UN POEMA A LA LATRINA

A UNA LATRINA QUE FÉU L'AUTOR

EN L'HORT DE SA RECTORIA

La monarquia regint
Felip terç, que la millora,
se féu esta cagadora,
essent papa Paulo quint.
Adredes obra tan grave
s'edificà prop de un hort
perquè qui paper no port
se puga valer d'un rave.
En sa traça artificiosa
no pose lo maliciós

la llengua amb zel envejós;
perquè la traurà merdosa.
Ni ab supèrbia presumesca,
lo que no entén judicar;
i ans que ho vinga  a condemnar,
tot primer ho assaboresca.
Los veïns advertiran
no  cometre tan gran falta,
que si fou obra més alta,
tota aquesta se beuran.
I tu, cagador prudent
que en aquest lloc entraràs,
si molt pesat aniràs
menjar-te has lo paviment.
Si per obres soberanes
són tinguts los mausoleus
colossos i colosseus,
memòria de coses vanes:

ací mil culs retronant
faran memòria perfeta
de l'assalt de la Goleta
i victòria de Lepant.
Fou lo tribunal primer,
que en est lloc se celebrà;
un diumenge que hi cagà
un  descendent de Bauter.
Dividits los llocs estan:
est lo rector s'apropia,
per ordre l'escolà i  tia;
les hostes, on gustaran.
Fecit Bartomeu Monreal
un Cid en arquitectura,
de qui la roca més dura
tem lo martell i parpal.

F.Vicent Garcia, Rector de Vallfogona