De petit em portaven a jugar al Parc Saavedra
i molts cops m’havia mirat el bust enfilat sobre un alt pedestal que presidia
el centre. L’estàtua, obra de Julio Antonio, corresponia a Eduard Saavedra Moragas (1829-1912) un
tarragoní il·lustre. Saavedra era
enginyer de camins i arabista. Una mescla aquesta d’enginyer i historiador que
sembla que es repeteix al llarg de generacions. Que deuen tenir aquestes dues
disciplines per anar de la ma? Potser el que li manca a una, li sobra a
l’altra. Per be que totes dues són necessàries per a la vida.
Com enginyer, Saavedra va escriure: Lecciones
sobre la resistencia de materiales (1853); Instrucciones sobre la
estabilidad de las construcciones (1866); entre els seus escrits sobre
temes arabistes hi trobem Escritos de los musulmanes sometidos al domínio
cristiano (1872); Estudios sobre la invasión de los árabes en España
(1892); I sobre el nou mon destaca el seu escrit: Ideas de los antiguos
sobre las tierras atlánticas (1892). Va treballar com a enginyer de camins
a Sòria on hi va descobrir les runes de Numància i la via romana de Uxama a
Augustóbriga (és a dir del Burgo de Osma a Muro de Agreda). Posteriorment va
ser professor de Mecànica a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid. També va
treballar per a la Companyia de Ferrocarril de Palència a Ponferrada i va fer el
projecte de la línia de Torralba a Sòria. Va presidir de la Real Academia de la
Historia a Madrid i fou un dels redactors de la Bibliografía Colombina. Hi
trobareu més dades biogràfiques a
MAÑAS MARTÍNEZ, José (2007) «Eduardo Saavedra
y su entorno». Ingeniería y Territorio, 79, 86-89. http://www.ciccp.es/revistait/textos/pdf/13-Jos%C3%A9%20Ma%C3%B1as%20Mart%C3%ADnez.pdf
Quan jo hi anava a jugar, amb pocs anys i
acompanyat del meu avi Maties, l’estàtua en tenia prop dels cinquanta anys.
Actualment podem dir que és centenària ja que havia estat inaugurada el 1914 com
ens ho indica la imatge apareguda a la revista La Il·lustració Catalana
(21 juny 1914, p.388 ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada