dijous, 6 d’octubre de 2016

LAURO CLARIANA I RICART (1842-1916)



El 11 d’octubre fa cent anys del decés del doctor en ciències i enginyer industrial, Lauro Clariana i Ricart. Havia estat catedràtic de matemàtiques de l’Institut de Tarragona, posteriorment va passar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on va impartir càlcul infinitesimal. També va fer classes de mecànica racional a l’Escola d’Enginyers Industrials.  
Clariana era també un gran amant de la música. Notable violoncel·lista, va tractar d’aplicar la geometria a la tècnica musical i el 1894 va presentar un treball sobre aquesta temàtica (“Application de la géométrie analytique a la technie musicale”) al Congrès Scientifique International des Catholiques que va tenir lloc a Brussel·les.

 
El seu tarannà i caràcter ens els descriu Josep Domenech Estapà a la necrològica que va publicar a la Il·lustració Catalana al novembre d’aquell any.

“Son tracte simpàtic i atractiu, son tirat cavalleresc, generós i noble, sa afabilitat amb tothom i sa devoció per tots quants érem sos amics, se comprendrà lo  molt que hem d’admirar-lo i, encara més enyorar sa bona companyia”.

Com a membre de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va participar en 1885 de forma molt activa en el debat sobre la quadratura del cercle arran de la publicació d’un opuscle sobre aquest problema per Leóncio Agües. Una polèmica que va tenir ressò no sols en el mon acadèmic sinó també a la premsa del moment.



Bibliografia

BARCA SALOM, Francesc X. (2006) “La actitud de cuadradores y académicos en Barcelona durante el siglo XIX” Arbor núm. 718, (2006), 219-236.

CLARIANA CLARÓS, Lauro. (1993) "Biografía y bibliografía del matemático Lauro Clariana Ricart". Actes de les II trobades d'història de la ciència i de la tècnica : (Peníscola, 5-8 desembre 1992), 131-140.

GARMA PONS, Santiago i LUSA MONFORTE. Guillermo (1995) Lauro Clariana i Ricart (1842-1916) L’assimilació de la matemàtica del segle xix. Ciencia i Tècnica als Països Catalans. Una aproximació biogràfica. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. 523-564.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada