dimarts, 19 d’agost del 2014

NOUS COLORS PER A L’AUGUST DE PRIMA PORTA



 

Tarragona ens sorprèn cada dia. Des de fa uns anys el Museu d’Història i l’Ajuntament d’aquesta ciutat mediterrània organitzen una sèrie de visites teatralitzades dels monuments romans i no romans sota el nom de Tarraco Viva. Aquests actes, un entremig entre la cultura i l’esbarjo, solen anar adreçats als turistes per tal de revitalitzar l’economia de la ciutat.
No obstant, aquest any hi ha alguns d’aquests actes que van un xic mes enllà. M’estic referint a les xerrades que duen el títol de Els colors d’August. No es tracta d’una representació teatralitzada més o menys ben documentada, es tracta d’una ponència sobre un treball de recerca rigorós dut a terme per gent  molt preparada. 


Uns arqueòlegs i restauradors han agafat l’escultura d’August i l’han pintat com creuen que era en el seu moment. Ho han fet basant-se en la escultura de bronze que hi ha al Passeig Arqueològic, una peça regalada per Mussolini a la ciutat, que era còpia de l’original de marbre trobat fa cent cinquanta anys a Roma a Prima Porta i que ara es conserva al Vaticà.
Els autors d’aquest treball de recerca, MV Arte i Argos serveis culturals, ens expliquen que aquesta estàtua en ser trobada fou netejada de manera que es va eliminar bona part dels seus colors. No obstant hi quedaven algunes petites restes de colors que són els que ja havien permès de fer una primera interpretació de la seva policromia.
Aquests experts tarragonins, convenientment preparats en coneixements tècnics i històrics han fet una nova interpretació que presenten com molt més ajustada a la realitat ja que no sols l’han basat en les restes de pintura sinó en les policromies i iconografies de l’època grega i romana tant anteriors com posteriors a l’escultura que Livia, esposa d’August, va encarregar per venerar com a deu qui havia governat l’Imperi. 
 
Sobre la tècnica pictòrica emprada en aquesta reconstrucció, els autors expliquen que han donat diverses capes de colors diferents. Per exemple la pell l’han pintat primer de verd, a sobre de groc i finalment d’un color similar a la carn. Tot això per seguir les tècniques pictòriques emprades en altres escultures d’època grega i romana i continuades pels bizantins.
Crec que el treball que han fet es molt seriós i que mereix ser presentat en cercles especialitzats per tal que se li faci el reconeixement que es mereix.  Enhorabona als investigadors pel seu treball.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Els primers anys de la construcció de la Sagrada Família

Al 1890 les imatges els indican que tot just havien començat les obres.


 Les imatges ens mostren les obres el primers anys. Al 1906 havien començar la façana de la glòria.
 Al 1912 ja havien començat a aixecar les quatre torres de la façana de la glòria
 Una obra que estem veient es va aixecar en vida de Gaudí. La seva mort en 1926 va ser un fort cop per aquesta obra.
Cent anys després la Sagrada Família és un temple molt més acabat gràcies a la tossuderia de la societat.
 

A veure si en pocs anys la podem veure enllestida.

diumenge, 6 de juliol del 2014

Histories tarragonines


Dues imatges del dia de cap d'any de 1915 davant de l'Ajuntament de Tarragona
  
Una hissada de bandera en front de multituds i una cantada de l'Orfeó Tarragoní a la porta de l'Ajuntament. Un bon inici d'any.


Auca de la politica catalana el 1914

No se si podem dir que hagi canviat gaire. L'auca que adjuntem va ser publicada a la Campana de Gràcia i ens indica algunes coses que encara ens semblen vigents


dilluns, 21 d’abril del 2014

HISTÒRIES CIENTÍFIQUES BARCELONINES DE FA CENT ANYS



L’OBSERVATORI FABRA

Fa cent anys que l’Observatori Fabra s’equipava amb uns aparell nous per determinar la sismologia. Es tractava del microsismògraf Vicentini que havia regalat l’Ajuntament, dos pèndols bifilars Mainka adquirits per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un d’elèctric sistema Wiechert per trametre l’hora internacional de manera exacta. Eduard Fontserè (1870-1970) i  Ramon Jardí (1881-1972) van ser els dos científics que se’n feren càrrec. La premsa gràfica en donava fe amb aquesta imatge. La Il·lustració Catalana (17 de 1914, p.305 ).


LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES I ARTS DE BARCELONA 

El 31 d’Octubre de 1914 a la RACAB es va fer la sessió inaugural del curs 1914-1915 en la qual es va lliurar el premi Agell al Dr Marian Faura i Sans per la monografia titulada Prodomus palaezoicus Florae et Faunae fossiliuna Cataloniae. Aquesta obra contenia i descrivia unes 300 fotografies de diferents fòssils trobats a Catalunya. La Il·lustració Catalana (8 de Novembre de 1914, p.587 ).


LA SOCIETAT ASTRONÒMICA DE BARCELONA

La Societat Astronòmica de Barcelona va fotografiar el transit de Mercuri pel Sol. Aquest fet va succeir el dia 7 de Novembre i el temps va acompanyar de manera que es van poder agafar imatges simultàniament a Barcelona i València. Hi va intervenir Ignasi Tarragona, catedràtic de la Universitat de València, i Salvador Raurich (1869-1945), que aleshores exercia de secretari de la Societat, des de Barcelona ajudat per J.M. Francolí. No era, però, el primer cop que es feia això. Raurich ja havia fet el mateix per primer cop al 1907 des de Barcelona. Ara però en fer-ho des de dues ciutats els resultats esdevenien més interessants ja que permetien un estudi comparatiu. La Il·lustració Catalana (15 de Novembre de 1914, p.609 ).

HISTORIES TARRAGONINES



De petit em portaven a jugar al Parc Saavedra i molts cops m’havia mirat el bust enfilat sobre un alt pedestal que presidia el centre. L’estàtua, obra de Julio Antonio, corresponia a Eduard Saavedra Moragas (1829-1912) un tarragoní  il·lustre. Saavedra era enginyer de camins i arabista. Una mescla aquesta d’enginyer i historiador que sembla que es repeteix al llarg de generacions. Que deuen tenir aquestes dues disciplines per anar de la ma? Potser el que li manca a una, li sobra a l’altra. Per be que totes dues són necessàries per a la vida.


Com enginyer, Saavedra va escriure: Lecciones sobre la resistencia de materiales (1853); Instrucciones sobre la estabilidad de las construcciones (1866); entre els seus escrits sobre temes arabistes hi trobem Escritos de los musulmanes sometidos al domínio cristiano (1872); Estudios sobre la invasión de los árabes en España (1892); I sobre el nou mon destaca el seu escrit: Ideas de los antiguos sobre las tierras atlánticas (1892). Va treballar com a enginyer de camins a Sòria on hi va descobrir les runes de Numància i la via romana de Uxama a Augustóbriga (és a dir del Burgo de Osma a Muro de Agreda). Posteriorment va ser professor de Mecànica a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid. També va treballar per a la Companyia de Ferrocarril de Palència a Ponferrada i va fer el projecte de la línia de Torralba a Sòria. Va presidir de la Real Academia de la Historia a Madrid i fou un dels redactors de la Bibliografía Colombina. Hi trobareu més dades biogràfiques a  


MAÑAS MARTÍNEZ, José (2007) «Eduardo Saavedra y su entorno». Ingeniería y Territorio,  79,  86-89.  http://www.ciccp.es/revistait/textos/pdf/13-Jos%C3%A9%20Ma%C3%B1as%20Mart%C3%ADnez.pdf

Quan jo hi anava a jugar, amb pocs anys i acompanyat del meu avi Maties, l’estàtua en tenia prop dels cinquanta anys. Actualment podem dir que és centenària ja que havia estat inaugurada el 1914 com ens ho indica la imatge apareguda a la revista La Il·lustració Catalana (21 juny 1914, p.388 ).

DE CENTENARIS I ALTRES COMMEMORACIONS



2014, any de centenaris i tricentenaris. Aquí podeu veure dues imatges del centenari de les inauguracions de la Biblioteca de Catalunya i de l’Escola del Treball, dues obres de la Mancomunitat de Catalunya. 


Les imatges van aparèixer publicades a la revista La Il·lustració Catalana (7 de juny 1914, p. 347, 350 ). Com ja us haureu adonat no és una primícia i segurament ja les havíeu vist abans, però potser no sabíeu que ja havien estat publicades en aquesta revista. Per aquells dies es posava la primera pedra del monument a Verdaguer que hi ha a la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Sant Joan.
El Bisbe Torras i Bages ho beneïa mentre un nen de l’Escola Mossèn Cinto hi llençava una palada de ciment.


divendres, 21 de febrer del 2014

LES PUBLICACIONS DE L'ANY PASSAT




 


CAPÍTOLS DE LLIBRES

2013

BARCA SALOM, Francesc.X; POCH PARES, Agustí (2012) “Física nuclear para la formación de ingenieros”. Dins: HERRAN, Nestor; ROQUÉ, Xavier. La física en la dictadura: fisicos, cultura y poderen España (1939-1975). Barcelona: Universitat Autònoma. 193-218.  


BARCA SALOM, Francesc X.; ALAYO MANUBENS, Joan Carles (2013) “La introducción del gas de alumbrado”. Dins SILVA SUAREZ, Manuel (ed.) Técnica e ingeniería en España. El ochocientos de las profundidades a las alturas, Zaragoza: Real Academia de Ingeniería, Institución Fernando el Católico. Prensas de la Universidad, Vol. VIII, 367-402


ARTICLES

2013 

BARCA SALOM, Francesc X. (2013). “The art of ventilation in Barcelona in the second half of the XIX century”. Comunicació al 39th Meeting of ICOHTEC, Barcelona 2012. http://hdl.handle.net/2117/17389  

BARCA SALOM, Francesc X. (2013). “Ovens of manufactured gas: the incorporation of new technologies in Spanish gasworks (1842-1960)” GRHCT - Grup de Recerca d´Història de la Ciència i de la Tècnica - Reports de recerca http://hdl.handle.net/2117/17390   

BARCA SALOM, Francesc X. (2013), “Noves tècniques de calefacció a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX”, Actes d’història de la ciència i de la tècnica,  5, 85-115 http://revistes.iec.cat/index.php/AHCT/article/view/65816/pdf_475
 http://hdl.handle.net/2117/21477 



BARCA SALOM, Francesc X. (2013) "La nova història cultural en la història de la ciència a Catalunya". 2013. http://hdl.handle.net/2117/19972 
 
2014

BARCA SALOM, Francesc X. (2014),“Health and confort in the XIX century: the case of heating and ventilation in Barcelona” http://hdl.handle.net/2117/21473