Fanals i palmeres
arrencats i xemeneies desplomades van ser les conseqüències de la gran ventada
que va patir Barcelona el Febrer de 1915. La climatologia es va endur també
dues víctimes mortals.
Segons un comunicat
de l’Observatori Fabra la ventada havia estat tan forta que havia superat el
màxim de 40 m/s (144 km/h)
i arran d’això l’anemòmetre s’havia espatllat.
Cal tenir en compte
que els vents es classifiquen en moderats (velocitat mitjana entre 21 i 40 km/h), forts (velocitat
mitjana entre 41 i 70 km/h),
molt forts (velocitat mitjana entre 71 i 120 km/h) i huracanats (velocitat mitjana major de 120 km/h)
La nota, escrita
per Eduard Fontserè és prou eloqüent i ens indica que els dies 22 i 23 de
febrer de 1915 hi hagué a Barcelona un autèntic huracà amb velocitats superiors
als 120 km/h:
“Como se comunicó en la semana anterior, el día 22 a las 12 horas, la
velocidad excedió de 40
metros por segundo, quedando el aparato fuera de
servicio hasta el dia 22 a
las 19 horas, en que fue reparado. Otro máximo de 34 metros por segundo
ocurrió el dia 23 a
las 19 horas.”(El Diluvio
4-03-1915)
La revista gràfica La
Il·lustració Catalana recollia les imatges espectaculars de les destrosses
produïdes pel vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada