Fa uns set anys que
l’historiador Josep Fontana escrivia a propòsit dels efectes de la
globalització sobre el desenvolupament el paràgraf que recullo
aquí. El tema tractat i el mateix paràgraf son de gran vigència ara i aquí. Per
comprendre el que dic sols caldria que hi féssiu algunes substitucions al text.
En lloc de Somàlia poseu-hi Espanya.
“Fins cap 1970,
Somàlia era autosuficient en matèria d’alimentació. El 50% de la seva població
es dedicava a la ramaderia nòmada i fins 1983 el ramat proporcionava el 80%
dels ingressos de les seves exportacions, adreçades sobretot a Aràbia Saudita i
als emirats del Golf. Tot va començar quan l’FMI els va imposar un programa
d’austeritat que estava destinat a reunir recursos per pagar el deute exterior
que tenien, en especial amb el mateix FMI. D’entrada es va obligar el govern a
disminuir tota la despesa, per exemple la sanitària i l’educativa (la població
escolaritzada va minvar el 41% entre 1981 i 1989).
Els salaris dels funcionaris
es van reduir del 90% -el 1989 el salari mitjà al sector públic era d’uns 3
dòlars al mes- i la solució que es va proposar al govern per remeiar-ho va
ésser la d’augmentar els salaris dels funcionaris però acomiadant el 40% dels
que hi havia, per manera de mantenir estable el total assignat a aquesta
despesa. En aquestes condicions de destrucció de l’administració i
d’abandonament de la prestació de serveis socials no té res d’estrany que
l’estructura de l’estat acabés desfent-se (això passaria a qualsevol lloc del
mon i no solament a Àfrica)” FONTANA, J. (2006). La construcció de la identitat. Barcelona: Ed. Base, 72-73.
Després de llegir
això em pregunto: cap a on ens porten els nostres polítics? Si aquestes mesures
ja han estat aplicades abans i van produir resultats funestos, com és que
insisteixen? Que pretenen, convertir-nos en els nous esclaus de l’Unió Europea?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada