Tarragona ens sorprèn
cada dia. Des de fa uns anys el Museu d’Història i l’Ajuntament d’aquesta
ciutat mediterrània organitzen una sèrie de visites teatralitzades dels
monuments romans i no romans sota el nom de Tarraco Viva. Aquests actes, un
entremig entre la cultura i l’esbarjo, solen anar adreçats als turistes per tal
de revitalitzar l’economia de la ciutat.
No obstant, aquest
any hi ha alguns d’aquests actes que van un xic mes enllà. M’estic
referint a les xerrades que duen el títol de Els colors d’August. No es tracta
d’una representació teatralitzada més o menys ben documentada, es tracta d’una
ponència sobre un treball de recerca rigorós dut a terme per gent molt preparada.
Uns arqueòlegs i
restauradors han agafat l’escultura d’August i l’han pintat com creuen que era
en el seu moment. Ho han fet basant-se en la escultura de bronze que hi ha al
Passeig Arqueològic, una peça regalada per Mussolini a la ciutat, que era còpia
de l’original de marbre trobat fa cent cinquanta anys a Roma a Prima Porta i
que ara es conserva al Vaticà.
Els autors d’aquest
treball de recerca, MV Arte i Argos serveis culturals, ens expliquen que
aquesta estàtua en ser trobada fou netejada de manera que es va eliminar bona
part dels seus colors. No obstant hi quedaven algunes petites restes de colors que són
els que ja havien permès de fer una primera interpretació de la seva policromia.
Aquests experts
tarragonins, convenientment preparats en coneixements tècnics i històrics han
fet una nova interpretació que presenten com molt més ajustada a la realitat ja
que no sols l’han basat en les restes de pintura sinó en les policromies i iconografies
de l’època grega i romana tant anteriors com posteriors a l’escultura que
Livia, esposa d’August, va encarregar per venerar com a deu qui havia governat
l’Imperi.
Sobre la tècnica
pictòrica emprada en aquesta reconstrucció, els autors expliquen que han donat
diverses capes de colors diferents. Per exemple la pell l’han pintat primer de
verd, a sobre de groc i finalment d’un color similar a la carn. Tot això per
seguir les tècniques pictòriques emprades en altres escultures d’època grega i
romana i continuades pels bizantins.
Crec que el treball
que han fet es molt seriós i que mereix ser presentat en cercles especialitzats
per tal que se li faci el reconeixement que es mereix. Enhorabona als investigadors pel seu treball.
