diumenge, 6 de setembre de 2015

L’ONZE DE SETEMBRE DE 1915


Com va ser l’onze de setembre de fa cent anys?  Els diaris de l’època ens donen una resposta a aquesta pregunta. En ells hem trobat quin era el sentir popular en aquell  moment. Aquest sentiment girava al voltant de la commemoració dels fets del 1714. Però també com ens diu el Poble Català volia ser “la festa patriòtica on els catalans trobin encoratjament per a continuar l’obra de la reconstitució de la Pàtria”. La Veu de Catalunya va dedicar la primera plana a la memòria dels herois del 1714 i va aprofitar per comparar la Catalunya del 1714 amb el que succeïa a Bèlgica, ocupada per Alemanya, degut a la Primera Guerra Mundial i vaticinava als belgues un futur semblant al que havien sofert els catalans dos-cents anys abans:

“Per això un hom, davant del cas de Bèlgica no sap fer-se gaires il·lusions respecte a la sort final d’aquell país. Les potències fortes, quan arriba l’hora d’entendre’s solen prescindir dels sacrificis cavallerescs com el de Catalunya en 1714 i el de Bèlgica als dos segles cabals”,

Amb aquest sentiment es va dur a terme els actes centrals de la diada que varen concentrar-se en l’ofrena floral, en sessions literàries i patriòtiques i en el descobriment d’una placa commemorativa.



L’ofrena floral, tradicional, havia canviat de lloc atès que l’estàtua de Rafel Casanova, obra de l’escultor Rossend Nobas i Ballbé (1849-1891), s’havia traslladat des del costat de l’Arc de Triomf en el passeig de Sant Joan, on havia estat ubicada fins aleshores, fins al nou emplaçament situat a la cruïlla dels carrers Ali-Bey i Ronda de Sant Pere. Un acord municipal del 2 de juliol de l’any anterior havia aprovat el seu trasllat per iniciativa de les associacions patriòtiques. Aprofitant el trasllat i per donar-li relleu, l’arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949) havia dissenyat un basament que estava decorat amb uns alt relleu de Josep Llimona (1864-1934) en el que es representava una matrona (Catalunya) que allarga la ma al poble animant-lo a reconquerir les llibertats. Cal afegir que el 1915 el trasllat estava fet, però el conjunt encara no estava acabat i no es va inaugurar fins l’any següent. Tot i així fou en aquest nou emplaçament on es va fer l’ofrena floral.

La nit anterior es varen celebrar els actes en les diferents associacions. Així el Centre Autonomista de Dependents de Comerç i de la Indústria va celebrar una vetllada patriòtica en la qual es van llegir poemes de Manel Serra i Moret (1884-1963), hi va haver parlaments de l’Associació Catalana de Beneficència i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. En acabar els assistents van entonar Els Segadors. També l’Ateneu Obrer Català de Sant Martí van celebrar una altra festa amb un parlament de Lluis Jover Nonell (1890-1984) i amb la representació de l’obra de teatre “Un jefe de la Coronela” d’Anton Ferrer i Codina (1832-1905). En el entreacte el Quintet Casanova va interpretar unes sardanes. Per la seva banda, el Centre Regionalista de Sarrià va commemorar l’onze de setembre amb una vetllada patriòtica en la qual es va representar el drama històric “L’últim Conseller, En Rafel Casanova” de Joaquim Ayné Rabell (1867-1936) i tot seguit Ramon Amenós va amenitzar la vetllada cantant algunes cançons.

Al vespre, sortint de la vetllada de la Associació de Dependents de la Industria i del Comerç uns joves van anar al monument de Rafel Casanova i es van trobar envoltats per  la policia que va carregar contra ells a bastonades i cops de sabre. Hi va haver un jove ferit. La premsa de Barcelona recriminava l’acte i criticava l’actuació policial, en canvi la premsa de Madrid en concret el diari La Epoca explicava l’incident d’una altra manera i justificava l’actuació policial pel fet que el jove havia cridat “Visca Catalunya Lliure” i al ser detingut els companys seus el defensaren enfrontant-se a la policia i també foren detinguts.

Des de primera hora del matí, tot i la lleugera pluja que hi va caure, van començar les ofrenes florals de diverses institucions. Durant tot el matí es van comentar els successos de la nit anterior a l’11 de setembre en la qual uns policies injustificadament van promoure desordres. La Veu de Catalunya va demanar al governador que ho castigués:

“no hi ha dret que els que cobren sou per mantenir l’ordre públic siguin els primers a pertorbar-lo i que amarats amb una credencial del Govern Civil puguin insultar als ciutadans pacífics amb paraules grolleres pròpies solament dels bordells més infectes”



Durant tot el dia les diverses comissions i entitats van dipositar les seves corones de forma que ja a les nou del matí l’estàtua estava gaire bé coberta de flors. Mes tard hi va haver l’ofrena de l’Ajuntament presidida pel tinent d’alcalde Sr. Matons al que acompanyaven altres regidors custodiats pel cap de la guàrdia urbana. Després de dipositar les flors el Sr Matons va pronunciar un discurs patriòtic que fou agraït pel secretari de la Lliga Regionalista, Ferran Agulló Vidal (1863-1933) amb unes paraules de resposta. Durant tot el dia nombrosos grups de persones s’aturaven davant de l’estàtua i  diverses personalitat del nacionalisme català rendiren tribut als màrtirs del 1714. Van portar corones de flors L’Ateneu Obrer Català de Sant Martí, El Foment Autonomista Català i l’Escola Catalana Mossèn Cinto. També hi van anar nens de les Escoles Catalanes de la Sagrada Família a dipositar una corona. Entre els que dipositaren flors hi havia un pare i la seva filla d’origen Belga que feien homenatge a Catalunya. Aquell any els diaris constaven que també hi havia hagut més dones que havien participat en l’ofrena floral.

Els incidents succeïts la nit anterior es van repetir al llarg del dia següent. Una colla de policies de la secreta ordenaren a la gent retirar-se i començaren a donar bastonades a tort i a dret. Davant dels aldarulls vingueren molts més policies i van ordenar a la gent retirar-se. Els organitzadors van comunicar a la policia que tenien autorització per celebrar aquest acte i aquesta els va respondre que no podia permetre que la gent s’estacionés ni que es formessin grups. Finalment, davant dels aplaudiments de la gent, la policia va acceptar que les ofrenes continuessin sempre que no hagués ni crits, ni cants, ni cap altra alteració pública. Les càrregues policials van succeir dues o tres vegades durant el dia 11. Tractaven d’impedir que els ciutadans poguessin contemplar la col·locació de les ofrenes florals.

Al vespre, però van tornar a haver incidents amb la policia i hi va haver càrrega policial i algun detingut empaitat i apallissat. Com va ser el cas de  Daniel Cardona i Civit (1890-1943) que  havia estat president de la Joventut Catalanista. El Poble Català del dia 12 considerava l’actuació policial de “conducta inqualificable dels agents de l’autoritat”  i afirmava que:

“atropellar a pacífics ciutadans que no cometen altre delicte que reunir-se a l’entorn d’una estàtua per a tributar en silenci un homenatge als seus records, té la importància d’un atropell per l’autoritat quan deuria ésser exemple de moderació respectant a tots els ciutadans”.

El Governador Civil Sr. Rafael Andrade, però, va justificar les detencions perquè segons ell, l’acte prenia el caire de manifestació no autoritzada i, per això, la força pública va haver de donar un toc d’atenció a fi d’evitar complicacions.


El dia 12, al Fossar de les Moreres es va descobrir una placa commemorativa. A l’acte van assistir representants de l’Ajuntament i de la Diputació i la Banda Municipal. Però sembla que poc públic. Els diaris ho atribueixen a un error en l’hora anunciada que era les 11 del matí i finalment l’acte es va avançar una hora. A més els carrers del voltant estaven presos per la policia fins el punt d’impedir el pas del públic.

Els promotors de l’acte van ser els membres de la Junta de “Els Nets dels Almogàvers” els quals van situar la làpida a nivell del primer pis del núm. 6 de la plaça coberta amb una bandera catalana. Els veïns havien guarnit els balcons amb senyeres i domassos  per donar relleu a l’acte. Va ser el president de la Unió Catalanista Domènec Martí i Julià (1861-1917) qui es va encarregar de descobrir la làpida i el que va dirigir unes paraules als assistents. Després, adreçant-se al representant de l’Ajuntament Sr. Matons, va lamentar que no hagués assistit tot el ple de la corporació a un acte commemoratiu d’un acte heroic de ciutadans que van perdre la vida en defensa de la ciutat. La làpida portava la inscripció:
 


“Als màrtirs anònims del MDCCXIV.
Al Fossar de les Moreres
no s’enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.
Els Nets dels Almogàvers”

Sembla que no tots els òrgans oficials van rebre de bon grat aquest acte. El diari  Poble Català recull les paraules del governador Rafael Andrade que qualificava als catalanistes de “gent tant tonta que fins posa làpides als herois anònims”.
Després de cent anys, sembla que hi ha hagut canvis quant a la participació ciutadana i a les actuacions policials. Encara que hi ha formes d’actuar i declaracions que diríem que malauradament es continuem mantenint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada