Reflexions sobre la imbecil•litat

 

Jonathan Swift

L’article d’Umberto Eco “El dilema de l’assassí a la porta” que publica el diari Ara de 20 de gener de 2012 (p.24) és molt interessant. Eco basa les seves reflexions en dues obres antigues però poc conegudes: Jonathan Swift, L’art de la mentida política (1712) i Immanuel Kant, Sobre el suposat dret de mentir per motius altruistes (1797).
Totes dues tracten potser de manera molt ingènua un tema que no ha deixat d’estar de candent actualitat dins el mon de la política i també en qualsevol activitat de la vida de la resta dels mortals. El tema se centrava en una lluita entre els moderats i rigoristes segons es considerés si era admissible la mentida en alguns casos o si per contra no s’havia de mentir mai. Us recomano la lectura.
Recolliré les darreres línies d’aquest article perquè ens serveixin de reflexió, com li serveix al mateix Umberto Eco:

“La imbecil•litat sempre m’ha fascinat, però veure que en els escrits dels grans homes hi apareixen manifestacions d’imbecil•litat és com experimentar una visió redemptora: el fet que fins i tot els genis puguin dir bestieses és una gran font de consol per a tots nosaltres, que cada dia dubtem del nostre sentit comú”. 

Qui no es consola és perquè no vol.

 

Immanuel Kant