NECROLOGIQUES CENTENÀRIES

Aquesta tardor fa cent anys de la mort de dos escriptors i politics controvertits. Teodor Baró i Sureda (1842 -1916) i José Echegaray Eizaguirre (1832-1916). Dos autors teatrals amb idees polítiques molt semblants atès que ambdós militaren al Partit Liberal Fusionista de Sagasta.

El 22 de setembre de 1916 moria Teodor Baró periodista, polític i escriptor de teatre. Com a periodista va treballar a al diari Corona d’Aragó que havia fundat Victor Balaguer, a la Crònica de Catalunya i finalment al Diari de Barcelona on va arribar a ser director. Com a polític va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts i director general de Beneficència i Sanitat.

Fou autor de diverses obres teatrals principalment comèdies com  Lo secret del nunci, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 9 de novembre de 1873, El joch dels disbarats, estrenada al mateix teatre el 25 de novembre de 1884, y la comèdia L'apotecari de Malgrat (1897). 

 

Una setmana abans, el 14 de setembre de 1916, havia mort un altre dramaturg, Jose Echegaray. Aquest madrileny de família aragonesa i navarresa, fou enginyer de camins y va realitzar aportacions rellevants en matemàtiques. Tanmateix, no va ser la ciència o la tècnica les que li donaren renom mundial. El 1904 va obtenir el premi Nobel de Literatura juntament amb Frederic Mistral per les seves peces teatrals. També ocupà càrrecs polítics com a director general d’Obres Públiques i Ministre de Foment, primer, i Ministre d’Hisenda, posteriorment.

Entre les seves obres científiques volem destacar  Cálculo de Variaciones, Memoria sobre la teoría de los Determinantes y Tratado elemental de Termodinàmica. Entre les seves obres dramàtiques La hija natural, El gran galeoto, Mancha que limpia  y El loco de Dios. De la seva vinculació amb Catalunya ens en parla la Ilustració Catalana  del 1-10-1916:

“Catalunya deu a don Joseph d’Echegaray un just agraïment. Don Joseph d’Echegaray fou traductor meravellós de algunes obres cabdals del teatre de la nostra terra. Volem dir del teatre d’en Guimerà, que n’és la manifestació més alta y més garantida d’immortalitat. També li deu l’hermós discurs dels Jochs Florals de 1896”