dilluns, 21 d’abril de 2014

HISTORIES TARRAGONINES



De petit em portaven a jugar al Parc Saavedra i molts cops m’havia mirat el bust enfilat sobre un alt pedestal que presidia el centre. L’estàtua, obra de Julio Antonio, corresponia a Eduard Saavedra Moragas (1829-1912) un tarragoní  il·lustre. Saavedra era enginyer de camins i arabista. Una mescla aquesta d’enginyer i historiador que sembla que es repeteix al llarg de generacions. Que deuen tenir aquestes dues disciplines per anar de la ma? Potser el que li manca a una, li sobra a l’altra. Per be que totes dues són necessàries per a la vida.


Com enginyer, Saavedra va escriure: Lecciones sobre la resistencia de materiales (1853); Instrucciones sobre la estabilidad de las construcciones (1866); entre els seus escrits sobre temes arabistes hi trobem Escritos de los musulmanes sometidos al domínio cristiano (1872); Estudios sobre la invasión de los árabes en España (1892); I sobre el nou mon destaca el seu escrit: Ideas de los antiguos sobre las tierras atlánticas (1892). Va treballar com a enginyer de camins a Sòria on hi va descobrir les runes de Numància i la via romana de Uxama a Augustóbriga (és a dir del Burgo de Osma a Muro de Agreda). Posteriorment va ser professor de Mecànica a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid. També va treballar per a la Companyia de Ferrocarril de Palència a Ponferrada i va fer el projecte de la línia de Torralba a Sòria. Va presidir de la Real Academia de la Historia a Madrid i fou un dels redactors de la Bibliografía Colombina. Hi trobareu més dades biogràfiques a  


MAÑAS MARTÍNEZ, José (2007) «Eduardo Saavedra y su entorno». Ingeniería y Territorio,  79,  86-89.  http://www.ciccp.es/revistait/textos/pdf/13-Jos%C3%A9%20Ma%C3%B1as%20Mart%C3%ADnez.pdf

Quan jo hi anava a jugar, amb pocs anys i acompanyat del meu avi Maties, l’estàtua en tenia prop dels cinquanta anys. Actualment podem dir que és centenària ja que havia estat inaugurada el 1914 com ens ho indica la imatge apareguda a la revista La Il·lustració Catalana (21 juny 1914, p.388 ).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada