El 17 de novembre farà 200 anys de la mort d’un dels metges cirurgians
catalans de més prestigi. Antoni de Gimbernat. Quan es va commemorar el
centenari de la seva mort, el 1916,
a Cambrils es va descobrir una placa a la casa que
l’havia vist néixer.
Antoni de Gimbernat i Arbós va néixer a Cambrils el 15 de febrer de
1734. Va estudiar llatí a Riudoms on es diu que feia cada dia els sis
quilòmetres que hi havia des de casa seva a l`escola. Posteriorment a la
Universitat de Cervera va seguir els estudis de la Facultat menor de filosofia
i arts. El 1756 va ingressar al Col·legi de Cirurgia de Cadis aleshores
dirigit per un altre metge tarragoní: Pere Virgili i Bellver.
L’anatomia i la dissecció van ser els temes que el van interessar més.
Afirmava que el cadàver humà era el seu llibre preferit. El cirurgià anglès
Anthony Carlisle va dir de Gimbernat que no hi havia cap altre cirurgià que hagués
treballat el cadàver com ho havia fet ell.
Al 1762, Gimbernat va ocupar la càtedra d’Anatomia del Col·legi de
Cirurgia de Barcelona. El 1774 va viatjar a París a Londres, Edimburg i Leiden
per tal d’aprendre de la pràctica que aplicaven els cirurgians d’aquests
indrets. Va assistir a les classes del prestigiós cirurgià John Hunter a
Londres on Gimbernat va poder demostrar la seva tècnica per a operar l’hèrnia
crural consistent en la secció del lligament lacunar. Aquesta operació es
coneix amb el nom de Gimbernat així com també el lligament que ell va
descobrir.
Després de l’estada a l’estranger li fou encarregat l’establiment del
Col·legi de Cirurgia de Sant Carles de Madrid i posteriorment va muntar el
Museu Anatòmic i Patològic del mateix Col·legi. Gimbernat va inventar
instruments aplicables a diverses operacions i va escriure diverses obres en
anglès i en castellà on recollia les seves recerques i innovacions.
En arribar als 70 anys va haver de deixar la docència i la pràctica de
la medicina degut a problemes de visió. Va morir a Madrid al 82anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada