Sala d'actes del Club Muntanyenc
Els centres excursionistes a Catalunya van tenir un paper considerable
en desvetllar i difondre l’interès per les ciències naturals, principalment en
el darrer terç del segle xix. Val
a dir que la historiografia tradicional havia fet una excessiva valoració del
paper de l’excursionisme com a substitut d’institucions científiques.
Tanmateix, aquesta idea va ser degudament matisada per Jordi Martí Hennenberg a
L’excursionisme científic (Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1994) on
afirmava que els principals científics no consideraven les associacions
excursionistes com a centres on es pogués dur a terme una recerca seriosa.
Sala de lectura del Club Muntanyenc
El Centre Excursionista de Catalunya fou, tal vegada la institució més
rellevant i la que feu una major difusió científica a través del seu butlletí.
No obstant, ens centrarem en un altre centre possiblement menys conegut que va
ser el Club Muntanyenc, el qual va presidir des de 1908 el metge Baltasar
Serradell i Planella (1871-1930).
Afamat col·leccionista, Serradell va aplegar una col·lecció de minerals
i fòssils molt important amb la qual es va proposar de crear un museu, posar-lo
a l’abast de les persones interessades i promoure l’estudi i difusió científica.
La Il·lustració Catalana de desembre de 1915 dedicava unes pàgines a
aquest Club i al seu museu sota el títol: “La ciència a Catalunya. Un nou Museu
de Ciències Naturals”
Baltasar Serradell
El Club Muntanyenc va ser creat el 1906 per alguns seguidors de Norbert
Font i Sagué, el qual havia impartit classes
de geologia als Estudis Universitaris Catalans i havia completat els seus
ensenyaments amb algunes excursions. Entre els seus deixebles hi era,
evidentment, Baltasar Serradell.
L’article de la Il.lustració Catalana ens explica els canvi
d’orientació del Club que als primers anys era més catalanista i que amb la
incorporació de nous socis prenia una nova direcció:
“Y arreu per Catalunya’ls
seus socis anaren predicant idees de reivindicacions y a la maynada dels pobles
visitats se’ls feya regalo de llibres de contes y auques de redolins y banderes
y barretines, per atraures la simpatia llur y parlarloshi, infiltrantlos idees
d’alts sentiments de Patria. Passaren aquells moments de activitat y agitació.
Integraren el Consell Directiu del Club altres elements que, tot y sentint com
els antecessors els mateixos anhels y professant la mateixa estima a Catalunya,
cregueren que la feyen més forta, més interessant a altres gents, més digna,
estudiant per posarse en condicions de crearli una aureola de repòs, de tranquilitat,
d’estudi, pel que’s faria altre cop rica y plena” [sic!].
Aquest canvi d’actitud la recollia Alexandre Gali a Història de les
Institucions i del moviment cultural a Catalunya (Barcelona: vol. X, 1983).
Galí explicava que l’entrada de membres poc afectes a les idees catalanistes que
impregnaven els inicis del Club va fer incompatible que aquest continués sent
filial de la Unió Catalanista i arran d’això alguns dels socis com els germans
Coromines se’n varen separar.
Laboratori del Club Muntanyenc
El fet és que aquest canvi ideològic era presentat per la Il·lustració
Catalana com una evolució des d’una entitat d’esbarjo a una d’estudi:
“d’estudi seriós y d’importancia gran portant avuy el nom definit de Societat
de Ciències Naturals de Barcelona, Club Montanyench” [sic!].
Sala de vitrines del Club Muntanyenc
Aquesta Societat, a la que hi van pertànyer els doctors Francesc Pardillo i Vaquer (1884-1955), Maximino
San Miguel de la Cámara (1887-1961), Jaume Marcet i Riba (1894-1963) i Josep
Cervelló i Bach (1899-1980), es definia com una entitat particular on tots els que
estimaven la ciència hi eren ben rebuts i en la qual es podria estudiar amb
deteniment els exemplars classificats que el Museu, situat a la seu del Club
Muntanyenc (al Carrer Princesa 14, primer pis), disposava. Aquest Museu estava
dividit en cinc grans seccions: Mineralogia, Petrografia, Paleontologia, Conquiologia
i animals inferiors, Prehistòria i Espeleologia. Les col·leccions del Museu,
després de la mort de Baltasar Serradell van passar al Museu Martorell a través
la Junta de Ciències Naturals a canvi d’una pensió vitalícia per a la seva
vídua com ens explica Alicia Masriera a El Museu Martorell 125 anys de
Ciències Naturals (1878-2003) (Barcelona, 2006).
Sala de Minerals del Museu del Club Muntanyenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada