
No va haver violència, un bon destacament de mossos d’esquadra i de guàrdia urbana s’encarregaren de mantenir l’ordre, més alterat pels petards dels diables que pels crits dels indignats. L’alcalde, que lluïa un ampli somriure amb tot el consistori, degudament endiumenjats, van accedir a la Catedral i una estona després sortia el braç de la santa acompanyat per tota la cúria i  per les autoritats al darrera. Fou a les hores que alguns ciutadans, no precisament dels manifestants, increparen a l’alcalde fins al punt que el somriure se li va quedar congelat. 

El somriure de l'Alcalde
No faré valoracions d’aquests actes, solament vull destacar que en aquí també es veu que alguna cosa es mou a Tarragona, una ciutat on l’alcalde te’l podies creuar pel carrer perquè era un ciutadà més. Ara, segurament ens el trobarien, però acompanyat d’uns guàrdies de seguretat. Malaguanyades aquelles autoritats democràtiques que no generen afecte i simpatia entre els electors. Cal que pensin en fer les maletes aviat. No creguin que vull posar més llenya al foc. Aquest ja hi era a la cercavila del dissabte, a la processó del diumenge, al castell de focs, al correfoc i a la traca final del dilluns. 


Potser tenia una imatge de les festes de Santa Tecla de fa quinze o vint anys. Per això, la sorpresa va ser molt gran. Molts actes, molta gent i el que és més important molta participació activa de grups diversos. No calia cercar grans noms, ni actuacions singulars, els grups locals cobrien amb escreix les expectatives.